El Suprem planteja portar a la justícia europea la regularització de migrants perquè podria xocar amb el dret comunitari

El Tribunal Suprem ha obert la porta a portar el procés de regularització extraordinària de migrants implementat a Espanya al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per si entrara en conflicte amb el dret comunitari. Així ho ha acordat l'alt tribunal en dos resolucions que ha dictat en la tramitació dels recursos interposats per la Comunitat Valenciana i Aragó contra determinats aspectes del reial decret aprovat pel govern espanyol el 14 d'abril per a regularitzar estrangers.

En estes resolucions el Suprem trasllada a les parts perquè en el termini de cinc dies expressen el seu parer sobre la procedència de formular davant del TJUE "una qüestió prejudicial interpretativa en relació amb una sèrie d'extrems del reial decret que si és el cas podrien entrar en conflicte amb el dret de la UE". Estes providències les ha dictades el tribunal abans de resoldre sobre les mesures cautelars sol·licitades per les comunitats autònomes esmentades contra el procés de regularització, que acaba este dimarts amb un balanç de més d'un milió de sol·licituds presentades.

En concret, el Suprem insta les parts que es pronuncien sobre la compatibilitat amb el Conveni Schengen, el reglament europeu d'esta matèria i el Tractat de la UE "d'una mesura adoptada per un estat membre mitjançant una norma reglamentària de rang infralegal en el marc d'una regularització de caràcter massiu i sense que conste coordinació prèvia al respecte amb els altres estats membres". Segons explica el tribunal, en virtut del reial decret aprovat per l'executiu de coalició PSOE-Sumar, "un nacional d'un tercer país que resulte beneficiari de primera autorització de residència temporal d'un any adquirix dret a circular lliurement per l'espai Schengen durant noranta dies en períodes de cent huitanta".

Recorda també que els Vint-i-set van aprovar el 2024 el Pacte de Migració i Asil, pel qual els estats membres van assumir noves obligacions que s'han plasmat en normes que establixen un procediment comú en matèria de protecció internacional en la UE. I afig que el reial decret espanyol "conté un procés que constituïx un supòsit de regularització normativa de l'obtenció de permisos de residència per a estrangers en situació irregular a Espanya". Per al Suprem, el mecanisme triat pel govern espanyol per a legalitzar la situació de persones en situació irregular "suscita el dubte de si podria entrar en col·lisió amb les normes que implementen el Pacte de Migració i Asil de la UE".

Pérez Llorca qüestiona "la rapidesa" i "els ocultismes"

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, s'ha tornat a pronunciar sobre l'assumpte per a denunciar la rapidesa amb què s'ha fet el procés. “No hi estàvem d'acord tal com s'estava fent”, ha dit en declaracions als mitjans de comunicació des de Benidorm, per “la rapidesa i els ocultismes que té sempre el govern d'Espanya”. El cap del Consell, en tot cas, ha manifestat el “respecte a la justícia” i ha dit que esperarà la decisió dels tribunals al respecte.

El govern valencià, junt amb el d'Aragó o el de Madrid —tots presidits pel PP—, va decidir recórrer als tribunals contra la regularització extraordinària de migrants que va posar en marxa l'executiu espanyol a mitjan abril, amb una estimació aproximada que beneficiaria mig milió de persones. Este dimarts conclou el termini de presentació de sol·licituds per a acollir-s'hi, i ara l'administració estatal haurà de resoldre els més d'1,2 milions de peticions registrades.

La norma complix el dret comunitari, segons el govern espanyol

Després del moviment del Suprem, el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha defensat que el reial decret que regula el procés desenvolupat a Espanya "s'ha redactat vetlant estrictament per la compatibilitat amb el dret de la UE". Les fonts del gabinet encapçalat per Elma Saiz traslladen als sol·licitants un missatge de tranquil·litat i aclarixen que la regularització atorga un permís de residència i treball vàlid exclusivament en territori espanyol. Recorden també que l'alt tribunal ja va desestimar el passat maig adoptar les mesures cautelars sol·licitades per a paralitzar el procediment, que ha continuat desenvolupant-se amb total normalitat.

El termini perquè les parts es pronuncien sobre la pertinència de la qüestió prejudicial davant del TJUE està obert fins divendres i Inclusió treballa en coordinació amb l'Advocacia de l'Estat per a aclarir les qüestions plantejades, han assenyalat. Una vegada que acabe este període, el Suprem estudiarà les al·legacions i haurà de decidir si eleva la qüestió prejudicial interpretativa a la justícia europea. En el cas de fer-ho, serviria per a aclarir dubtes concrets abans de resoldre el fons de la qüestió, recalquen les fonts citades.

Feijóo creu que és un avís a Sánchez

Sobre la qüestió s'ha pronunciat també el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que veu en l'actuació del Suprem un avís al cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, en entendre que la regularització de migrants "pot anar en contra del dret europeu". A parer d'ell, el govern espanyol "fa coses sense consens, de manera unilateral, contra el dret europeu" i "contra el sentit comú". En una entrevista en 7TV de Múrcia, arreplegada per Europa Press, Feijóo ha assegurat que Sánchez està regularitzant "1.300.000 persones que han entrat de manera irregular a Espanya en contra del dret europeu, en contra del Pacte d'Immigració i Asil i en contra del Reglament de retorn".