Fa quatre dècades des que ETA va segrestar l’empresari alzireny fundador d’Avidesa

L’industrial Lluís Suñer va ser segrestat el 1981. Després de tres mesos, la banda el va alliberar amb un rescat de 325 milions.

Fa quatre dècades des que ETA va segrestar l’empresari alzireny fundador d’Avidesa

Ara fa quaranta anys, als valencians se’ls encollia el cor en assabentar-se que la banda terrorista ETA segrestava, per primera vegada, un empresari fora del País Basc. Aquell fatídic dimarts de 1981, uns encaputxats entraven al despatx de l’empresari alzireny Lluís Suñer, fundador d’Avidesa, i se l’emportaven a la força en un vehicle. Aleshores va començar un captiveri de tres mesos per a l’industrial, que sols va acabar després de pagar un rescat de 325 milions de pessetes.

La filla de l’empresari, també propietari d’altres empreses amb seu a la capital de la Ribera Alta, recordava per a Canal 9, l’any 2008, aquesta fatídica trobada entre els integrants del comando d'ETA politicomilitar i son pare: “De colp, van entrar al seu despatx una senyoreta, amb melena, i un altre home al costat amb una pistoleta a la mà, i li van dir 'açò és un segrest' i mon pare va dir 'què passa?, què estem en Carnestoltes?'”.

Per desgràcia, no era cap broma, era el segrest més llarg d’ETA fins aquell moment. Poc després de traure’l a la força de les instal·lacions de la indústria alzirenya, la banda el reivindicava a través d’una telefonada al Diario Vasco.

ETA sabia contra qui anava. Hisenda havia publicat la llista dels que més tributaven i Lluís Suñer hi figurava. L’empresari havia fundat una innovadora indústria de pollastres, Avidesa, a partir d’un negoci d’embalatges de cartó, Cartonajes Suñer, que havia heretat dels seus pares, El tarannà emprenedor de l’empresari el van dur a diversificar ben prompte el negoci i endinsar-se en l’indústria gelatera, que prompte va ser reconeguda internacionalment, i a produir també pinsos i plats preparats. El que alguns van denominar “l’imperi Suñer”, no va passar desapercebut per a la banda terrorista.

El primer empresari segrestat fora del País Basc

“Va ser una commoció tremenda, perquè el senyor Suñer era una persona molt apreciada a Alzira, un empresari molt bo”. Així ho recorda el periodista Alfonso Rovira, qui va donar l’exclusiva del segrest i va informar durant 90 dies sobre el primer empresari que segrestava ETA fora del País Basc. La commoció no es limitava a Alzira.

A Espanya es vivien temps convulsos, amb una democràcia incipient el govern que intentaba alliberar Suñer va caure i, en l’adéu d’Adolfo Suárez, va arribar el colp del 23-F.

Juan Mari Bandrés, l’advocat i polític que més tard va gestionar el final d’ETA politicomilitar va mediar en la negociació perquè el fundador d’Avidesa recuperara la llibertat. Finalment, la banda va alliberar Suñer en un poble de La Rioja, a mitjans d’abril de 1981, després de cobrar un rescat de 325 milions de pessetes.

Els bitllets marcats del rescat van acabar a Alacant

De fet, quasi quaranta anys després d’aquell rescat s’ha conegut que 57 dels bitllets de 5.000 pessetes marcats amb els quals es va fer el pagament van aparéixer a la província d’Alacant. Així consta a un document depositat a l’Arxiu Provincial d’Alacant que ha transcendit recentment. La Policia Nacional va informar el Ministeri de l’Interior aquell mateix any d’aquesta localització, en la carta al ministeri es concretava que els bitllets procedien del mercat negre de divises francés, segons consta al document de l’arxiu alacantí.

L'endemà de l'alliberament a La Rioja, el 14 d’abril del 1981, Lluís Suñer arribava a sa casa envoltat de la gent d’Alzira. Quan va morir, el 1990, ni tan sols s’havia identificat els segrestadors. Ara, 40 anys després, el cas continua obert.

També et pot interessar