Reallotjar el veïnat de zones inundables i reduir obra d'asfalt: consells dels biòlegs després de la dana

Regenerar en compte de reconstruir les zones que quedaren arrasades després de la dana del 29 d'octubre del 2024. És el que proposa el Col·legi Oficial de Biologia de la Comunitat Valenciana, que este dilluns ha presentat un pla amb trenta mesures de resiliència per a pal·liar els estralls de la fatídica barrancada, minimitzar els efectes del canvi climàtic i evitar danys materials i personals tan considerables en les pròximes riuades, perquè advertixen que en vindran més.

La degana de l'organisme professional, María Diago, ha desgranat en roda de premsa la bateria d'iniciatives, entre les quals destaca la recomanació de reallotjar la població assentada en àrees inundables, el redimensionament de barrancs i rambles o la recuperació de la coberta vegetal en àrees forestals. La recomanació principal dels experts és repensar la planificació territorial i urbana centrant-se en la regeneració dels entorns naturals i prioritzant les intervencions hidrològiques a les infraestructures hidràuliques, que han de ser "l'última de les opcions a triar". "Una infraestructura hidràulica només atén l'art de conduir l'aigua, és un element mecànic. Però una conca hidrogràfica té en compte la natura de l'entorn", ha resumit Diago.

La representant dels biòlegs valencians ha remarcat les característiques orogràfiques del barranc de Poio, que el 29 d'octubre va eixir-se'n de mare engolint les desenes de poblacions a l'Horta Sud. "Té un desnivell molt acusat, la major part del terreny és impermeable, els cabals estan envaïts i tot està asfaltat", ha dit. En esta conca "relativament xicoteta" de 480 quilòmetres quadrats d'extensió, la invasió del llit per part d'activitats econòmiques i socials, polígons industrials o produccions agropecuàries "van impedir l'eixida natural de l'aigua" aquell 29 d'octubre. I quant a l'embassament de Forata, ha apuntat que si no haguera estat pràcticament sec, "s'hauria desbordat a la primera", cosa que finalment no va passar.

El model de desenvolupament sostenible que planteja el Col·legi de Biòlegs consistiria a reforestar la capçalera de les conques i evitar l'asfalt i l'ocupació residencial en les parts més baixes de les riberes dels barrancs. "En la majoria dels casos la gent no vol deixar el lloc on ha viscut, on té la memòria històrica i emocional. Però el canvi climàtic provocarà un augment d'esta manera de ploure i cal ser honestos: no hi haurà cap infraestructura hidràulica que continga una altra dana", ha advertit.

Els especialistes també aconsellen revisar l'estat i restaurar —o fins i tot desconstruir— les infraestructures de contenció de l'aigua en mal estat. Aquelles que s'executen han d'anar "acompanyades de mesures complementàries per a augmentar-ne la resiliència". I aposten per rescatar els aiguamolls i reajustar el model de mobilitat urbana reduint l'ús del vehicle privat.