A la recerca de les fosses comunes del camp de concentració d’Albatera

Alacant va ser l’últim bastió territorial de la Segona República. Del port d’Alacant va salpar l’últim vaixell amb republicans cap a l’exili, l’Stanbrook. El 28 de març de 1939 aconseguia eixir del port amb 2.638 passatgers que fugien de les tropes franquistes i italianes, que ja desfilaven per Alacant. I a Albatera, al Baix Segura, es va estar situat el camp de concentració que va inspirar Hitler.

El camp, considerat un dels més durs que hi va haver a Espanya al final de la Guerra Civil, estava dissenyat inicialment per a 3.000 presoners però en va tindre 20.000. Aquest dilluns cinc arqueòlegs han arrancat els treballs de localització de les fosses comunes i restes humanes. Treballen per traure a la llum el dramàtic passat que encara guarda soterrat.

El camp d’Albatera es va construir en 1.937 i molts dels presos que va tindre foren refugiats al port d’Alacant que no van poder exiliar-se en les últimes hores de la República. Els testimonis apunten que “tots els dies moria alguna persona per diferents causes”. El projecte, dirigit per l’arqueòleg i historiador Felipe Mejías, tractarà de “situar amb exactitud els límits del camp, que va poder tenir uns 700 metres de longitud i 200 d’ample, i traure a la llum les fosses comunes que es creu que existeixen dins del perímetre del recinte, recuperar les restes humanes i tractar d’identificar-los”.

En el camp d’Albatera varen estar presos polítics, periodistes, metges o escriptors, segons recull a la pàgina web l’Ajuntament. Noms com el del metge Juan Bautista Peset Alexandre, el poeta Marcos Ana, el jurista Manuel García Pelayo, jurista o l’historiador Manuel Tuñón de Lara varen passar per aquelles instal·lacions.

“No se sap amb exactitud quanta gent va haver-hi i es desconeixen els noms dels presoners”, ha manifestat Felipe Mejías, que des de fa anys centra les seues investigacions entorn d’aquest centre de reclusió convertit avui en “bancals de magraners i palmeres, a més de parcel·les abandonades”. El projecte té una subvenció de 17.600 euros de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica de la Generalitat.

El primer pas de la investigació és identificar l’espai, del qual ja es té una idea gràcies a unes fotografies aèries dels anys 40. Mejías explica el treball fet. “Vaig començar a fer entrevistes als propietaris de les terres, dos o tres testimoniatges orals que m’han assegurat que, llaurant en els anys 50, van trobar restes humanes, entre ells calaveres amb cuir cabellut; i que en els 70, quan es disposaven a instal·lar uns tubs per a arreplegar l’aigua salada del sòl, van trobar a metre i mig cossos humans complets”.

“Tot això em permet situar una fossa comuna”, ha calculat l’arqueòleg, responsable durant diversos anys de la identificació de les fosses comunes de la Guerra Civil i la postguerra a la província d’Alacant, període en el qual va indagar les fosses de Monòver, Oriola o ciutat d’Albatera.

Els treballs s’allargaran durant tres setmanes. Durant l’última, està previst que s’allarguen aquests treballs, s’incorporarà un equip de quatre persones del Servei de Geodetecció del Patrimoni Històric de la Universitat de Cadis. Aquests científics passaran per tot el camp un georadar per a localitzar, d’aquesta forma, aqueixa fossa comuna abans que una màquina excavadora faça les corresponents prospeccions.