La radiografia de la pobresa del 2024: és crònica i s’hereta de pares a fills

La cronificació de la pobresa, que necessiten habitualment l’ajuda d’entitats socials, i la pobresa que s’hereta de pares a fills. Són dos de les característiques que es repeteixen en les 55.000 atencions que va fer Càritas de València l’any passat, un 21% més que l’any anterior. Bona part d’estes persones han requerit l’ajuda d’esta entitat arran de la dana. De fet, només a les zones més afectades de la dana han atés vora 17.000 persones directament o indirectament, la qual cosa ha suposat ajudes per import de 15 milions d’euros en quasi set mesos, un parell de milions més del pressupost anual de Càritas Diocesana de València.

És la radiografia de les atencions a la població vulnerable que oferia este dimarts, davant dels micròfons d’À Punt, la directora de Càritas València, Aurora Aranda. L’entitat que presideix, durant tot l’any passat, va atendre un 21% més de persones que el 2023, el que constata la tendència a l’alça “progressiva” de les atencions.

Ara bé, part d’estes 55.000 atencions anuals van recaure en famílies afectades per la dana. Les riuades que van arrasar l’Horta Sud, la Ribera Alta, la Foia de Bunyol i la Plana d’Utiel-Requena van requerir bona part dels recursos de Càritas. Esta entitat ha destinat, des de novembre fins al maig, 14,6 milions d’euros, un import superior al pressupost anual de Càritas València del 2024. Més enllà de l’ajuda essencial dels primers dies posteriors a la catàstrofe, esta entitat ha gestionat ajudes per a la mobilitat, la reacció de negocis o, fins i tot, el suport emocional dels damnificats.

Ara, amb una perspectiva de huit mesos, Aurora Aranda manifestava en Les notícies del matí que, a poc a poc, “les famílies van fent passes per a reconstruir la seua vida, encara que queda per recuperar una part molt important que és l'emocional”. “Queda frustració i impotència, però hi ha molta voluntat i molta gent que està al costat acompanyant-los”, afirmava Aranda amb relació a l’estat anímic dels damnificats.

Pel que fa al còmput global d’atencions de l’entitat que dirigeix, Aurora Aranda apuntava que el 75% són a persones migrants i d’eixe percentatge, el gros, vora un 60% són persones vingudes d’altres països i que estan en una situació administrativa irregular, “amb tot el que comporta eixa limitació d’accés als drets”, matisava.

Feminització de la pobresa

A més de l’origen, el gènere és una altra de les constants en les atencions que fa Càritas València. La majoria, el 74% són dones, el que evidencia la feminització de la pobresa. “Dona, amb menors a càrrec i amb una situació administrativa irregular”, detallava Aranda, que gestiona les atencions dels municipis de la província de València i alguns del nord de la d’Alacant. Una situació que aboca moltes dones a una situació d’exclusió.

Del conjunt d’atencions de l’any passat es desprenen dos circumstàncies, d’una banda, la cronificació de la pobresa, que es veu, per exemple, en el 6% de les famílies que fa més d'una dècada que requereixen les atencions de Càritas.

Esta cronificació és més acusada en les zones rurals, com indicava Aurora Aranda. “Un lloc de treball i que les despeses de la vida quotidiana siguen assumibles són imprescindibles en estes situacions”, indicava al mateix temps que afegia que amb el preu que està adquirint la vivenda eixir de la pobresa és impossible per a certes famílies.

Una altra constant que es desprén de les atencions de Càritas el 2024 és la cronificació de la pobresa: “En els últims anys ha abaixat el volum de casos, però prop del 6% de les atencions són perquè hi ha cronificació, és a dir, una pobresa que es trasllada de pares a fills, de iaios a fills i, fins i tot tenim algun cas en què els xiquets o els joves també participen en algun programa de Càritas”, especificava en la seua intervenció en Les notícies del matí.