El president del col·legi de Psicologia: “Cal que la intervenció es mantinga almenys dos o tres anys a la zona de la dana”
Francisco Santolaya advertix que els familiars de les víctimes desaparegudes “no acabaran mai el dol” perquè sempre estaran preguntant-se on estarà el seu parent
Almenys dos o tres anys: el degà del Col·legi de Psicologia de la Comunitat Valenciana, Francisco Santolaya, advoca per estendre l’atenció a la població afectada per la catàstrofe del 29 d’octubre de l’any passat. Unes intervencions que, segons advertix, no només s’hauria d’oferir individualment a aquelles persones que han perdut un familiar o han vist com les riuades van llançar a perdre sa casa, sinó també grupalment i comunitàriament al conjunt de la societat afectada.
Així ho manifestava Santolaya este divendres, durant una entrevista que ha oferit en Les notícies del matí: “Cal que la intervenció psicològica es mantinga durant, almenys, dos o tres anys, no només el tractament individual, sinó també el grupal i comunitari”, afirmava.
El representant dels psicòlegs valencians explicava que les persones que han patit una catàstrofe arrosseguen les conseqüències mentals tota la vida; per això, veu necessari allargar l’atenció psicològica i que vaja més enllà dels mesos posteriors a la tragèdia com la que es va viure a la província de València en octubre de l'any passat. “Les persones que ho han perdut tot han de tornar a construir la vida: sempre que hi ha una hecatombe, les empremtes duren tota la vida”, manifestava durant la seua intervenció en À Punt.
En el cas concret de les persones que van perdre un familiar la tràgica vesprada del 29 d’octubre, el psicòleg advertia que les ferides que els ocasiona esta pèrdua “no es curen” i el treball psicològic se centra a ensenyar a estes persones a conviure amb eixe dolor. “La ferida emocional no es cura, sinó que s’aprén a viure amb eixe dolor i eixa pèrdua. S’ha d’ensenyar a la persona que ha patit la pèrdua d’un familiar, amb estratègies d’intervenció psicològica, a mitigar el dolor i ajudar-la a fer que no trenque el seu cicle vital”, exposava el màxim representant dels psicòlegs a la Comunitat Valenciana.
En el cas de les persones que han perdut un familiar amb les riuades, el cos del qual no ha aparegut, Francisco Santolaya argumentava que sempre arrossegaran el dol. “No acaba mai”, assenyalava. “El dol té diferents fases: la negació, l’esperança, la irritació, l’acord amb un ésser superior, l’acceptació del fet... Però quan una persona no apareix, eixes ferides no es tanquen, perquè sempre es pregunten on estarà el seu fill, son pare...”, exposava el degà del Col·legi de Psicologia en À Punt.
En preguntar-li pels crits i les desqualificacions que algunes víctimes mortals li van adreçar al president de la Generalitat, Carlos Mazón, en el funeral d’estat, Santolaya afirmava: “Des del punt de vista psicològic és comprensible perquè la gent [en al·lusió als familiars de les víctimes mortals] està malament. És justificable per la ràbia continguda. Una altra cosa és que u puga plantejar-se si el funeral d’estat és el lloc adequat per a fer-ho”, concloïa.
