Les persones amb Asperger demanen posar fi a la discriminació educativa i laboral que pateixen
L'atur és superior al 85% entre aquest col·lectiu que conformen a Espanya 120.000 persones. Reivindiquen un reconeixement que els garantisca els drets
La Confederació Autisme Espanya reclama que s'avance en el reconeixement de la síndrome d'Asperger en l'àmbit administratiu i legal per a posar fi a les situacions de discriminació que pateix el col·lectiu, especialment en l'entorn educatiu i laboral.
Segons dades de la Confederació Asperger Espanya, l'índex d'atur és superior al 85% entre aquest col·lectiu que conformen a Espanya 120.000 persones, que reivindiquen any rere any un reconeixement específic normatiu i administratiu que abaste les necessitats que té el col·lectiu i garantisca els seus drets.
Aquest divendres se celebra el Dia Internacional de la Síndrome d'Asperger, dedicat des de 2007 a visibilitzar les necessitats concretes d'aquest col·lectiu que pateix característiques del trastorn de l'espectre autista (TEA), però sense discapacitat intel·lectual associada ni dificultats en aspectes formals del llenguatge.
Aquest trastorn afecta un 27% dels 450.000 espanyols que conviuen amb autisme, segons dades del Sindicat de Tècnics d'Infermeria (SAE).
Assetjament escolar
En els primers anys amb la síndrome, els xiquets tenen dificultats en el desenvolupament emocional, social i conductual, malgrat posseir un quocient intel·lectual normal. Per això, són més proclius a patir assetjament escolar.
Cada cas varia, però solen presentar problemes en la comprensió de situacions socials, especialment en la interpretació d'ironies i missatges no literals. Aquestes persones s'esforcen cada dia per a encaixar en entorns que no s'adapten a les seues característiques i necessitats.
Un exemple és Marina Martín, de 21 anys, que va ser diagnosticada als 12 anys. "Hi havia unes certes coses que no entenia de la mateixa manera que altres xiquets, els semblava rar que no entenguera les bromes i reien perquè no entenia els acudits, metàfores, ironies. No sabia si reien amb mi o de mi", explica Marina en un vídeo difós per la confederació.
Així mateix, poden tindre dificultats a l'hora de mantindre relacions socials o presentar patrons de conducta i pensament restringits, estereotipats i repetitius, però no agressius.
Encara que la categoria de "síndrome d'Asperger" ja no apareix en els sistemes de classificació internacionals en el diagnòstic mèdic, encara es manté aquesta denominació "per una qüestió identitària i pel sentiment de pertinença", assenyala la confederació.
Buit normatiu
Les normatives actuals identifiquen com a col·lectius especialment vulnerables aquelles "persones amb paràlisi cerebral, persones amb malaltia mental, persones amb discapacitat intel·lectual amb un grau de minusvalidesa reconegut igual o superior al 33%". Deixen fora d'aquesta definició totes les persones amb autisme i sense certificat de discapacitat, com són les persones que presenten síndrome d'Asperger.
Aquest buit normatiu els impedeix sovint l'accés a drets fonamentals. A la invisibilitat social d'aquest trastorn, se suma la que existeix en la regulació, de manera que els drets de les persones amb trastorn de l'espectre autista, amb síndrome d'Asperger, "no estan garantits". La qual cosa "dificulta el seu accés a ajudes, prestacions i beneficis", afirma Daniel Torres, secretari d'Acció Social de SAE.
"Fer espai" a les persones amb síndrome d'Asperger
La Confederació Autisme Espanya demana com cada any a la societat que "faça espai" a les persones amb síndrome d'Asperger per a permetre que puguen exercir el seu dret a participar en la comunitat en igualtat de condicions.
La invisibilitat del diagnòstic, la falta de reconeixement, els mites sobre el trastorn i la falta de referents socials són alguns dels problemes que remarca Miguel Aulló. Diagnosticat amb 18 anys, actualment als 34 és psicòleg i treballa per a "poder ajudar a molts xics que se senten identificats" amb el seu cas.
En la campanya "Fes espai", que ha comptat amb la col·laboració de la Fundació ONCE, l'organització crida a "construir una societat més justa i solidària", en la qual totes les persones puguen participar de manera activa i en igualtat de condicions.
