La regularització de migrants acaba amb 167.000 sol·licituds a la Comunitat Valenciana, la majoria de països llatinoamericans
A Espanya, el balanç total de persones que han demanat legalitzar la situació administrativa s'acosta a 1,2 milions i més de la meitat ja tenen permís temporal de treball i residència
El Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha fet públic este dijous el primer balanç del procés activat a mitjan abril per a la regularització extraordinària de migrants que viuen a Espanya en situació administrativa irregular. El termini per demanar-ho va véncer el 30 de juny amb 1.174.978 de sol·licituds presentades, una xifra que ha duplicat les estimacions inicials del govern espanyol. A la Comunitat Valenciana, on s'esperava que vora 100.000 persones s'hi acolliren a la mesura, finalment són 167.000 les peticions registrades.
Del més del milió de casos que hauran de gestionar-se en tot el país, l'executiu ha admés a tràmit més de 608.000 expedients, un fet que suposa que a estes persones ja se'ls ha concedit una primera autorització temporal per a residir i treballar a Espanya, fins que obtinguen la resolució —favorable o no— definitiva. Les dades del recompte preliminar, arreplegades per l'agència EFE, evidencien que el 67% dels sol·licitants, dos terços, procedixen de països d'Amèrica Central i del Sud. Colòmbia és el país d'origen i concentra una de cada quatre peticions (el 26%), seguida del Marroc (13,4%), Veneçuela (11,7%) i el Perú (8,8%).
Catalunya és la comunitat autònoma que ha registrat un nombre més elevat d'expedients de regularització, més de 257.000, seguida de Madrid (202.000), la Comunitat Valenciana (167.000) i Andalusia (161.000). Encaixa amb els territoris més poblats d'Espanya i també els que tenen més habitants nascuts a l'estranger.
En un missatge de vídeo remés als mitjans, la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, ha subratllat que la mesura extraordinària permetrà que "centenars de milers de persones que ja residixen al nostre país, però amb por i sense drets, afronten el futur amb il·lusió i amb esperança". "Estem davant d'un procediment exitós, una vertadera fita en la nostra política migratòria i un treball col·lectiu del qual podem sentir-nos molt orgullosos", ha celebrat.
El termini de sol·licituds ha estat obert des del 16 d'abril fins al dimarts 30 de juny, entre demandes dels impulsors de la mesura, algunes entitats socials i partits polítics com Sumar o Podem d'ampliar el període per considerar que no era suficient a causa de les traves burocràtiques trobades.
La mesura, que va aprovar el govern espanyol en forma de reial decret, sorgix d'una iniciativa legislativa popular que va arribar al Congrés secundada per més de 600.000 firmes, però va quedar bloquejada a la cambra baixa per falta d'acord parlamentari. Podien presentar-se al procés totes les persones migrants que visqueren de manera irregular a Espanya des d'abans de l'1 de gener i que hi residiren des de fera almenys cinc mesos, així com tot aquell que haguera sol·licitat asil abans de la mateixa data, sempre que no tinga antecedents penals.
En els últims dies, el procés de regularització extraordinària s'ha posat sota la lupa judicial després dels recursos presentats per la Comunitat Valenciana, Aragó i Madrid —governades pel PP— al Tribunal Suprem contra el reial decret del govern espanyol que regula la mesura. La possibilitat que l'assumpte acabe elevant-se a la justícia europea, perquè l'alt tribunal espanyol entén que pot entrar en conflicte amb el dret comunitari, ha generat alguns dubtes sobre la seua viabilitat o si s'acabarà paralitzant cautelarment.
