La pandèmia agreuja les diferències entre homes i dones en la conciliació familiar

La crisi sanitària ha agreujat les diferències entre homes i dones. De nou, són elles les qui més s’encarreguen de la família i la faena de casa: dediquen tretze hores més a la setmana que els homes, segons un estudi de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE).

Les dones ja dedicaven 85 minuts diaris més a les tasques domèstiques i la cura de familiars abans del virus, però ara suporten encara més pressió. I és que la paralització de l’activitat per a reduir el risc de contagi durant la pandèmia, inclòs el tancament dels centres educatius, ha obligat moltes famílies a adaptar la vida al teletreball i a l’atenció de menors.

La dedicació a les activitats remunerades és més intensa en els homes, amb una mitjana d’hores setmanals de 38,8, davant de les 32,9 hores que hi destinen les dones. No obstant això, l’estudi apunta que les treballadores dediquen 27 hores al treball no remunerat, mentre que els treballadors, només 14. En el còmput total, les dones superen els homes, amb una duració global de jornada laboral i domèstica de 60 hores setmanals davant de les 53 dels homes.

L’informe de l’institut valencià revela que el 47,5% de les dones cuiden diàriament els seus fills o nets, respecte del 31,7% que ho fa en el cas dels homes. A més, les dones dediquen una mitjana de 39 minuts diaris més que els homes a l’educació i atenció dels xiquets, i 46 minuts més a cuinar i fer tasques domèstiques.

Les dones, més pes en el teletreball

El 25% de les dones es concentra en sectors productius amb elevades possibilitats de teletreballar, com ara l’educació, la salut o els serveis socials; en canvi, el 27% dels homes es concentra en sectors que tenen un menor potencial de teletreball, com la indústria manufacturera i la construcció.

Aquests problemes de conciliació es registren en els 4,5 milions de famílies amb menors de 14 anys que hi ha a Espanya, però són “especialment greus” en els 1,88 milions de famílies monoparentals, de les quals el 81% les formen dones amb fills.

Risc per a la salut de les dones

Les incògnites sobre el futur poden complicar encara més les necessitats de conciliació. La prolongació en el temps d’aquesta paràlisi pot provocar “conseqüències rellevants, tant en l’àmbit laboral, com familiar i de salut de les dones”, avisen els autors de l’informe.

Tanmateix, l’equip d’investigació avisa que la gravetat de la situació “pot constituir una oportunitat per a redistribuir les càrregues de treball domèstic entre homes i dones”. Tant les empreses com l’administració pública haurien de fomentar la racionalització dels horaris, la reducció de la jornada laboral, la concentració de dies hàbils o el repartiment del treball. Sempre que el temps parcial no implique la precarització del treball i que aquest tipus de contracte es concentre en exclusiva en les dones.

El document insisteix en la necessitat de potenciar l’economia de l’atenció professional, que es troba menys desenvolupada que en altres països europeus, ja que només representa un 0,8% del PIB, la meitat que al Regne Unit o Alemanya i la tercera part que a Holanda, Bèlgica, Dinamarca o Suècia.