Quan internet es converteix en el teu enemic

El Tribunal Constitucional defén el dret a no aparéixer en els cercadors de les hemeroteques dels diaris, i amplia així l’anomenat “dret a l’oblit”.

El dret a l'oblit en la secció de xarxes socials de "Les notícies del matí"
El dret a l'oblit en la secció de xarxes socials de "Les notícies del matí"

Vivim en una societat hiperconnectada, on la tecnologia s’ha convertit en una extensió dels nostres sentits. La informació és abundant, per la qual cosa aparéixer en la xarxa s’ha convertit en una veritable lluita, una carrera constant en la cerca de la popularitat i del like. Tanmateix, de vegades aquesta presència no és tan positiva.  

L’anomenat “dret a l’oblit” defén que les persones no siguen indexades en internet quan hi ha informacions que les perjudiquen, que afecten els seus drets. El seu origen es remunta al començament del segle XXI, quan diferents usuaris van presentar queixes davant de l’autoritat espanyola de protecció de dades de persones que buscant-se en internet trobaven informació desfavorable. 

Un cas paradigmàtic va ser el de Mario Costeja, un empresari que va interposar fa anys una demanda contra el totpoderós Google perquè s’eliminaren dades sobre una condemna penal que ja havia complit i que considerava que el perjudicava. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea li va donar la raó i l’empresa va haver d’eliminar tota la informació relacionada amb el seu cas.

Ara una sentència del Tribunal Constitucional ha ampliat aquest dret a no aparéixer en els cercadors quan es fa una recerca en les hemeroteques dels diaris. L’origen, una demanda presentada per dues persones que van complir pena per tràfic de drogues en els anys 80 i que ara, anys després, continuaven trobant la informació buscant el seu nom en el cercador del diari.

Els límits del “dret a l’oblit”

En aquest cas, el Tribunal Constitucional ha considerat que els mitjans de comunicació poden vulnerar el “dret a l’oblit” en permetre cercar en les seues hemeroteques per noms propis, quan les persones no tenen rellevància pública. No obstant, no assenyala que s’hagen de suprimir les informacions publicades. 

Segons Ricard Martínez, director de la Càtedra de Privacitat i Transformació Digital de Microsoft a la Universitat de València, no es tracta d’un dret absolut i s’ha d’analitzar cas per cas. “Si la notícia sí que té rellevància pública prevaldria el dret a la llibertat d’expressió o el valor històric de la mateixa”, ha indicat en la secció de xarxes socials de Les notícies del matí.

En paraules d’aquest expert s’ha analitzar cada situació, veient quins drets entren en conflicte i ponderant quin és el que hauria de prevaldre, si el del mitjà o el del ciutadà. 

També et pot interessar