El Parlament Europeu insta Espanya a investigar els crims d’ETA com a delictes de lesa humanitat perquè no prescriguen

La proposta de l’Eurocambra permetria que es poguera jutjar 379 assassinats terroristes dels setanta i els huitanta que van quedar impunes

Les víctimes del terrorisme han demanat a la justícia espanyola que atenga la suggerència del parlament europeu perquè cap crim quede impune
Les víctimes del terrorisme han demanat a la justícia espanyola que atenga el suggeriment del Parlament Europeu perquè cap crim quede impune / À Punt NTC

Les víctimes del terrorisme ha instat la justícia espanyola a investigar els crims d’ETA com a delictes de lesa humanitat després que el Parlament Europeu instara Espanya a estudiar la possibilitat de reconéixer els crims de la banda terrorista ETA com a delictes de lesa humanitat. La clau d’aquesta petició es basa en el fet que, si es jutjaren com a tals, no prescriurien ni podrien ser susceptibles d'acollir-se a cap amnistia, encara que els assassinats s’hagueren comés abans que aquest delicte s’incloguera en el Codi Penal el 2004.

L’informe aprovat pel Parlament Europeu suggereix a les autoritats espanyoles "esgotar les possibilitats interpretatives del dret penal" per a donar un tractament diferenciat a 379 assassinats d'ETA mai resolts.

Davant d'aquesta proposta de les autoritats europees, l'associació Dignitat i Justícia, que integra les víctimes del terrorisme d’ETA, ha reclamat investigar "en tota la seua extensió" els crims d'ETA com a delictes de lesa humanitat.

Tipificats en el Codi Penal des del 2004

La recomanació del Parlament Europeu insisteix en la possibilitat d’investigar els crims com una alternativa perquè cap crim terrorista quede impune, a pesar que l’Audiència Nacional havia descartat que siga possible jutjar com de lesa humanitat els delictes d'ETA previs a 2004, l'any en què aquesta tipificació va entrar en el Codi Penal espanyol.

Bona part dels 379 assassinats d’ETA segueixen sense resoldre's deu anys després de la fi de la violència de la banda. Es tracta de crims comesos a finals dels setanta i principis dels huitanta, quan era molt més difícil investigar aquests assassinats per la falta de recursos, per la qual cosa no podrien jutjar-se sota la definició inclosa en el Codi Penal el 2004.

Davant la possibilitat d’investigar els crims d’ETA com de lesa humanitat, possibilitat que reivindiquen les associacions de víctimes del terrorisme, el PSOE ha al·legat que no és possible aplicar la lesa humanitat per als delictes comesos abans del 2004 i que sol·licitar-ho contravindria el principi de legalitat penal que recull la Constitució.

El PSOE apel·la a respectar la legalitat

"Entenem perfectament la reivindicació de les víctimes en aquest sentit, però és necessari que promoguem el respecte de la legalitat i siguem conscients de la impossibilitat d'aplicar de manera retrospectiva els delictes de lesa humanitat per a evitar així que els delictes etarres puguen prescriure", va dir la diputada socialista Cristina Maestre respecte a les esmenes al text.

L'advocat de l'associació Dignitat i Justícia i peticionari únic de l'expedient sobre els 379 assassinats d'ETA impunes, Miguel Ángel Rodríguez, va celebrar que l'Eurocambra haja recollit en l'informe totes les reclamacions que se li van plantejar, incloent-hi la xifra de crims sense resoldre que ell mateix va recopilar en més de 1.700 pàgines de documentació.

"La impunitat d'ETA està un pas més a prop”, al mateix temps que recordava que l’associació a la qual representa va presentar al Parlament Europeu 1.700 pàgines de documentació per a demostrar els 379 casos sense resoldre, ha afirmat Rodríguez.

També et pot interessar