La rectora de la UV, Mavi Mestre, avança que La Nau està prop "d’aconseguir el segell de patrimoni cultural europeu"
Després de huit anys al capdavant de la Universitat de València, el seu objectiu han sigut "les persones" i destaca que han passat d’un 25% a un 33% de catedràtiques dones
La rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre, ha avançat este dimecres en una entrevista a Les notícies del matí d’À Punt que esperen que la Comissió Europea concedisca pròximament el segell de patrimoni cultural europeu a La Nau, l’edifici històric fundacional de la institució. Este distintiu és el màxim reconeixement europeu als espais que simbolitzen els valors d’identitat i diversitat del continent.
Mestre, la primera dona que ha ocupat el rectorat en els 527 anys d’història de la Universitat, ha fet un balanç "molt positiu" dels huit anys al capdavant de la institució quan està a punt d'acabar el mandat. Ha subratllat que el centre del seu projecte han sigut "les persones", amb una plantilla de prop de 5.000 docents i investigadors i uns 3.000 treballadors tècnics i d’administració i servicis. Segons ha detallat, en l’àmbit del personal tècnic i d’administració s’han incorporat unes 150 persones, mentre que en el personal docent i investigador unes 1.500 han aconseguit estabilitzar-se o promocionar-se.
D’estes, unes 400 han esdevingut catedràtiques o catedràtics, cosa que ha permés que el percentatge de dones en este rang passe del 25% el 2018 al 33% actualment, una xifra que la rectora de la UV interpreta com un avanç cap a la igualtat, però reconeix que queda camí per recórrer.
Pel que fa a la LOSU, la nova llei del sistema universitari, la rectora manté una visió crítica perquè considera que naix "sense memòria econòmica" i no resol els principals problemes de la universitat pública.
Tot i això, assenyala que ha permés estabilitzar part del professorat associat i incorporar vora 250 noves places d’ajudant de doctor finançades entre el Ministeri i la Generalitat, clau per a rejovenir les plantilles.
Reclama complements en finançament per a investigació i patrimoni
Mestre també ha valorat positivament el nou pla plurianual de finançament de les universitats públiques valencianes, que dona estabilitat pressupostària fins al 2029, però reclama complements anuals vinculats a objectius d’investigació, atés que la Universitat de València concentra aproximadament el 50% de la recerca del sistema públic valencià.
A més, ha reivindicat una partida específica per a mantindre el patrimoni històric i cultural de la institució, com la biblioteca històrica, les col·leccions d’art, el teatre i l’orquestra, que ara es financen majoritàriament amb recursos propis, a l’espera que La Nau obtinga el segell de patrimoni cultural europeu.
Crisi habitacional
D'altra banda, ha reconegut que la crisi del lloguer estudiantil és una preocupació creixent, fins al punt que alguns jóvens es desplacen diàriament des de l’exterior per no poder pagar un habitatge a València.
Tot i que la Universitat oferix beques pròpies per a estudiants amb menys recursos i que va destinar 1,5 milions d’euros en ajuts després de la dana, la rectora ha insistit que "el cas de la vivenda és una cosa en què els governs han d’aplicar-se moltíssim" i ha de ser una prioritat, ja que la institució "no pot suplir" les competències públiques en este àmbit.
Al voltant de la dana, la rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre, ha reconegut que no va tindre cap dubte quan va prendre la decisió de paralitzar tota l'activitat acadèmica el 29 d'octubre del 2024, el dia de la dana, a la vista de les previsions meteorològiques. La rectora ha dit que "el risc era molt alt per la possibilitat de perdre un dia de classes".
