Els precursors dels medicaments contra la diabetis i l'obesitat guanyen el Premi Princesa d'Astúries d'investigació
El jurat reconeix els descobriments del canadenc Daniel J. Drucker, el danés Jens Juul Holst i els estatunidencs Svetlana Mojsov, Jeffrey Friedman i Joel Habener, que han permés desenvolupar fàrmacs revolucionaris com l'Ozempic o el Wegovy
Cinc científics responsables de troballes que han revolucionat els tractaments de la diabetis i l'obesitat s'han convertit este dimecres en guanyadors del Premi Princesa d'Astúries d'investigació científica i tècnica 2024. Són el canadenc Daniel J. Drucker, el danés Jens Juul Holst i els estatunidencs Joel F. Habener, Jeffrey M. Friedman i Svetlana Mojsov, tots reputats especialistes en el camp de l'endocrinologia. Durant dècades han dut a terme investigacions clau que han servit de pilar en el desenvolupament posterior de fàrmacs per a combatre tant la malaltia metabòlica com l'excés de pes. Per exemple, el popular Ozempic o el Wegovy, disponible a Espanya des de fa poc.
El jurat dels prestigiosos guardons internacionals ha llegit el veredicte este dimecres al migdia des de l'hotel Barceló Oviedo Cervantes, a la capital del Principat d'Astúries. El premi d'investigació científica i tècnica és el sèptim dels huit que convoca enguany la Fundació Princesa d'Astúries i que compleixen l'edició número 44. D'entre les 48 candidatures que concorrien, l'entitat ha decidit distingir la conformada per quatre endocrins i una endocrina per la contribució feta a la lluita contra l'obesitat i la diabetis. El president del jurat, el físic Pedro Miguel Echenique Landiríbar, ha destacat que les investigacions guardonades han establit les bases endocrines d'estes "patologies prominents que són un problema global de salut pública sense tractament efectiu fins a la data".
Holst, investigador de la Universitat de Copenhaguen i un dels majors experts en el camp de la diabetis, va descobrir que els nivells d'insulina es disparaven i els de sucre disminuïen en pacients sotmesos a una cirurgia intestinal i va relacionar eixos canvis amb diverses hormones, com el glucagó, que es produeix en el pàncrees.
Paral·lelament Habener i Drucker, d'una banda, i la bioquímica Mojsov, de l'altra, van identificar des dels Estats Units nous tipus d'hormones intestinals relacionades amb el control de pes, la GLP-1 i GLP-2, que han servit de base per al desenvolupament dels nous medicaments per a l'obesitat.
Finalment Friedman (Orlando, 1954), expert en genètica molecular i investigador de la Universitat Rockefeller de Nova York, ha centrat també els treballs en els mecanismes que regulen el pes corporal i en com l'hormona leptina ajuda a reduir-lo mitjançant la reducció de la ingesta d'aliments i l'augment de despesa d'energia.
L'assoliment de l'Ozempic
La concessió del premi s'emmarca en els avanços reeixits en els últims anys en el tractament de la diabetis tipus 2 amb el desenvolupament de fàrmacs que utilitzen com a principi actiu la semaglutida, que juga un paper de contrapés de la insulina en l'equilibri del sucre en sang. A més, este component produeix una reducció notable de l'apetit, cosa que ha convertit en un èxit l'Ozempic perquè gasta justament este principi actiu. Segons la revista Science, representa l'avanç científic més gran del 2023. I de fet, Drucker, Habener, Holst i Mojsov comparteixen el reconeixement d'haver iniciat i desenvolupat esta investigació des dels anys setanta del segle passat.
