La quimera d'emancipar-se: a la Comunitat Valenciana ho aconseguix la meitat de jóvens que fa deu anys
Només el 15,1% dels jóvens valencians està emancipat, atrapats per salaris baixos i un mercat de l’habitatge cada volta més car
L’emancipació juvenil continua sent una quimera per a molts jóvens de la Comunitat Valenciana. Les últimes dades del Consell Valencià de la Joventut corresponents al segon semestre del 2024 mostren una lleugera millora respecte a principis d’any, però confirmen una tendència estructural de dificultats que s’arrossega des de fa més d'una dècada. Hui, només el 15,1% dels jóvens valencians viu fora de la llar familiar, pràcticament la meitat que fa una dècada.
Segons explica a À Punt Alexandra Boluda Sendra, vicepresidenta del Consell Valencià de la Joventut, el context actual està molt lluny d'ajudar els jóvens a poder emancipar-se. El 15,1% s'han independitzat en l'actualitat, però fa a penes deu anys eixe percentatge es duplicava fins al 30%. Segons les dades d'este organisme, els jóvens han de destinar fins al 87,4% del sou per a comprar una vivenda i prop del 80% si opten pel lloguer. Amb un salari mitjà de 912 euros mensuals, emancipar-se en solitari és, en la pràctica, inviable. De fet, Boluda ens comenta que es comencen a normalitzar solucions com haver de compartir habitacions per a poder costejar els preus del mercat.
El 75% de la joventut treballadora no està emancipada, tot i tindre ingressos
La situació varia segons el territori. A la província d’Alacant, on l’efecte del turisme i de la demanda de no residents és més intens, la taxa d’emancipació jove cau fins a l’11,6%. A Castelló se situa en el 13,4%, mentre que València arriba al 18%. Esta pressió immobiliària explica, segons el Consell de Joventut, que tres de cada quatre jóvens que treballen continuen sense poder emancipar-se.
L’informe alerta, a més, que l’augment del preu del lloguer, amb pujades que arriben fins al 80% en només un any, està generant empobriment i desigualtats creixents. El cas de les dones jóvens és especialment destacable. Són elles les més afectades per la precarietat laboral, amb menys contractes indefinits i jornades completes, malgrat tindre nivells formatius superiors.
Les solucions que no arriben
Davant d’este escenari, el Consell Valencià de la Joventut reclama un gir en les polítiques públiques: regulació del preu del lloguer, control de les vivendes turístiques, ampliació del parc públic d'habitatge i un pla valencià d’habitatge amb perspectiva jove i de gènere. “La vivenda no pot continuar sent un bé de mercat, ha de ser un dret”, conclou Boluda, advertint que les dades actuals són un mandat polític inajornable.
