Noranta anys de l'aprovació del sufragi femení a Espanya

Aquests dijous fa tot just 90 anys que les Corts Constituents de 1931 aprovaren el dret de les dones a votar

Aquest dijous fa 90 anys que es reconogué el sufragi femení / À Punt NTC

“No cometeu un error històric que no tindreu mai prou de temps per a plorar en deixar al marge de la República a la dona”. Aquesta és una de les frases que la diputada del Partit Republicà Radical Clara Campoamor va utilitzar al Congrés dels Diputats per a defendre el vot femení el 1931, època en què només hi havia tres dones a la cambra.

Margarita Nelken (Partit Socialista Obrer Espanyol) i Victoria Kent (Partit Republicà Radical Socialista) eren, juntament amb Campoamor, les úniques dones que foren elegides com a diputades en les eleccions a Corts Contituents de 1931, uns comicis per als quals a les dones se’ls havia reconegut el dret a sufragi passiu, és a dir, no podien exercir el vot però podien presentar-se i ser votades.

Lluite perquè la dona estiga en totes bandes i no només on l'home vaja a buscar-la Clara Campoamor - Diputada del Congrés dels Diputats entre 1931 i 1933

Aquelles tres polítiques eren les úniques portaveus dels vora 12 milions d’espanyoles, i les úniques que podien portar la visió i l’experiència vital de la meitat de la població del país al Congrés. I, paradoxalment, no estaven d’acord pel que fa a l’aprovació del sufragi femení.

Cap d’elles no hi estava en contra. Com a dones republicanes i feministes, tenien clar que no es podia excloure el 50 per cent de la ciutadania de l’exercici de la democràcia, ni es podia obviar la seua opinió, però Victoria Kent pensava que no era el moment d’atorgar el vot a les dones espanyoles. Al seu entendre, no tenien “el fervor democràtic i liberal republicà” necessari i, per tant, el seu vot posava en perill la República. És a dir, tenia por que, influenciades per l’Església catòlica i l’escassa experiència republicana del país, votaren els partits més conservadors que podien posar traves al somni republicà. 

Que crec que el vot femení ha d'ajornar-se. Que crec que no és el moment d'atorgar el vot a la dona espanyola. Ho diu una dona que, en el moment crític de dir-ho, renúncia a un ideal. Victoria Kent - Diputada del Congrés dels Diputats entre 1931 i 1932

Per això, considerava que calia postergar el vot femení durant uns anys fins que les dones es convertiren en les seues defensores més entusiastes, cosa que estava convençuda que passaria després d’haver conviscut amb la República durant un parell d’anys. Per això es va oposar amb fervor al reconeixement del sufragi femení en la Constitució de 1931.

Fotografia de Victoria Kent amb la toga d'advocada
Fotografia de Victoria Kent amb la toga d'advocada / À Punt NTC

Però Kent no va aconseguir el seu propòsit i va haver de veure que les Corts Constituents aprovaven el dret de les dones a votar l’1 d’octubre de 1931, hui fa just 90 anys.

Malgrat els seus esforços, la batalla pel dret a votar de les dones a Espanya la va guanyar Clara Campoamor, que, malgrat no convéncer la seua formació, el Partit Republicà Radical, va aconseguir que, dels 470 escons que componien la cambra, s’arreplegaren 161 vots a favor. La meitat dels vots foren de diputats del PSOE, excepte Indalecio Prieto i els seus seguidors, però també votaren a favor xicotets nuclis republicans, com ara els progressistes, els catalans i els galleguistes, i la dreta, que compartia l'opinió de Kent que les dones podien ser una basa al seu favor. 

Jo, senyors diputats, em sent ciutadà abans que dona i considere que seria un profund error polític deixar a la dona al marge d'aquest dret Clara Campoamor - Diputada del Congrés dels Diputats entre 1931 i 1933

Els al·legats de Campoamor en favor del sugrafi femení eren fervorosos i molts han passat a la història, igual com la seua figura, com la clau per a aconseguir el sufragi femení. "Jo, senyors diputats, em sent ciutadà abans que dona i considere que seria un profund error polític deixar la dona al marge d'aquest dret", sentencià durant una de les sessions de debat.

Clara Campoamor durant un dels seus discursos
Clara Campoamor durant un dels seus discursos / À Punt NTC

Unes sesions en què va haver de rebatre molts arguments biologicistes que reduïen les dones a éssers irracionals, volubles i completament dominats per les emocions, incapaços de la més mínima reflexió i esperit crític. Arguments que esgrimia, per exemple, el catedràtic de Patologia de la Universitat de Madrid i diputat per la Federació Republicana Gallega Roberto Novoa Santos, un dels principals oponents del dret a votar de les dones. 

Finalment, aquestes consideracions profundament masclistes no van ser suficients per a apagar el foc que Campoamor havia encés amb la seua passió i absolut convenciment cap als arguments que defenia. 

Una setmana d’actes commemoratius

El Congrés dels Diputats ha commemorat durant la setmana el 90é aniversari de l'aprovació del sufragi femení, amb taules de debat i culturals, una exposició sobre Clara Campoamor i la publicació de continguts relatius a la lluita pel dret al sufragi universal a Espanya.

L’acte central tindrà lloc aquest divendres, 1 d’octubre, dia de l’aniversari de l’aprovació del sufragi. Ara bé, aquest dijous, la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, i la ministra d’Igualtat, Irene Montero, han inaugurat unes jornades dedicades a aquesta efeméride. Unes jornades que han començat amb una taula redona titulada "Clara Campoamor i la seua herència feminista", en què han participat Isaías Lafuente, autor de La mujer olvidada, una autobiografía fictícia de Campoamor; Laura Mañá, autora de la pel·lícula Clara Campoamor. La dona oblidada; i Beatriz Ledesma, filòloga i editora de diversos reculls de textos escrits per Campoamor. 

També hi haurà una altra jornada aquest divendres, amb una taula redona sobre igualtat, vot femení i institucions, en què participarà la primera presidenta del Congrés, Luisa Fernanda Rudi, del Partit Popular, juntament amb l’exvicepresidenta del govern Carmen Calvo i la professora de Dret Constitucional i lletrada del Tribunal Constitucional Itziar Gómez. 

A més, s’inaugurarà una exposició al soterrani del Congrés que farà un recorregut documental per la figura i la trajectòria personal i política de Clara Campoamor, en la qual també es recordarà Victoria Kent i els seus intensos debats, i la influència d’altres figures femenines en els avanços cap a la igualtat política. 

També et pot interessar