Paula Palacios, la cineasta dels refugiats
La directora de Xàbia grava el seu nou documental a Ucraïna, on ha pogut parlar amb ucraïnesos residents a València que tornen al seu país a lluitar
L'obra de Paula Palacios ha girat principalment al voltant de la crisi dels refugiats. El 2021 el seu documental Cartas mojadas, sobre la situació migratòria al Mediterrani, va quedar nominat als Premis Goya.
Ara, un any després, la xabienca s'ha desplaçat a Ucraïna per a gravar la pròxima pel·lícula documental, Mi hermano Ali, un rodatge molt personal en el qual ja ha invertit tres anys i que va començar al mateix país el 2011. El film s'està produint en aliança amb França i amb el suport d'Al-Jazeera, i ja ha signat la prevenda a Ràdio Canadà.
La història segueix Ali, que va fugir de la guerra de Somàlia a l'edat de 14 anys. La cineasta ha estat seguint-lo en cada part del món on ha anat a parar. La trobada dels dos en una presó d'Ucraïna va provocar un gir en la vida dels dos, i donà pas a aquesta relació que ja té deu anys.
Gràcies al permís especial que ha obtingut per a rodar el projecte, Palacios ha aconseguit arribar a una zona restringida a la premsa internacional a la frontera amb Polònia des del costat ucraïnés. Allí ha parlat amb tres ucraïnesos que resideixen a València i que han tornat al seu país per a lluitar contra la invasió russa.
En declaracions a la directora, han dit que tornen perquè no volen quedar-se a Espanya mentre miren com "maten la gent ucraïnesa". Alguns d'ells han preferit no mostrar-se davant de la càmera perquè els familiars que tenen a Rússia no patisquen represàlies.
