Els pediatres valencians, en alerta per la pallola
Un brot del virus de la pallola posa a prova la Xarxa Sentinella de Sanitat Pública i l'efectivitat del calendari de vacunes.
Els primers contagiats de pallola importada a la Comunitat Valenciana es van detectar el 22 de novembre passat. Els experts de la Conselleria de Sanitat van determinar que el cas índex, la primera persona infectada, havia arribat a València dos dies abans, en autobús amb 69 viatgers més, provinent de Bucarest (Romania). De seguida es va activar el protocol per a malalties altament contagioses i es va emetre una notificació als professionals sanitaris dels centres d'atenció primària i a les urgències dels hospitals perquè estigueren a l'aguait de casos nous.
El president de la Societat Valenciana de Pediatria, Miguel Blesa, assenyala que davant la primera sospita s'avisen tots els professionals de l'àrea afectada, però fonamentalment els pediatres, perquè la pallola és una malaltia típica de la infantesa. "Fa 50 anys tots els xiquets passaven la pallola", afegeix. Aquesta malaltia vírica, una de les més contagioses que hi ha, té símptomes semblants a altres malalties menys greus. "Parlem de febre, tos, una irritació ocular com si fora una conjuntivitis. El que la distingeix és una erupció molt característica que té una distribució i un recorregut específic". Des que es té la vacuna no n'hi ha hagut pràcticament casos, "els pediatres més joves no l'han vista mai".
A la Comunitat Valenciana la situació està controlada precisament per la bona cobertura de vacunació que es duu a terme des de Sanitat. A més, "és un bon indicador per a valorar si hi ha problemes de cobertura, perquè es contagia de tal manera que si tens un grupet de persones, xiquets i adults, que no estan protegits, contagiarà a tots", explica Josep Lluch, cap del Servei de Promoció de la Salut i Prevenció en les etapes de la vida de la Conselleria de Sanitat.
La pallola ha esdevingut un problema greu de salut per a catorze països d'Europa des de fa un parell d'anys. A Alemanya, la Gran Bretanya, Romania o Itàlia, continua havent-hi una transmissió endèmica del virus, mentre que la resta s'ha aconseguit interrompre el contagi, tot i que se'n detecten brots puntuals. La situació que hi ha ara a Europa a causa de la pallola és "realment problemàtica", indica Josep Lluch. "A Romania i a Itàlia n'hi ha centenars de casos, que estan circulant i causant-ne la disseminació arreu d'Europa". A Espanya, xifres del Centre Europeu de Control i Prevenció de Malalties, mostren que els casos de pallola es van multiplicar per quatre el 2017, ja que van passar de vora 36 casos el 2016 a 160, un dels quals va ser una víctima mortal. És una de les causes més destacades de mort en xiquets menuts, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
Un 7% de xiquets sense vacunar
Els primers contagiats de pallola importada a la Comunitat Valenciana es van detectar el 22 de novembre passat. Els experts de la Conselleria de Sanitat van determinar que el cas índex, la primera persona infectada, havia arribat a València dos dies abans, en autobús amb 69 viatgers més, provinent de Bucarest (Romania). De seguida es va activar el protocol per a malalties altament contagioses i es va emetre una notificació als professionals sanitaris dels centres d'atenció primària i a les urgències dels hospitals perquè estigueren a l'aguait de casos nous.
El president de la Societat Valenciana de Pediatria, Miguel Blesa, assenyala que davant la primera sospita s'avisen tots els professionals de l'àrea afectada, però fonamentalment els pediatres, perquè la pallola és una malaltia típica de la infantesa. "Fa 50 anys tots els xiquets passaven la pallola", afegeix. Aquesta malaltia vírica, una de les més contagioses que hi ha, té símptomes semblants a altres malalties menys greus. "Parlem de febre, tos, una irritació ocular com si fora una conjuntivitis. El que la distingeix és una erupció molt característica que té una distribució i un recorregut específic". Des que es té la vacuna no n'hi ha hagut pràcticament casos, "els pediatres més joves no l'han vista mai".
A la Comunitat Valenciana la situació està controlada precisament per la bona cobertura de vacunació que es duu a terme des de Sanitat. A més, "és un bon indicador per a valorar si hi ha problemes de cobertura, perquè es contagia de tal manera que si tens un grupet de persones, xiquets i adults, que no estan protegits, contagiarà a tots", explica Josep Lluch, cap del Servei de Promoció de la Salut i Prevenció en les etapes de la vida de la Conselleria de Sanitat.
La pallola ha esdevingut un problema greu de salut per a catorze països d'Europa des de fa un parell d'anys. A Alemanya, la Gran Bretanya, Romania o Itàlia, continua havent-hi una transmissió endèmica del virus, mentre que la resta s'ha aconseguit interrompre el contagi, tot i que se'n detecten brots puntuals. La situació que hi ha ara a Europa a causa de la pallola és "realment problemàtica", indica Josep Lluch. "A Romania i a Itàlia n'hi ha centenars de casos, que estan circulant i causant-ne la disseminació arreu d'Europa". A Espanya, xifres del Centre Europeu de Control i Prevenció de Malalties, mostren que els casos de pallola es van multiplicar per quatre el 2017, ja que van passar de vora 36 casos el 2016 a 160, un dels quals va ser una víctima mortal. És una de les causes més destacades de mort en xiquets menuts, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
Els riscos dels col·lectius antivacuna
Herme Vanaclocha, subdirectora general d'Epidemiologia de la Conselleria de Sanitat, insisteix que "quan escoltem els grups antivacuna, no ens ho podem creure. Els qui som especialistes en salut pública equiparem les vacunes amb l'arribada de l'aigua potable". El benefici davant dels efectes secundaris, explica l'epidemiòloga, és tan gran que no dubta de qualificar les vacunes del descobriment que més ha beneficiat la humanitat.
Lluch descriu el perfil dels qui opten per no vacunar els fills. Els casos més visibles són els dels pares que no volen vacunar voluntàriament perquè han entrat en contacte amb el sistema sanitari públic i ho han manifestat així. Però, continua Josep Lluch, "la realitat ens demostra que la major part dels casos solen ser xiquets que estan en entorns relativament desfavorits o que pertanyen a grups de persones que tenen una certa transhumància, que viuen en un descampat i que es mouen al llarg del territori seguint els fluxos laborals". "Són grups que entren poc en contacte amb el sistema sanitari i no se'ls pot oferir la vacunació", afegeix.
Un altre dels grups està format per pares que, simplement, es distrauen i no han complit el calendari de vacunes perquè no han recordat que es requereixen dues dosis de vacuna amb anys de separació. Els centres de salut revisen la seua informació, extrauen llistes de grups no vacunats i envien cartes per avisar els pares que han de completar el tractament. Així i tot, les xifres s'han d'agafar amb cura, perquè "també detectem casos de xiquets estrangers que tornen al seu país d'origen" o els qui han estat vacunats fora del sistema sanitari públic i no s'han registrat en la llista oficial.
El pitjor enemic de les vacunes, el seu propi èxit
Tant Miguel Blesa com Josep Lluch coincideixen que el pitjor enemic de les vacunes és que la població oblida les malalties que han deixat de patir com a conseqüència de la vacunació. El fet que ningú conega casos de poliomielitis, tètanus o altres malalties és el que fa perdre'ls la por. Les vacunes poden produir efectes adversos, "són rars, però estan ací, tot i que se'n magnifiquen molt els efectes", comenta Lluch. "Com tampoc hi ha autisme associat a les vacunes", afegeix de manera contundent. Són mites que han circulat o han servit per a explicar casos de malalties rares en xiquets.
La vacunació és voluntària arreu del món, tot i així. Alguns governs prenen mesures perquè els seus ciutadans complisquen els calendaris de vacunació. En països com Austràlia el govern no obliga les famílies a vacunar els xiquets, però lleva les ajudes socials a les que no ho fan. Als Estats Units no deixen que els xiquets sense vacunar vagen a l'escola.
