El preu dels lloguers amenaça la subsistència del comerç local i tradicional de València

Una passamaneria, una cistelleria i una tenda d'adreç de la llar encara resisteixen i conviuen amb baixos copats per franquícies i tendes de souvenirs

La Cistelleria fa més de cinquanta anys que està oberta al centre de València / À Punt NTC

És una estampa cada vegada més habitual als centres de les grans ciutats: baixos copats per franquícies i tendes de souvenirs que semblen una còpia darrere d'una altra. I València no és aliena a esta tendència que amenaça de despersonalitzar els carrers i convertir-los en una espècie de parc temàtic del turisme.

"Esta voràgine i esta globalització el que està causant és una pèrdua de la identitat i la singularitat de la ciutat", manifesta Julia Martínez, gerent de l'Associació de Comerciants del Centre Històric de València.

Però, tot i el panorama, encara queden uns pocs negocis que resisteixen. És el cas de la passamaneria merceria El Diluvi, al carrer de Sant Vicent Màrtir, que és tot un referent en el sector i que està oberta des de fa més de 75 anys. El propietari és José María Gómez, segona generació que està des de ben menut darrere del mostrador. No haver de pagar el lloguer li facilita molt les coses: "El local és meu i això em lleva una bona despesa cada mes, perquè als que estan de lloguer els costa arribar a final de mes", explica Gómez. "Han vingut immobiliàries per a fer-me ofertes de compra, però els dic que no perquè açò és un negoci de tota la vida", comenta.

Al carrer del Trench, en la rodalia de la plaça Redona, sembla que els negocis tradicionals estan perdent la batalla. Però entre els imants de bous, les postals de la Ciutat de les Arts i les Ciències i les samarretes de futbol que omplin les prestatgeries de quasi tots els locals de souvenirs, s'amaga un comerç d'adreç de casa que encara sobreviu: Gran Menaje.

El seu naixement es remunta al 1948 i actualment el regenten dues germanes: Rosa i Maria Jesus Grau. "Nosaltres sobrevivim perquè realment els amos de la planta baixa ens respecten", comenta Rosa. "Paguem un bon lloguer, però no paguem els 10.000 o els 20.000 euros que estan pagant altres per locals de cinc metres quadrats".

Al costat de la Llotja també resisteix un altre negoci tradicional dedicat a l'elaboració i venda de cistelles des de fa dècades. "El meu germà i jo som la quarta generació i estem ací des de fa més de cinquanta anys", explica Amparo Trilles. A més, també tenen altres locals, i quan han de decidir a qui llogar, ho tenen clar. "Intentem que es fiquen negocis d'ací, no franquícies, que dins del possible siguen tradicionals i d'ací".

Els comerços reconeixen que el problema és complex i aposten per un pla estratègic on l'administració tinga un paper clau. "A més, creiem que al final els turistes busquen el més autèntic", conclou Martínez. Una autenticitat que cada vegada és més difícil de trobar.

També et pot interessar

stats