Preocupació davant dels primers casos d'addicció al fentanil entre joves valencians

Associacions com Projecte Home i Patim ja treballen amb les primeres persones addictes al fentanil que han demanat ajuda professional a la Comunitat Valenciana. La situació al nostre territori no té res a veure amb les imatges que arriben dels Estats Units, on aquesta substància i altres opioides d'origen sintètic estan darrere d'una crisi de salut pública.

Segons les últimes dades oficials, vora 110.000 persones han mort de sobredosi al país en l'últim any, la majoria a causa del consum de fentanil i metamfetamina, combinat també amb heroïna i cocaïna. Les veus expertes no preveuen, però, que una crisi d'aquesta magnitud es puga produir al nostre context.

Com altres substàncies, el fentanil té dues cares. La positiva és la del medicament que millora la qualitat de vida de pacients amb un dolor greu, com el que es pot produir després d'una operació quirúrgica, un traumatisme fort o en alguns tipus de càncer. La cara negativa és l'adicció que, segons explica a À Punt Notícies un exdrogodependent al fentanil, "et destrueix tant a tu com al teu entorn".

Dos anys de consum de fentanil van dur aquest jove a una situació extrema, de la qual ha pogut reeixir gràcies a l'ajuda de l'associació Patim, de Castelló de la Plana. Després de cinc mesos en règim intern, un parell d'ells totalment aïllat, ara rep assistència psicològica puntual i considera que "porta una vida normal".

En el seu cas, el consum s'inicià arran d'una lesió greu fent esport. Quan el tramadol que li receptaren va deixar de tindre efecte, va decidir demanar-li pastilles de fentanil als seus companys de faena. Açò, segons explica, li permetia "sentir-se millor i amb més energia i ganes per a fer front al treball i el dia a dia".

Com que el cos desenvolupa una tolerància molt ràpida als opioides, cada volta necessitava augmentar la dosi per a obtindre la mateixa sensació d'eufòria i benestar. Així, va arribar a prendre's al voltant de quinze pastilles al dia. No va ser conscient del seu problema amb aquesta droga fins que es va adonar que "la necessitava per a sentir-me bé tant físicament com emocional".

A aquest cas hem de sumar els dos que ja ha tractat Projecte Home. Des de l'associació, el psicòleg Miguel Rubio expressa la seua preocupació perquè la població molt jove desconeix els riscos d'aquesta substància. De fet, han percebut una tendència a consumir-la barrejada amb altre tipus de fàrmacs com la codeïna per a aconseguir un efecte més potent.

Julio Abad, psicòleg de Patim, estableix un paral·lelisme entre el fentanil i benzodiazepines "com el diazepam o el Trankimazin". S'hi arriba per una necessitat mèdica, però es busca quan ja no és necessària.

Alta traçabilitat i mercat il·legal

L'alta traçabilitat del fentanil fa que la distribució estiga extremadament controlada. Es fan servir mecanismes específics que fan que falsificar una recepta siga impossible. A les farmàcies, aquesta medicina està tancada amb pany i clau per a evitar furts. El que cada pacient faça quan arriba a casa, això no obstant, no es pot controlar tan fàcilment.

La darrera enquesta sobre alcohol i altres drogues en Espanya (Edades) fa palesa que aquesta és la via d'accés més habitual per al consum d'opioides sense recepta. Un 57,2% de les persones enquestades admeten haver-los adquirit a través d'amistats o familiars. La resta de la demanda, presumiblement, la supleixen els "camells" i les màfies al web fosc.

Pel que fa al consum d'analgèsics opioides sense recepta, un 1,5% de la població espanyola entre 15 i 64 anys ho ha fet alguna vegada en la vida. Si es pregunta per l'últim any, el percentatge es redueix al 0,6%.

L'estigma del fentanil

María Ángeles Canós, presidenta de la Societat Valenciana del Dolor, destaca que el fentanil "ja fa molt de temps" que està al mercat i que la majoria dels professionals i malalts coneixen el seguiment que s'ha de fer amb aquest tipus de fàrmac.

Canós explica que no tots els pacients són candidats per a tractaments amb fentanil i que, a més, el seu ús es limita a casos molts concrets. En aquesta línia, la metgessa considera que hi ha un estigma associat a aquest medicament que "és útil, però això no significa que no es puga fer un mal ús".

Un dels seus pacients, Alfonso Carreres, ho té clar: "si no el tinguera, em tiraria des d'un balcó". Fa vora vint anys que fa servir apòsits de fentanil i assegura que la medicació li proporciona qualitat de vida. Carreres remarca que no cal tindre por d'aquest tractament, ja que es compta amb l'assessorament de professionals que regulen i revisen la dosi que cada persona malalta necessita.