Es poden permetre les llibreries actuals dir que no poden aconseguir un llibre?

El president de l’Associació Internacional de Distribució d’Edicions (IPDA), José Manuel Anta, argumenta que el sector està preparat a través de multiplataformes per a servir qualsevol volum

Presentació a la Llibreria Ramón Llull amb participació de Santiago Auserón (Radio Futura)
Presentació d'una novel.la a la Llibreria Ramón Llull, amb participació de Santiago Auserón (Radio Futura) / À Punt Mèdia

Llibres tradicionals o serveis d'impressió a demanda (l'anomenat print on demand). Siga el que siga el mètode utilitzat per les editorials per a acostar-se al lector, o el mètode de les llibreries per a arrimar les obres als clients, en el Dia Internacional de les Llibreries, José Manuel Anta, ha reivindicat en À Punt NTC que el llibreter del segle XXI no pot dir-li a un client 'No tinc aquest llibre'. "Si no té el llibre el busca. I si el busca... l'aconsegueix", conclou. Anta és una de les principals veus de la distribució internacional.

A Espanya es publiquen a l'any 50.000 títols de narrativa i assaig, ha afirmat Anta. "Eixim a 137 novetats/dia... no hi ha llibreria que puga assumir aqueix ritme". Hem preguntat a diverses veus del sector editorial, com imaginen les llibreries del futur, les que tindrem l'any 2030, 2040, 2050. Aquests són alguns apunts.

Cap a la llibreria híbrida

El futur s'encamina cap a la llibreria híbrida, que combina la venda presencial amb l'oferta en línia. Les raons són variades. José Manuel Anta (IPDA) reconeix que hi ha una tendència dels canals d'inundar les llibreries. "Davant les limitacions d'espai i amb novetats que no paren d'arribar, la tecnologia permet a les llibreries oferir un major catàleg. Anem cap a la llibreria híbrida, la que ja practiquen els propietaris de la innovadora llibreria Feltrinelli de Milà. Allí ofereixen qualsevol llibre, perquè saben que es pot aconseguir", analitza Anta. L'expert remarca que la distribució té eines per a obtenir qualsevol volum, fins i tot al domicili. I una de les eines és el mètode d'impressió a demanda.

Aquesta cultura de la immediatesa té conseqüències en la petjada ecològica i en les condicions de treball del sector, cal pensar si volem ser consumidors responsables i compromesos. Llibreria Ramón Llull (València)

Una altra ferramenta que tenen les llibreries a la seua disposició per aconseguir qualsevol obra és l'espai todostuslibros.com de Cegal (Confederació Espanyola de Gremis i Associacions de Llibreries), una plataforma que recull els fons dels 600 establiments que la integren. "I si entres en aquest web com a llibreter, trobes el volum que vols", explica José Manuel Anta. De la revolució que ha representat internet i la logística per a les llibreries parla també Manel Romero (Associació d'Editors del País Valencià, AEPV), qui puntualitza: "més enllà del comerç electrònic, creiem que els llibres han de buscar el seu públic lector en comunitats d'internet que reben informació directa i rica".

Libreria El imperio, a València
Libreria El imperio, a València / À Punt Mèdia

Les claus de l'èxit

José Manuel Anta també recorda els conceptes claus d'una llibreria per a encarar els nous temps: Crear comunitat, aconsellar al públic i tindre capacitat de convocatòria. I agrega una quarta: connexió, és a dir incorporar eines que permeten al llibreter oferir llibres que no té físicament. "Si parlem d'una llibreria barri... cal pensar que alguns dels seus clients fidels poden canviar de ciutat o de país, i el seu negoci disposa hui dia de les eines per a continuar nodrint-los visquen on visquen. La tecnologia ho permet i la distribució també", resumeix.

Fabian Paagman, la veu dels llibreters a Europa, utilitza una expressió molt càlida per a referir-se al futur de les llibreries. Parla que per al seu públic haurien de ser un tercer lloc, una espècie de "saleta d'estar de la comunitat local".

L'autora Jules Hearthly, de Nova York, presenta la seua novel·la a la llibreria de València El Imperio (octubre 2022)
L'autora Jules Hearthly, de Nova York, presenta la seua novel·la a la llibreria de València El Imperio (octubre 2022) / À Punt Mèdia

Per la seua banda, Paco Goyanes, propietari de la llibreria Cálamo de Saragossa i impulsor de la trobada anual de llibreries i editorials independents iberoamericanes Otra Mirada, destaca el concepte "comunitat" com la clau a l'hora de pensar en el futur del sector. En un sentit semblant, per a l'escriptora valenciana Bárbara Blasco, "la llibreria del futur és un lloc on estar entre volums, poder escoltar autors i establir un vincle amb el llibreter". I l'escriptor Antonio Penadés hi afig que "sobreviuran les llibreries que aporten un valor afegit".

Els sistemes permetran que la tendència siga 'exemplar venut, exemplar demanat'. La tecnologia avança en aquesta direcció José Manuel Anta - President de l'Associació Internacional de Distribució d’Edicions (IPDA)

Un mostrari infinit de llibres... no físics

De les opinions expertes es dedueix també que una de les claus del futur pot comportar disposar d'un mínim estoc, això si, amb possibilitats infinites d'aconseguir el llibre que demana el públic. I una tasca pendent, en aquest sentit, serà reeducar el públic, perquè comprenga que l'espera no és un problema, segons coincideixen diversos professionals preguntats.

En aquest sentit, des de la llibreria valenciana Ramon Llull reivindiquen un canvi d'hàbits de consum. "La cultura de la immediatesa té conseqüències en la petjada ecològica i en les condicions de treball del sector. Cal pensar si volem ser consumidors responsables i compromesos", expliquen els seus responsables. En paraules de Manolo Gil, de Vincle Editorial, és important treballar en aquesta compra-impuls vinculada al llibre.

Si parlem de digitalització, José Manuel Anta considera que "els sistemes permetran que la tendència siga exemplar venut, exemplar demanat. La tecnologia avança en aquesta direcció". En definitiva, una espècie de menys és més acompanyat d'elements (pantalles interactives) que permeten oferir al públic qualsevol volum. Potser s'arribarà a tindre un únic llibre físic per títol.

Imatge d'una prestageria a la llibreria Ramón Llull, de València
Imatge d'una prestageria a la llibreria Ramón Llull, de València / À Punt Mèdia

En aquest context, Manolo Gil alerta de la baixa digitalització de la majoria de les llibreries. “Moltíssimes no tenen ni web, i les que en tenen no la tenen habilitada per al comerç electrònic", remarca. La distribuïdora de llibres a demanda Podiprint s'ha queixat que una de les grans barreres que troben hui dia és que "les llibreries independents tenen més problemes per a integrar el nostre catàleg, que ofereix més de tres milions de referències".

D'altra banda, Felipe Bens, de l'editorial Drassana, creu que amb l'última transformació de les llibreries - la reconversió en espais culturals- "les llibreries de 2030, 2040 i 2050 no seran molt diferents de les actuals. En tot cas, hi haurà una incentivació del factor cultural".

Desapareixerà el suport físic?

Hi ha altres veus al sector amb opinions diferents sobre el futur de les llibreries. Una d'elles és la de Jorge Díaz Cortés, coautor de La Bestia (Premi Planeta 2021). Cortés ha confessat a À Punt NTC ser "un enamorat de les llibreries" però no és optimista. "M'agrada visitar-les, fullejar les novetats, tafanejar, assistir a presentacions de col·legues. Si per mi fora, no canviarien en absolut...però supose que algun dia, espere que molt llunyà, triomfarà definitivament el llibre electrònic i anirà desapareixent el suport físic, tal com ha ocorregut amb els productes audiovisuals. Consumirem els llibres com ara fem amb les sèries i, en gran manera, amb el cinema... a través de plataformes i de dispositius electrònics individuals. El món editorial no desapareixerà, però haurà d'evolucionar".

D'altra banda, l'editor Gonçal López-Pampló considera que d'ací a huit o deu anys no espera grans canvis, "però pensant en un horitzó de vint-i-cinc anys sí que podrien haver-hi variacions. Em sap greu ser pessimista, però la gran distribució d'Amazon amenaça el teixit de llibreries independents. Pense que n'hi haurà menys, però seran molt més resistents".

Bibliodiversitat

Manuel Borrás, director editorial de Pre-Textos, desitja que les llibreries "pervisquen com a llocs d'acolliment en el sentit més ampli de la paraula, d'acolliment de la millor literatura possible". Borrás confia en els llibreters i en què no acaben acomodant-se. Borrás reclama la "bibliodiversitat".

En tot cas, José Manuel Anta conclou que el futur de cada llibreria passa per la mentalitat del seu llibreter i de com siga capaç d'humanitzar la digitalització, fer ús de la impressió més sostenible i generar comunitat.

Presentació del llibre 'La senda de las nubes' (ed. Siruela), llibreria Ramon Llull
Presentació del llibre 'La senda de las nubes' (ed. Siruela), llibreria Ramon Llull / À Punt Mèdia

També et pot interessar