Preguntes i respostes sobre la vacuna que salvarà el món de la pandèmia... o no

Resolem els principals dubtes sobre la vacuna de Pfizer i BioNTech que ha mostrat un 90% d'efectivitat en els assajos.

Una xeringa amb una mostra de la vacuna de Pfizer i BioNTech
Una xeringa amb una mostra de la vacuna de Pfizer i BioNTech / Dado Ruvic (Reuters)

La carrera en la vacuna contra la Covid-19 té el primer candidat a uns metres de la línia de meta. El projecte BNT162b2 agafa distància respecte dels competidors, després que els autors, l'empresa de biotecnologia alemanya BioNTech (encarregada de l'invent) i el gegant farmacèutic Pfizer (que en fa el testatge), anunciaren aquest dilluns que la vacuna ha assolit el 90% d’efectivitat en l’última fase dels assajos. Tot i l’eufòria que s’ha desfermat en uns mercats i en una societat global necessitada de bones notícies, la vacuna encara no està disponible i necessita superar alguns obstacles abans de poder arribar als centres de salut.

Responem als dubtes principals en els epígrafs següents.

Què s’ha aconseguit?

Pfizer i BioNTech han anunciat una vacuna eficaç en més del 90% dels casos. Els resultats s'han obtingut en la fase 3 dels assajos, l'última abans de poder demanar-ne formalment l'homologació. En les proves han participat més de 43.500 voluntaris. La meitat han rebut la vacuna, i l’altra, un placebo. L’eficàcia s’atribueix sobre l’anàlisi de 94 casos de Covid-19 entre participants amb símptomes de contagi per coronavirus, que ha fet un comité independent d’experts.

Una vacuna necessita una fiabilitat superior al 70% per a considerar-se eficaç.

Què queda per a completar els assajos?

Els assajos començaren a l’abril. S’estan fent en 154 localitzacions i no acabaran fins al juny de 2021 en alguns països. El procés de control i avaluació es completarà al desembre de 2022, tot i que la vacuna es comercialitze abans.

Per a arribar a aquesta situació falta la revisió formal i aprovació de les autoritats sanitàries, com ha recordat l’Agència Europea del Medicament.

Quina protecció atorga?

La cap executiva de BioNTech, Ugur Sahin, espera que l’efecte immunitzador de la vacuna dure almenys un any. Es tracta d’una estimació ja que, segons ha advertit, encara no té dades definitives per a mantindre aquesta afirmació.

La vacuna s’aplica en dues dosis. L’eficàcia de protecció s'ha aconseguit 7 dies després de la segona dosi de la vacuna i 28 dies després de la primera. No obstant això, totes dues companyies adverteixen que l'eficàcia final podria variar a mesura que avance l'estudi, segons recull un comunicat conjunt

Com funciona?

La vacuna BNT162b2 empra un missatger químic que instrueix les cèl·lules del cos humà perquè fabriquen proteïnes que imiten la superfície exterior del coronavirus SARS-CoV-2, a fi de generar memòria immunitària. Una vegada coneixen aquestes estructures, poden fabricar anticossos perquè s’adherisquen a aquesta proteïna (anomenada Spike) i neutralitzar el virus.

Per a aconseguir-ho s’ha emprat la tecnologia ARN missatger (ARNm), que es basa en gens sintètics, produïts de manera artificial. Això permet una fabricació a escala en poques setmanes, més ràpida que les vacunes convencionals.

Aquest sistema no s’ha utilitzat prèviament amb humans i és el mateix en què treballa la farmacèutica Moderna en la seua vacuna.

Quins dubtes suscita?

El coneixement sobre l’eficàcia de la BNT162b2 es basa en la informació que han avançat els seus autors, els quals encara no han publicat cap document o article científic que puga ser contrastat.

Es desconeix l’eficàcia a mitjà i llarg termini, perquè no ha passat el temps necessari per a evidenciar-la. I també en grups d’edat.

A més hi ha dubtes sobre la protecció en persones asimptomàtiques, ja que els resultats només s’han valorat en persones amb símptomes. És a dir, se sap que la vacuna és eficaç en persones que han sigut contagiades però encara es desconeix el grau de prevenció o protecció enfront de la infecció, com també si la vacuna evita que un positiu puga seguir contagiant.

La distribució representa tot un repte, ja que la vacuna requereix per a la conservació temperatures molt baixes, d’entre -70° i -80°, que no s’havien necessitat mai abans. Una dificultat afegida per a tot el món i especialment en països desenvolupats o amb pocs recursos.

Quantes dosis arribaran a Espanya?

La Unió Europea ha pactat amb les farmacèutiques el subministrament de 200 milions de vacunes als països europeus, entre els quals hi ha Espanya.

El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha avançat que el govern espanyol materialitzarà “aquesta setmana o la pròxima” el contracte per a adquirir els primers 20 milions de dosis de la vacuna, que serviran per a immunitzar 10 milions de persones, ja que es tracta d’una solució en dues dosis.

Quan es podrà injectar a la ciutadania?

Illa estima que el primer paquet de vacunes arribarà a principi de 2021 o fins i tot a les acaballes de l’any “si les coses van molt bé”. En declaracions a RTVE va assegurar que la fase de vacunació podria iniciar-se al gener i que al maig es tindria “un percentatge suficientment rellevant de població vacunada”.

Les vacunes es distribuiran de manera gratuïta en el Sistema Nacional de Salut, segons els paràmetres que s’han establit amb les comunitats autònomes, i que donen prioritat als grups de risc com les persones majors, i a treballadors essencials com el personal sanitari. Però abans cal resoldre el repte de la distribució i emmagatzematge a baixes temperatures que requereix la vacuna.

Què passa si falla la vacuna?

Tot i que l’esperança s’ha depositat en la vacuna de Pfizer i BioNTech, hi ha alternatives si aquesta fracassa. En l’actualitat hi ha 249 projectes més d’immunització contra la Covid-19, vint dels quals tenen assajos en la fase 3, prèvia a la comercialització. Almenys deu d’aquests projectes es consideren candidats ferms a una vacuna eficaç contra el coronavirus.

També et pot interessar

stats