Publicada la primera imatge d'un forat negre, un dels misteris de l'univers

El món de la ciència s'ha revolucionat aquest dimecres amb "un resultat d'impacte" del consorci internacional telescopi de l'Horitzó d'Esdeveniments (EHT), que s'ha presentat en sis rodes de premsa principals i simultànies. El projecte EHT ha obtingut la primera imatge d'un forat negre, un colossal al centre de la distant galàxia Mesier 87, a 55 milions d'anys llum de la Terra.

La imatge mostra un anell brillant format quan la llum es corba en la gravetat intensa al voltant d'un forat negre que és 6.500 milions de vegades més massiu que el Sol, d'acord amb els càlculs realitzats a partir de l'observació.

Aquesta imatge llargament buscada proporciona l'evidència més sòlida fins a la data de l'existència de forats negres supermassius i obri una nova finestra a l'estudi dels forats negres, els seus horitzons d'esdeveniments i la gravetat. "Moltes de les característiques de la imatge observada coincideixen amb la nostra comprensió teòrica sorprenentment bé", han admés els científics en la presentació mundial.

L'EHT (Event Horizon Telescope) és una col·laboració internacional que combina senyals de huit observatoris situats en diferents parts del món i està encaminada a observar el forat negre supermassiu que es troba en el centre de la Via Làctia. Es tracta de Sagitari A, el diàmetre aproximat del qual és de 44 milions de quilòmetres i té 4,3 milions de masses solars, i el del nucli actiu de la radiogalàxia M87. 

La presentació s'ha celebrat a Brussel·les amb la participació del comissari europeu d'Investigació, Ciència i Innovació, Carlos Moedas, i un panel format per investigadors del telescopi de l'Horitzó de Successos, i de manera simultània a Santiago de Xile, Xangai, Tòquio, Taipei i Washington.

A Madrid, el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha convocat una roda de premsa per a presentar aquests "resultats pioners", en la qual han intervingut  membres espanyols de l'equip, tots col·laboradors i membres de grups de recerca del Departament d'Astronomia i Astrofísica i l'Observatori Astronòmic de la Universitat de València.

El món coneix des d'aquest dimecres com és un forat negre, un dels objectes més misteriosos i suggeridors de l'univers, gràcies a la imatge mostrada per l'EHT. Però què són exactament? Per què fascinen tant als científics i no científics? Ens ho explica Roberto Emparan, físic i investigador de l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona.

Què és un forat negre?

Un lloc de l'espai d'on res pot escapar, ni tan sols la llum. La força de la seua gravetat és tan forta que ni tan sols la llum pot escapar de la seua atracció. I si la llum, que és el que més ràpid viatja en el nostre univers no pot eixir, llavors res podrà fer-ho.

Per què no totes les estreles es converteixen en forats negres?

Tan sols formen forats negres les estreles molt massives. Quan esgoten el seu combustible al final de la seua vida, col·lapsen sobre si mateixes de forma catastròfica i imparable i en el seu enfonsament formen un pou en l'espai: un forat negre.

Quants tipus hi ha?

Els forats negres es distingeixen per la seua grandària. Els estel·lars són els que tenen masses comparables a la del Sol i ràdios de desenes o centenars de quilòmetres. Aquells les masses dels quals són milions o fins a milers de milions de vegades la massa del Sol, són els forats negres supermassius dels nuclis de les galàxies.

Poden estar situats en qualsevol lloc de l'Univers?

Sí. Creiem que en la majoria de les galàxies hi ha un forat negre supermassiu al seu centre i centenars de milers de forats negres estel·lars. El forat negre conegut més pròxim a la Terra es troba a uns 3.000 anys llum de nosaltres.