Nou de cada deu xiquets valencians patirà almenys un episodi climàtic extrem a l'any

Un informe de Save the Children avalua les conseqüències de l'escalfament global en la infància i evidencia com la pobresa augmenta el risc de patir fenòmens meteorològics extrems

Una dona porta a un xiquet en un carro de la compra per un carrer ple de llot a Massanassa
Una dona porta un xiquet en un carro de la compra per un carrer ple de fang a Massanassa / Kai Försterling (EFE)

El 90% dels xiquets a la Comunitat Valenciana viurà almenys un episodi climàtic extrem cada any, com la fatídica dana que va destrossar desenes de municipis a la província de València el passat 29 d'octubre i va causar 228 morts. És l'advertència que fa Save the Children este dijous en un informe en què avalua l'impacte de l'emergència climàtica sobre la població més menuda, publicat amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient este 5 de juny.

L'estudi, anomenat Nascuts en la crisi climàtica, analitza què passaria amb la infància en tres possibles escenaris futurs d'escalfament global, en funció dels graus que augmente la temperatura del planeta durant tot el segle XXI. També mostra com la pobresa augmenta el risc de patir més els fenòmens meteorològics extrems, com ara onades de calor i fred, pèrdues de collites, crescudes de rius, sequeres o incendis forestals.

L'entitat en defensa dels menuts remarca que a Espanya, els xiquets i xiquetes d'Aragó són els que més exposats estan a esta mena de fenòmens catastròfics vinculats amb el clima (el 97% en patirà almenys un per any), seguits dels de Catalunya (96%) i La Rioja (94%). La Comunitat Valenciana, amb una proporció de nou de cada deu, és la quarta autonomia en este rànquing.

La primera línia de l'estudi aborda què ocorreria si d'ací a l'any 2100 els països que formen part de l'Acord de París aconsegueixen assolir el llindar fixat d'objectiu perquè l'augment mitjà de la temperatura no supere els 1,5 °C. La segona hipòtesi indaga en el que passaria si l'increment és de 2,7 °C, que és el compromís a què s'ha pogut arribar fins ara. La tercera investiga el cas més greu, les conseqüències si no es prenen mesures reals i s'arriba als 3,5 °C.

Actualment, recorda la plataforma, anem camí a un augment de 2,7 °C de la temperatura mitjana global, segons les afirmacions de les potències mundials. Si este pronòstic es complira, per a Espanya significaria que nou de cada deu xiquets i xiquetes nascuts el 2020 s'enfrontarien a una exposició sense precedents a les onades de calor. La xifra es redueix al 65% si s'assoleix l'objectiu marcat a l'Acord de París del 2025.

"El que ha passat amb la dana en algunes zones de la província de València deuria ja alertar-nos de les conseqüències d'esta emergència climàtica. La falta d'adaptació i preparació ha tingut conseqüències catastròfiques. Milers de xiquets, xiquetes i famílies s'han vist greument afectades per alteracions en l'àmbit educatiu i han patit pèrdues d'ingressos i habitatges, cosa que hui dia continua causant un enorme sofriment emocional i mental", assenyala Rodrigo Hernández, responsable de la resposta a l'emergència de la dana en Save the Children.

La pobresa, un factor determinant

Save the Children posa el focus en la població en situació de pobresa, "la més exposada a patir les conseqüències de l'escalfament global" perquè solen viure en zones més impactades pels esdeveniments climàtics extrems i tenen menys capacitat d'adaptació. A Espanya succeeix el mateix: els xiquets i xiquetes amb menys recursos patiran més les conseqüències de la crisi climàtica. La investigació duta a terme ensenya que "la infància d'Andalusia, Múrcia i Extremadura serien les comunitats més impactades per la crisi climàtica i la pobresa, una doble vulnerabilitat". I en el cas valencià, "més de 260.000 xiquets i xiquetes (el 30% del total) es veurien doblement impactats per la pobresa i els fenòmens meteorològics extrems".

Amb totes estes dades damunt de la taula, l'organització benèfica fa una crida a la classe política i la comunitat internacional perquè faça un pas avant i limite el calfament global a 1,5 °C, com es va acordar en l'Acord de París, "per a reduir esta exposició sense precedents a extrems climàtics durant tota la seua vida a milions de xiquets i xiquetes", afirma Hernández. També demana plans d'adaptació al canvi climàtic que tinguen perspectiva d'infància i que es done prioritat a un finançament climàtic que beneficie este grup poblacional, protegir el dret que tenen a viure en un planeta segur i sa i que se'ls escolte i puguen participar en les decisions en este àmbit que afecten el seu futur. "Com a societat hauríem d'haver aprés del que ens ha passat amb la dana. Encara tenim l'oportunitat de protegir el planeta i protegir-nos entre totes i tots. El futur de la infància està en joc", conclou el responsable valencià.

També et pot interessar

stats