Parler, la xarxa social que intenta ser l'alternativa a Twitter impulsada pels seguidors de Trump
La supervivència de l'aplicació està en l'aire després que Amazon s'haja afegit al veto de Google i Apple i haja tallat l'allotjament web.
Han passat poc més de tres dies des que Twitter va suspendre definitivament el compte del fins ara president dels Estats Units, Donald Trump, però els seus acòlits han trobat un nou altaveu en Internet. Es tracta de Parler, una xarxa social de microblòguing creada a l'agost de 2018 però que ha començat a guanyar ara popularitat entre els grups més conservadors i radicals vinculats amb el trumpisme, i es perfila com una alternativa a la plataforma del pardalet.
El veto de les principals tecnològiques, Google, Apple i Amazon, que han retirat l'aplicació de les botigues i li han tallat el servei d'allotjament web, li complica ara l'existència. El lloc web ha deixat d'estar accessible des d'aquest dilluns de matí i la permanència està a hores d'ara en l'aire.
El fundador mateix, John Matze, ho ha confirmat en un missatge difòs fa pocs minuts a través de Parler, i responsabilitza directament els gegants d'Internet: “No es deu a restriccions de software (...) Més prompte els comunicats d'Amazon, Google i Apple a la premsa, en què diuen que ens llevaven l'accés, ha provocat que altres venedors ens retiren el suport també”. Per últim, Matze informa que Parler avisarà quan torne a estar operatiu.
Com funciona Parler?
La xarxa social ha experimentat un creixement notable en els últims mesos, ja que s'havia convertit en el refugi de figures de l'extrema dreta que difonen contiguts que violen les normes contra el discurs d'odi i la violència de plataformes com ara Twitter o Facebook, i de grups conservadors que veuen els gegants d'Internet com a esbiaixats en contra seua. Moltes de les persones que s'havien passat a Parler hi arriben expulsades de les principals xarxes socials i s'oposen a les polítiques de moderació de continguts que aquestes practiquen, fins al punt que algunes veus d'aquests col·lectius les han arribat a acusar de censura. El gran boom va arribar després de les eleccions presidencials del 3 de novembre. Des d'aleshores, ha duplicat el nombre d'usuaris fins a deu milions, segons dades de l'empresa.
Parler es presenta com el paladí de la “llibertat d'expressió” i una alternativa “imparcial” a aquestes plataformes, sense censures. Tot en la nova xarxa va encaminat a reforçar aquesta idea: el nom, de fet, és una referència al terme “parlar” en francés. Qualsevol missatge té cabuda en aquest canal, que s'ha negat a regular continguts que inciten a la violència. Així, no prohibeix el discurs d'odi ni compta amb cap tipus de filtre contra les informacions falses, tot i que sí que prohibeix les publicacions brossa i les activitats il·legals.
La xarxa es ven com la “solució” als “problemes” que s'han originat en els darrers anys pels canvis en les polítiques de les grans tecnològiques, a les quals acusa d'estar influïdes per grups d'interés. “Parler es basa en el respecte per la privacitat i les dades personals, la llibertat d'expressió, el mercat lliure i una política ètica i transparent”, s'indica en el missatge de presentació.
El disseny canvia el blau de Twitter pel color roig, però la dinàmica és pràcticament la mateixa. Els temes s'agrupen per hashtags i es poden enviar missatges directes a usuaris concrets. La diferència principal és que les publicacions poden ser més llargues, de fins a mil caràcters.
El passat 8 de gener Parler va ser retirada de la botiga d'aplicacions Android, després d'acusacions d'haver sigut utilitzada per a organitzar l'assalt al Capitoli dels Estats Units. Apple va afanyar-se a seguir els passos del sistema operatiu mòbil i també va eliminar l'aplicació de la seua botiga, després de sol·licitar una millora en el sistema de moderació de continguts. Amazon, per la seua banda, va anunciar que deixaria de prestar-li servei d'allotjament web després de demanar-li que retirara els continguts que, segons considerava la companyia de Jeff Bezos, “inciten a la violència”.
Ressò a Espanya
A Espanya, algunes veus de la ultradreta s'han posicionat obertament a favor de Parler, com ara el president de Vox, Santiago Abascal, que ha acusat les grans tecnològiques d"“atacar” la llibertat d'expressió. El dirigent d'extrema dreta, que ja s'ha sumat a la nova xarxa social, ha assegurat haver iniciat converses amb “líders polítics internacionals” per a combatre el que considera una “amenaça global” a les “llibertats fonamentals”.
En el PP també hi ha algun dirigent que presumeix públicament d'utilitzar Parler. Per exemple, la diputada basca Bea Fanjul, designada pel president Pablo Casado per a liderar les noves generacions del partit.
