Les principals plataformes digitals de repartiment a domicili incompleixen la llei rider

El govern espanyol va donar tres mesos a les empreses per adaptar-se a la normativa, que ha entrat en vigor aquest dijous, 12 d'agost

Un grup de riders de l'empresa Glovo
Un rider de l'empresa Glovo, en una imatge d'arxiu / Jorge Peteiro / Europa Press

Les principals plataformes digitals de repartiment a domicili han decidit mantindre les persones que hi treballen com a autònomes, malgrat l'entrada en vigor aquest dijous de la coneguda com a llei rider.

Així, Glovo mantindrà en aquest règim el 80% de la flota de repartiment, vora 8.000 persones, i a la resta l'anirà contractant com a assalariats al llarg de 2021. Deliveroo mantindrà la plantilla en règim d’autònoms fins al mes d’octubre, quan acabarà l'activitat a Espanya, amb un procés d'acomiadament col·lectiu que inclourà els repartidors. 

Uber Eats ha decidit subcontractar al 100% els riders a través d'empreses terceres especialitzades en flotes, fet que, segons alguns advocats i associacions de repartidors, seria un presumpte cas de "cessió il·legal de treballadors”.

Just Eat, l'única empresa a favor de la llei rider, actualment també subcontracta els repartidors i ja negocia amb els sindicats un conveni per a contractar-los com a assalariats.

Tres mesos per a adaptar-se a una disposició addicional

La coneguda com a llei rider és en realitat una disposició addicional en l'Estatut dels Treballadors, que regula la "presumpció de laboralitat" de les més de 15.000 persones que treballen en plataformes digitals de repartiment a l'Estat espanyol. L’objectiu és acabar amb l’ús de falsos autònoms com a repartidors i obliga les plataformes a contractar-los com a assalariats.

El govern espanyol va donar tres mesos per a adaptar-se a la normativa, període que va acabar aquest dijous, 12 d'agost, quan ha entrat en vigor. El text, consensuat entre el Ministeri de Treball, els sindicats i la patronal, el va aprovar l’11 de maig el Consell de Ministres i el validà el Congrés dels Diputats amb els vots en contra del PP i Vox, que van recórrer davant del Tribunal Constitucional.

El Ministeri de Treball ha defensat que el canvi adapta la legislació a les sentències del Tribunal Suprem cap a diverses d'aquestes empreses per considerar que van utilitzar falsos autònoms com a repartidors.

També et pot interessar