El parlament birmà elegix el general colpista Min Aung Hlaing com a president del país
La votació va ser a l'Assemblea de la Unió, que està composta per les dos cambres del poder legislatiu, ambdós controlades pels militars
El parlament de Birmània va elegir este divendres Min Aung Hlaing, el general que va liderar el colp d'estat del 2021 i la sagnant repressió contra l'oposició, com a president del país per un període de cinc anys.
En una votació a l'Assemblea de la Unió (Pyidaungsu Hluttaw), composta per les dos cambres del legislatiu, ambdós controlades pels militars, el líder colpista va rebre el suport de 429 legisladors, segons la retransmissió en directe de la sessió.
D'esta manera, Min Aung Hlaing es va imposar de manera àmplia, tal com estava previst, als altres dos candidats: U Nyo Saw, amb 126 suports, i Nan Ni Ni Aye, amb 29 vots.
El procés forma part de les pretensions del règim castrense d'iniciar una transició política després de les eleccions de desembre passat sense oposició real, cinc anys després d'una revolta que va posar fi a una dècada d'obertura democràtica a Birmània i va exacerbar el conflicte civil del país.
Per a postular-se a la presidència, Min Aung Hlaing va traspassar dilluns a un militar de la seua confiança el càrrec de comandant en cap de l'exèrcit, atés que la Constitució impedix compatibilitzar ambdós càrrecs.
A més d'encapçalar el colp d'estat que va acabar amb una dècada de transició democràtica, el general colpista, que des del 2011 liderava l'exèrcit, va dirigir el 2017 la campanya d'assetjament militar contra la minoria musulmana rohingya per la qual Birmània va ser acusada de presumpte genocidi davant del Tribunal de la Haia.
El Tribunal Penal Internacional va emetre el 2024 una orde d'arrest contra Min Aung Hlaing per este cas.
El nomenament del nou president es dona després de les eleccions organitzades pel règim militar entre el 28 de desembre i el 25 de gener, en les quals es va imposar el Partit de la Unió, la Solidaritat i el Desenvolupament (USDP), vinculat a l'Exèrcit.
Les votacions, fetes sense oposició real —amb la Lliga Nacional per a la Democràcia (LND) de la premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi, il·legalitzada, i l'exlíder a la presó des del colp—, han sigut titlades de frau per opositors, ONG i la major part de la comunitat internacional.
El colp militar va sumir Birmània en una profunda crisi política, social i econòmica, i va obrir una espiral de violència amb noves milícies civils que ha exacerbat la guerra de guerrilles que patix el país des de fa dècades.
Els militars van argumentar sense proves, per a prendre el poder, un suposat frau massiu en les eleccions de novembre del 2020, en les quals el partit de Suu Kyi es va imposar amb una àmplia majoria i amb el vistiplau d'observadors internacionals independents.
