Quines són les carreres amb més eixida laboral?

Les enginyeries relacionades amb les noves tecnologies i els estudis de l’àrea sanitària són les que menor taxa d'atur presenten.

Dos professionals de l'enginyeria conversen davant un dels seus projectes
Dos professionals de l'enginyeria conversen davant un dels seus projectes / Shutterstock

Les enginyeries, especialment les que tenen a veure amb les noves tecnologies i el transport aeri, i els graus de l’àmbit sanitari són les que més eixida laboral tenen. En canvi, aquells graduats que opten per la formació universitària basada en les humanitats són els que es veuen, en major proporció, abocats a l’atur. Així ho revela una enquesta de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que aborda la inserció laboral de més de 200.000 graduats que van finalitzar els estudis el 2014 i se’ls ha preguntat per la seua situació laboral el 2019, cinc anys després de finalitzar la seua formació universitària.

D’acord amb aquesta anàlisi, la formació vinculada al transport terrestre i aeri és la que més garanties de treball ofereix. De fet, no hi ha titulats en l’atur en aquest àmbit. Per darrere, i segons l’enquesta de l’INE, una sèrie d’enginyeries, com l’electrònica, l’aeronàutica, de telecomunicacions, de computadores o informàtica, de desenvolupament de software i d’aplicacions, o de tecnologies industrials, presenten una taxa de desocupació que va des del 0,9% en el cas de l’Enginyeria Electrònica, fins al 2,6% de l’Enginyeria de Tecnologies Industrials.

Per a José Millet, vicerector d’Ocupació i Emprenedoria de la Universitat Politècnica de València, l’èxit laboral d’aquestes carreres rau en la importància que estan adquirint les TIC en l’àmbit empresarial, així com el processament de les dades. Unes circumstàncies que repercuteixen en aspectes com el control a distància o la realitat virtual, que s’estan aplicant en molts camps industrials. En declaracions À Punt Notícies, José Millet ha recordat que totes les enginyeries es fonamenten a “aportar solucions”, de manera que el col·lectiu professional és versàtil i se sap adaptar als requeriments que cada moment presenta el teixit empresarial.

En el cas concret de l’Enginyeria Aeronàutica, que presenta una taxa de desocupació de l’1,6% segons l’enquesta de l’INE, José Millet considera que és tan baixa per dues raons: hi ha pocs titulats i és una formació universitària molt adreçada a la innovació, de manera que sap aprofitar qualsevol mínima oportunitat de treball o d’investigació que puga aportar la innovació empresarial.

Podologia, la carrera sanitària amb més eixida

D’altra banda, la segona gran família d’estudis amb més garanties d’ocupació, segons l’anàlisi que ha fet l’INE entre aquells que es van graduar el 2014, és la sanitària. Encapçala la llista d’aquest sector laboral Podologia. Els seus professionals l’any passat a penes van presentar un 1% de taxa d’atur, una xifra inferior a la dels titulats en Medicina, on la proporció de desocupats se situava en el 2,1%.

Nutrició Humana i Dietètica, a més de Farmàcia, Odontologia, Infermeria o Biomedicina, són altres de les carreres universitàries de la branca sanitària que més ocupació registren en el mercat laboral espanyol. Els graduats d’aquests àmbits s’enfronten a una taxa d’atur que abasca des del 2,4% -per als titulats en Nutrició-, fins al 3,7% en el cas dels formats en Biomedicina.

Cal assenyalar que aquesta enquesta de l’INE atenia a la situació laboral dels graduats el 2019, quan la pandèmia encara no havia disparat la demanda de professionals sanitaris.

La radiografia que ofereix l’INE sobre el mercat laboral dels universitaris, situa la formació relacionada amb les ciències socials i jurídiques en la part intermèdia de la classificació per inserció laboral. En aquests casos la taxa d’atur comença a pujar respecte a determinades enginyeries o carreres sanitàries.

Així, els graduats en Antropologia Social i Cultural, Criminologia, Geografia, Economia, Enologia o Treball Social presenten en tots els casos una taxa d’atur superior al 4%, encara que aquesta xifra va progressivament pujant, fins i tot superant el 12%, en casos com els formats en Ciències del Treball o Comunicació, dels quals el 15,7% estaven en les llistes de l’atur en el 2019.

Els graus d’humanitats lideren la desocupació

Tanquen aquest rànquing d’inserció laboral oferit per l’INE nombroses titulacions de l’àrea d’humanitats. Per la cua, les cinc àrees que tenien més titulars en l’atur eren la de Conservació i Restauració, on més de la quarta part dels enquestats no estava treballant el 2019, seguida per Filosofia, amb un 18,4% d’aturats, Literatura, Llengües Modernes i Aplicades i Història superen el 16% de titulats enquestats en les llistes de l’INEM.

Agustí Zaragozá, un titulat en Filosofia valencià, que també és escriptor i agent d’igualtat, preguntat per les causes del limitat èxit laboral dels seus companys, les atribueix a l’escassa valoració que té aquest camp en el sistema educatiu i al desprestigi que té aquesta àrea de coneixement en el conjunt de la societat espanyola. Aquest desprestigi fa que en l’àmbit empresarial no es valore la investigació científica i, tot i que algunes grans empreses tenen un comité d’ètica integrat per filòsofs, aquest sol ser sempre un comité al qual només se’l consulta puntualment, no se’l considera un pilar fonamental de la companyia, lamenta Zaragozá.

A diferència d’algunes multinacionals estrangeres, que integren els filòsofs en la seua plantilla “perquè sí que entenen que amb més felicitat hi ha més productivitat”, a Espanya l’única eixida laboral que troben els graduats en Filosofia és la docència, afig Agustín Zaragozá.

També et pot interessar