Només 2 de cada 10 joves es poden emancipar, la menor proporció en una dècada
L’Observatori d’Emancipació alerta del risc de pobresa, present i futura, en les persones menors de 30 anys.
El 2018 va acabar amb la menor proporció de joves emancipats a l’Estat espanyol en l’última dècada: només 19 de cada 100 persones entre els 16 i els 29 anys. L’alerta l’ha feta l’Observatori d’Emancipació, del Consell de la Joventut d’Emancipació, que adverteix de la continuïtat de la tendència a la baixa des de 2008 en termes pareguts a totes les comunitats autònomes. És a dir, que des d’aleshores la joventut espanyola tarda més a abandonar el domicili familiar. I a més, segons l’informe, ho fa en condicions de major precarietat.
Segons la taxa Arope (At Risk of Poverty and/or Exclusión) l’indicador europeu que quantifica el risc de pobresa, “la població entre 16 i 29 anys és el col·lectiu en el qual els índexs de misèria i exclusió són els més elevats”. L’estudi explica que a això es deu al fet que la temporalitat juvenil “continua sent extremadament elevada” a Espanya: d’un 55,5% el 2018. Un altre 14,8% de les persones joves tenien ocupacions a temps parcial.
En qualsevol cas, les xifres de l’Observatori són superiors en fins a “quatre punts percentuals” les de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) perquè segons els autors aquesta segons estadística subestima les dades de l’Enquesta de la Població Activa.
El lloguer continua sent la fórmula majoritària (un 59,2%) entre aquells que aconsegueixen emancipar-se, seguida per la propietat amb hipoteca (17,4%), l’habitatge cedit o a baix preu (11,8%) o la propietat pagada (11,6%).
L’informe estima que emancipar-se en solitari es pràcticament impossible a Espanya. Si encreuem el preu mitjà al lloguer a Espanya (862 euros) i el salari mitjà de les persones menors de 30 anys (900 euros) resulta que necessitaria el 90% del sou per a independitzar-se.
Joventut pobra, adults en la misèria
Davant aquest escenari, el president del Consell de la Joventut, Manuel Ramos, reclama que la situació de la joventut i l’habitatge siguen prioritats en l’agenda pública i objecte de mesures específiques. Ramos adverteix que no s’han produït millores en els últims anys i tem que la pobresa jove es “perpetue” i passe als rangs d’edat posteriors. El president del Consell atribueix aquesta situació a una percepció “cultural” a Espanya que normalitza la precarietat entre els joves, perquè es creu que ja “podran millorar” en el futur. “Però com més va, pitjor”, adverteix.
