La patronal de les residències de majors: "El cas de Massanassa no qüestiona el model, no es representatiu de la realitat"
El president d’Aerte afirma que durant la pandèmia es va posar el focus en aquests centres i, en canvi, la mortalitat va ser vora un 40% inferior a la dels dependents que estaven a casa
El cas de l’ancià de 92 anys, que vivia en una residència privada, encara que amb places concertades, de Massanassa i que està ingressat a l’hospital des què el 16 d’agost se li feren cremades greus per estar exposat al sol diverses hores “no qüestiona el model de les residències i no és representatiu de la realitat” d’aquests centres. Així ho ha assegurat el president d’Aerte, l’Associació Empresarial de Residències i Serveis a Persones Dependents de la Comunitat Valenciana, José María Toro, en Les notícies del matí.
Tot i que el centre de Massanasa on suposadament han ocorregut els fets denunciats per la família de l’ancià malalt d’Alzheimer no està integrat en Aerte i que Toro ha assegurat desconèixer els detalls del que ha passat, més enllà del que han publicat els mitjans de comunicació, el president de la patronal de les residències ha afirmat que el sector “no pot mirar cap a un altre costat” quan es donen casos com el del resident que té cremades de segon grau.
En aquest sentit, des del seu punt de vista, el que hauria de fer el centre és iniciar una investigació interna per a saber què ha passat exactament, de qui és responsabilitat i adoptar mesures en consonància. “El centre ha de donar una explicació, iniciar una investigació i, quan tinga tota aquesta informació, donar una explicació pública. Treballem amb persones vulnerables i no podem deixar d’assumir aquesta responsabilitat”, exposava Toro en Les notícies del matí.
Els centres de la Comunitat Valenciana donen un servei de qualitat en general, això no vol dir que en un moment determinat, puga haver mala praxis
El president d’Aerte ha trencat una llança en favor del sector que, al seu parer, està minuciosament regulat i creu que casos com el que ha denunciat la família del resident de Massanassa és aïllat. “Els centres de la Comunitat Valenciana donen un servei de qualitat en general, això no vol dir que en un moment determinat, puga haver-hi mala praxi. Passa el mateix que amb el sistema sanitari, que és bo, però de vegades pot haver-hi negligències”, insistia José María Toro.
D’altra banda, i pel que fa als efectes de la pandèmia en les residències de persones majors, encara que ha admés que va ser “duríssima” perquè van faltar molts residents a causa del virus respiratori, la mortalitat en aquests espais va ser de vora un 40% inferior a la de les persones dependents que estaven als seus domicilis, segons un estudi del sistema de monitoratge de la mortalitat diària per totes les causes (MoMo), depenent de l’Institut de Salut Carlos III.
“A pesar que l’excés de mortalitat va ser tremend, que la coordinació sanitària no sempre hi va anar bé, perquè no sempre va haver-hi les derivacions als hospitals quan eren necessàries, es va posar el focus en les residències i, en canvi, les morts del col·lectiu de dependents que estaven als domicilis va ser un 40% superior”, argumentava José María Toro.
A més, el president de la patronal apuntava que des que va arribar la vacuna, no hi ha hagut tantes morts entre els residents majors. “Vam afrontar una situació sense vacuna, sense saber, sense protecció...”, enumerava en nom d’Aerte.
En la Comunitat Valenciana hi ha unes 28.000 places en 327 residències, però és poc. Si ho comparem amb la mitjana de la resta d’Espanya
Pel que fa a l’oferta del sector, José María Toro xifra en 13.500 les places en residències que farien falta al nostre territori per a cobrir la demanda que presenta la societat actual, caracteritzada per l’envelliment: “A la Comunitat Valenciana hi ha unes 28.000 places en 327 residències, però és poc. Si ho comparem amb la mitjana de la resta d’Espanya ens faltarien vora 13.500 places”, afirmava.
En aquesta línia, recordava que durant els governs del Botànic es va dissenyar un pla per a crear unes 3.600 places públiques en les residències, “però és només el 26% de la necessitat que té la Comunitat Valenciana”. Pel que fa a les possibilitats de creixement del sector, Toro apuntava que, a pesar que quasi totes les residències tenen llista d’espera, no resulta atractiu fer-ne de noves perquè hi ha incertesa jurídica que frena les inversions en el sector.
“Estan construint-se residències en les grans ciutats o prop d'aquestes, però estan adreçades a un client privat” perquè, segons ha esgrimit Toro, la falta de seguretat jurídica i l’encariment dels serveis als quals els obliga la normativa fa que les empreses preferisquen adreçar-se a un client privat en detriment de les places subvencionades.
Entrevista al president d’Aerte, l’Associació Empresarial de Residències i Serveis a Persones Dependents de la Comunitat Valenciana, José María Toro, en Les notícies del matí.