Dos pèrits d'emergències carreguen contra Mazón per no declarar l'emergència catastròfica

Dos pèrits han acusat el president de la Generalitat, Carlos Mazón, de no declarar l'emergència catastròfica i de no posar-se al comandament de l'operatiu el dia de la dana. Així ho han declarat a la jutgessa de Catarroja que instrueix el cas. Es tracta de José María Gil Garré i Alberto Aguilar Zarco, experts en emergències i protecció civil, que també han elaborat un informe per a SOS Desapareguts, representant de 176 famílies afectades.

En l’informe pericial, al qual ha tingut accés À Punt, l'acusen d’“omissions greus”, com el retard per a declarar l’emergència, ja que “no va assumir el comandament únic i va deixar València en un caos”.

A més, han assegurat que la dana “era previsible des del 25 d'octubre” i apunten que van faltar molts avisos. "Van "condemnar la població, van abandonar els municipis i van impedir evacuacions i mobilització de recursos”. Segons els pèrits, “la falta d'alertes va ser la sentència de mort: un avís hauria salvat vides. L'abandó municipal va amplificar la tragèdia”.

En l’informe pericial, basen la seua argumentació en la modificació que en l’any 2020 es va fer de la Llei 13/2010, de 23 de novembre, de Protecció Civil i Gestió d'Emergències de la Comunitat Valenciana; concretament, l'apartat 4 de l'article 84:

“Quan la situació de perill o els danys ocorreguts, per la seua especial extensió o intensitat, siguen particularment greus, i mentre no siga declarat per l'Estat l'interés nacional o un dels estats previstos en l'article 116 de la Constitució, el president de la Generalitat podrà declarar la situació d'emergència catastròfica. Esta declaració suposarà l'assumpció pel president del comandament únic i la direcció de totes les activitats de l'emergència, de manera que passarà a la seua directa dependència l'estructura organitzativa del pla territorial d'emergència de la Comunitat Valenciana. En este pla, s'establirà el tràmit a seguir per a la declaració d'emergència catastròfica i l'assumpció de la direcció pel president”.

Així doncs, continua l'article, “el Consell i el president podran dictar normes d'urgència, amb la finalitat d'afrontar les necessitats de l'emergència, les quals hauran de ser motivades i publicar-se en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.”

Els ajuntaments, sense plans operatius

Acusen els ajuntaments de no tindre preparats plans operatius, d'inacció i de falta de coordinació amb la Generalitat. “Els ajuntaments van trair el seu deure, multiplicant víctimes”, han assegurat. “L'absència de plans va convertir barris en paranys mortals i la inacció local va ser el colp final”, han afegit. Per tant, consideren que la resposta dels municipis i resta d'administracions del territori afectat va ser clarament "nul·la o insuficient”.

"Cal prendre's seriosament l'Aemet, que va fer un gran paper"

L'enginyer de camins de la Universitat Politècnica de València (UPV) Francisco Vallés ha destacat este divendres davant de la jutgessa que investiga la gestió de la catastròfica dana del passat 29 d'octubre el rol de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). Així, ha lamentat que s'haurien d'haver tingut en compte les prediccions emeses per l'organisme, que començaren ja en dies anteriors a les inundacions: "Cal prendre's seriosament l'Aemet, que va fer un gran paper".

El tècnic ha acudit a la Ciutat de la Justícia de València citat en qualitat de pèrit per la magistrada Nuria Ruiz Tobarra al jutjat d'instrucció número 3 de Catarroja, que centralitza la instrucció penal oberta entorn de la dana. En este procediment hi ha, de moment, dos investigats per presumptes delictes d'homicidi i lesions imprudents vinculats amb les 228 víctimes mortals registrades, l'exconsellera de Justícia Salomé Pradas i qui era el número dos d'Emergències, Emilio Argüeso.

L'investigador, enginyer de Camins i director de laboratori d'hidràulica, ha manifestat que "per interés" i "formació" va anar seguint els avisos de l'Aemet els dies previs a la riuada. Sobre este assumpte ha manifestat que el dia abans de la tragèdia, la predicció de l'ens era "molt fiable": "Havien d'haver-se tingut en compte", ha insistit, per a recordar també que la seua filla ja va rebre la vesprada anterior un avís perquè no anara a la universitat, quan encara estaven en nivell taronja.

Segons han detallat fonts presents en l'interrogatori, que ha durat vora quatre hores, Vallés ha remarcat que l'Aemet emet pocs avisos de nivell roig i el del dia 29 va ser el primer de l'any. Així mateix, ha explicat que les conques de rambles i barrancs a l'àrea mediterrània es caracteritzen per tindre "llits quasi efímers, que estan secs, i de gran pendent". En un clima marcat per les pluges torrencials, estes conques són "de resposta ràpida i produeixen inundacions que anomenem de tipus llampec", ha aclarit en atenció als mitjans a les portes dels jutjats, després de declarar. A parer del tècnic, en estes conques és "fonamental" fer cas a les prediccions meteorològiques perquè en el curt termini —és a dir, la vespra de la tempesta— "ja té una fiabilitat tremenda". "La veritat és que l'Aemet ho va clavar", ha reafirmat, després d'advertir que un episodi de precipitacions torrencials amb nivell roig "pot tindre un impacte molt alt". El pèrit de la UPV ha sigut molt contundent i ha deixat clar que "amb una altra gestió de l'emergència la pel·lícula hauria sigut diferent".

El "problemàtic" barranc de Poio

El pèrit, expert en obra hidràulica, també ha parlat a la jutgessa del comportament de les conques del riu Magre i el barranc de Poio. De fet, ha dissenyat un model que ha servit per a determinar la força d'arrossegament que va portar l'aigua en l'episodi de la dana del 29-O a les rambles del Pedrís, Pozalet-Saleta i el llit del Túria, i ha col·laborat amb l'operatiu de cerca de desapareguts.

L'investigador va començar a pensar com col·laborar amb l'operatiu d'Emergències el mateix dia de la barrancada, després de quedar-se incomunicat a Bunyol, on viu. "Quan el llit està sec es genera una onada d'avinguda, que es mou a una velocitat important. No és un tsunami, encara que es pot utilitzar com a hipèrbole. En el cas del Pedrís l'onada d'avinguda era de 8 metres per segon, trenta quilòmetres per hora, quan un tsunami es mou a 200 quilòmetres per hora".

"Els tècnics sabem que el barranc del Pedrís és problemàtic. L'última tesi que he dirigit era sobre arrossegament de cotxes pel barranc del Pedrís", ha apuntat. Per això, ha considerat que tota actuació que es faça en esta rambla, "si implica connectar-la amb el Túria —a través del pla Sud— hauria de tindre en compte la capacitat del llit del Túria i de la mateixa connexió".

Podria haver col·lapsat Forata?

Segons este especialista, en el llit del Pedrís no hi ha cap presa que haguera pogut tindre la capacitat laminadora que va tindre la de Forata en el recorregut del riu Magre —afluent del Xúquer per l'esquerra—. Este embassament es va omplir en tot just quatre hores durant la vesprada del 29 d'octubre. "Tota presa que no col·lapsa té un efecte laminador de l'avinguda, retarda la punta en el temps i l'esmorteeix. El que ix pel sobreeixidor és menor que el que entra per la cua de l'embassament, i hi ha temps a avisar. Es dissipa l'energia del cabal a menys de la meitat, té menys capacitat de causar danys".

El pèrit ha insistit també a les parts presents en l'explicació que les conques del Magre i del Pedrís són diferents i que a l'embassament de Forata, que pertany a la primera, va arribar l'aigua "que va fer mal a Utiel". D'ací va eixir cabal cap a Algemesí, i posteriorment al Xúquer. Ha detallat que les comportes d'este pantà van estar obertes durant l'episodi de pluges "perquè és la norma general des de la ruptura de l'embassament de Tous" en 1982. "La presa va jugar un paper important, però es va omplir molt i arriba un moment en el qual no tens control. Si s'haguera omplit més podria haver abocat per coronació i això sempre és perillós, encara que no haguera sigut un cas Tous, perquè la presa no era de material solt. L'abocament no l'erosiona i no hauria amenaçat l'estabilitat", ha agregat.

Preguntat per si va existir risc de trencament de Forata, ha respost que "és molt difícil" saber-ho, que creu que no haguera succeït res en cas de coronar i desbordar "un poc", però que "en cas de col·lapse el desastre haguera sigut majúscul".

Cecopi "erràtic"

La jutgessa Nuria Ruiz també ha escoltat este divendres els pèrits de SOS Desapareguts, una de les acusacions particulars dins de la causa en representació de famílies de setanta víctimes mortals. Tots dos, experts en Emergències i Protecció Civil, han ratificat l'informe preliminar que van donar a conéixer fa unes setmanes, en què concloïen que el 29-O va haver-hi una "errada en l'estructura de resposta" a les emergències en l'àmbit estatal i exposava un seguit de negligències per inobservança i inoperància atribuïda a les administracions en tots els àmbits: municipal, provincial, autonòmic i, fins i tot, estatal. I apunten especialment a la responsabilitat del president Carlos Mazón davant de la gravetat de la situació.

El document pericial, preliminar, estableix una cronologia de fets que comença dos dies abans del 29-O, quan començaren a emetre's les primeres alertes, i assenyala que el Cecopi es va convocar tard. "Ha sigut premonitori, l'informe plasma el que hem sabut després gràcies a la instrucció. Eixa manera tan erràtica d'actuar al Cecopi, que era una bombolla on la informació no entrava ni eixia, i on hi va haver apagades informatives i desconnexions que no es poden comprendre", ha resumit Juan Manuel Medina, advocat de SOS Desapareguts.