Reduir el malbaratament d'aliments, clau en la lluita contra la crisi climàtica

A la Comunitat Valenciana es tiren al fem uns 60 quilos de menjar a l'any per persona, 290.000 tones en total

Imatge d'arxiu d'hortalisses en un contenidor

Vora un terç de la producció mundial d'aliments es perd o acaba en el fem cada any, més de 1.300 milions de tones de menjar segons les estimacions de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO). Més de la meitat, el 61%, són productes de consum a les llars. Un informe elaborat pel Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient (Pnuma) calcula que, de mitjana, cada habitant del planeta va desaprofitar 121 quilos de menjar el 2019. 

Xifres insostenibles a escala global sobre les quals es posa el focus aquest 29 de setembre, Dia Internacional de Conscienciació sobre la Pèrdua i el Malbaratament d'Aliments. És la data triada per l'ONU des de l'any passat per a convidar a la societat que reflexione sobre la paradoxa que suposa el fet que cada dia es balafien tones i tones de menjar en un context marcat per l'augment de la fam en els països més desfavorits. 

Però més enllà de la qüestió humanitària, lluitar contra el desaprofitament d'aliments és també fonamental per a combatre l'emergent crisi climàtica, un dels principals reptes a què haurà de fer front el món en els propers anys. El motiu? Llançar menjar al fem també té un impacte ecològic. Per exemple, la descomposició dels productes als abocadors produeix emissions de metà. Es calcula que el malbaratament d'aliments causa el 10% global dels gasos d'efecte hivernacle, un percentatge quatre vegades superior al que genera la indústria aeroportuària, segons dades de World Wildlife Fund for Nature de 2019. I cada any, més de 66 trilions de litres d'aigua es destinen a produir menjar que després acaba perdent-se. 

Només a Espanya es malbaraten cada any 7,7 milions de tones de menjar, 250 quilos per segon. A la Comunitat Valenciana es desaprofiten anualment entre 58 i 60 quilos de menjar. En total, 290.000 tones. I, amb aquests, tots els recursos invertits en generar-los com ara aigua, explotació de la terra o treball humà. 

L'Estat espanyol és el seté país de la Unió Europea que més alimentars desaprofita, només superat pel Regne Unit, Alemanya, Països Baixos, França, Polònia i Itàlia. Un 42% de les deixalles es generen en les llars, segons l'informe "Foodwaste: Hàbits d'aprofitament de l'alimentació dels espanyols", elaborat per l'Associació Espanyola de Fabricants i Consumidors (Aecoc). Aquest estudi constata també que són els joves entre 25 i 34 anys els que més menjar malbaraten —un 11,7% admet llançar al fem aliments "amb freqüència". 

Objectiu 2030: reduir el malbaratament a la meitat

L'Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 12 establit per l'ONU marca la finalitat de garantir modalitats de consum i producció sostenible. I fixa un repte concret: aconseguir per a 2030 una reducció a la meitat de les deixalles d'aliments en tot el món, tant en venda minorista i consum particular com en les pèrdues de les grans cadenes de producció i suministre. Una meta ambiciosa que implica tota la societat. 

Imatge d'arxiu d'un mercat de proximitat
Imatge d'arxiu d'un mercat de proximitat / À Punt NTC

Depén de nosaltres canviar les xifres amb actituds que fomenten l'aprofitament dels aliments i el respecte cap a aquests. La FAO proposa diversos consells perquè aquests hàbits es convertisquen en una forma de vida. Són els següents:

  1. Adopta una dieta més sana i sostenible. Preparar menjars més nutritius és un repte que cal adquirir i que, amb l'ajuda d'internet, ple de receptes saludables, es converteix en una opció accessible i fàcil de compartir.
  2. Compra només el que necessites. Cal evitar les compres compulsives. La millor solució és fer una planificació dels menjars i comprar amb una llista a la mà; no només malbarataràs menys menjar, sinó que també estalviaràs diners.
  3. Tria fruites i verdures lletges. No s'han de jutjar els aliments per l'aspecte. Les fruites i les verdures que compleixen l'estàndard, amb colps o formes estranyes, tenen el mateix gust. Utilitza la fruita madura per a batuts, sucs i postres.
  4. Emmagatzema els aliments amb prudència. Els productes més antics han d'estar en la part frontal de l’armari o la nevera i els nous en la part posterior. És recomanable usar recipients hermètics per a mantindre els aliments oberts frescos a la nevera.
  5. Llig l’etiquetatge dels aliments. Hi ha una gran diferència entre les dates de "consum recomanable" i la "data de caducitat". Consulteu les etiquetes dels aliments per a trobar ingredients poc saludables com greixos trans i conservants i eviteu els aliments amb sucre o sal afegits.
  6. Comença amb plats menuts. És recomanable prendre racions més xicotetes a casa i compartir els plats grans als restaurants.
  7. Conserva les restes. Si no es menja tot el que es cuina, congela-ho per a més avant o utilitza les restes com a ingredient en un altre menjar.
  8. Utilitza els residus alimentaris. En lloc de malbaratar les restes de menjar, composta-les. D'aquesta manera, es retornen els nutrients al sòl i es redueix la petjada de carboni.
  9. Respecta el menjar. Conéixer el procés que comporta l'elaboració d'un aliment ajuda a connectar amb aquest. Llig sobre la producció d'aliments i coneix els agricultors.
  10. Dona suport als productors locals d'aliments. Comprar productes locals ajuda els agricultors i les empreses del nostre territori. També ajuda a combatre la contaminació reduint les distàncies en la distribució dels productes.
  11. Contribueix a mantindre les poblacions de peixos. Cal menjar les espècies de peixos més abundants, en lloc d’espècies amb un risc excessiu de pesca, com el bacallà o la tonyina. Compra peixos que han estat capturats o cultivats de manera sostenible, com ara peixos amb etiqueta ecològica o certificats.
  12. Utilitza menys aigua. No es poden produir aliments sense aigua! Tot i que és important que els agricultors utilitzen menys aigua per a cultivar aliments, la reducció del malbaratament alimentari també estalvia tots els recursos hídrics que es dedicaran a produir-los.
  13. Mantín el sòl i l'aigua nets. Alguns residus domèstics són potencialment perillosos i no s’han de llançar mai a la paperera. Articles com bateries, pintures, telèfons mòbils, medicaments, productes químics, fertilitzants, pneumàtics, cartutxos de tinta, etc. poden filtrar-se al sòl i al subministrament d’aigua, i danyar els recursos naturals que produeixen els nostres aliments.
  14. Menja més llegums i verdures. Augmentar el consum d'aquests aliments contribueix a la sostenibilitat del planeta.
  15. Compartir és cuidar. Dona els aliments que d’altra manera es malbaratarien. Per exemple, les aplicacions mòbils poden connectar el veïnat entre si i amb empreses locals perquè els excedents es puguen compartir.

També et pot interessar