Prestige: vint anys després, el 'chapapote' encara taca la Costa da Morte

Moltes valencianes i valencians, com Miquel Perles i Montse Català, van participar en la marea blanca per a la recuperació de la costa gallega

Molts voluntaris valencians van participar en la recuperació de la costa gallega després de la catàstrofe del Prestige / À Punt NTC
À Punt NTC
À Punt NTC @apuntnoticies
13 de novembre 2022 - 07:01 Actualitzat: 13 de novembre 2022 - 16:56

Un 13 de novembre d'ara fa vint anys, el pretolier Prestige es va partir en dos davant de la gallega Costa da Morte i hi va vessar el contingut: el fuel menys biodegradable de tots els derivats del petroli. Aquest ecocidi va afectar 2.890 quilòmetres de litoral i fins i tot zones de Portugal i França. Aquesta setmana, dues dècades després, encara es poden trobar pedres tacades de chapapote al Concello de Carnota. 

Una dècada d’investigació i 400 hores de juí fan d’aquesta la causa més gran instruïda a l’Estat espanyol per un crim contra el medi ambient. Tot i que en principi la pena per al capità Apostolos Mangouras era de nou mesos per desobediència greu a l’autoritat, finalment el Tribunal Suprem la va elevar a dos anys per delicte mediambiental. 

Voluntaris treballen a la costa gallega, en arxiu
Voluntaris treballen a la costa gallega, en arxiu / Álvaro Ballesteros (Europa Press)

Aquest mateix tribunal va fixar en 2.500 milions d’euros l’import de les indemnitzacions, amb interessos de demora i costos processals inclosos, per a les parts perjudicades. A banda del govern espanyol, el francés i el gallec, 265 particulars, empreses, confraries i ajuntaments haurien de rebre aquests diners. 

Un tribunal del Regne Unit encara ha de determinar si l'asseguradora britànica de la filial suïssa d’un grup empresarial rus que va noliejar el petrolier —declarada responsable civil subsidiària de l’ecocidi— ha d'indemnitzar els damnificats amb la pòlissa del vaixell. Aquest és l’objectiu de l’Estat espanyol, que aspira a percebre mil milions d’euros.  

La marea negra de quitrà va donar pas a una blanca de solidaritat. Molts valencians es van desplaçar per a participar en la recuperació de la costa gallega. "És la decisió que més ràpid he pres en la meua vida", afirma Montse Català, una de les valencianes que, en veure la catàstrofe a la televisió, va sentir la necessitat "d'ajudar aquesta gent". Miquel Perles, un altre dels milers de voluntaris que van participar-hi, continua convençut que, amb "molta gent xicoteta, fent coses xicotetes, es podria canviar el món".

El lema “Nunca máis” recollia la indignació de la societat. Aquesta consigna, però, podria no complir-se. Greenpeace ha alertat que la possibilitat que es repetisca un desastre ecològic com el del Prestige és tan certa com el 2002, atés que les condicions són exactament les mateixes.

L'organització ecologista responsabilitza les autoritats i la seua “negligent actuació” de la magnitud d’un desastre ecològic d'abast continental, “abans, durant i després” del naufragi, per l'encadenament d'errors crítics i per alimentar la desinformació sobre les dimensions de la catàstrofe.

També et pot interessar

stats