El nivell de vida dels valencians s’ha deteriorat més que la mitjana espanyola, segons un estudi

La crisi de l’economia valenciana ha sigut més intensa que a la de la resta de l’estat i la caiguda del PIB ha posat de manifest la feblesa del model econòmic. Així mateix, en els últims 25 anys el PIB per càpita de la Comunitat Valenciana ha crescut un 25% mentre que a la resta d’Espanya ho ha fet en un 36%. Són algunes de les principals conclusions de La sociedad valenciana en transformación (1975-2015), llibre elaborat per cinquanta docents de les universitats públiques valencianes, que s’ha presentat aquets dimarts al Centre Cultural La Nau de València amb les intervencions d’Antonio Ariño, vicerector de Cultura de la Universitat de València i director de l’estudi, Pedro García, coordinador de l’estudi i, Vicent Flor, director de la Institució Alfons el Magnànim. 

“El nivell de vida de les llars valencians s’ha deteriorat de forma important des del 2007 i aquest deteriorament ha sigut major que el que s’ha experimentat en l’àmbit nacional”, ha explicat Pedro García, coordinador de l’estudi, i ha afegit que si entre 2007 i 2014 les llars espanyoles van veure com disminuïa la seua renda familiar un 20% de mitjana, a la Comunitat aquesta caiguda va ser del 24%. De fet, en 2019 la renda per habitant se situa en el 89% de la mitjana espanyola.

El llibre està estructurat en catorze capítols i al llarg de vora 600 pàgines analitza qüestions com les tendències demogràfiques, el model econòmic, l’estructura laboral, les desigualtats socioeconòmiques, els models familiars, les transformacions de les relacions de gènere, la situació de les polítiques socials i educatives, el model territorial, la cultura, els valors, les dinàmiques del sistema polític i l’estat del sistema judicial.

El vicerector de Cultura de la Universitat de València, Antonio Ariño, ha explicat que la societat valenciana ha canviat molt en les últimes quatre dècades amb un exemple, ha recordat la gran manifestació de 1977 per l’amnistia, la llibertat i l’Estatut d’Autonomia i la manifestació de 2017 per reclamar a l’estat un finançament just.

Segons Ariño, la capacitat de mobilització de la societat valenciana és molt reduïda i ha argumentat “la participació en la manifestació de 2017 hauria d’haver sigut massiva, perquè es tractava de defensar els nostres drets, el nostre estat del benestar, però les xifres van ser molt menors que la manifestació de 1977, la capacitat de mobilització de la societat valenciana no està a l’altura de les seues necessitats”.

El llibre també destaca els problemes demogràfics i les seues conseqüències. Una població més envellida i un augment dels problemes de la dependència. Els expertes també aprofundeixen en el canvi de l’estructura territorial, amb grans contrastos entre l’interior i el litoral, i la petjada ecològica que deixa la concentració de la població a la costa. El llibre conclou que cal canviar el model econòmic, per un altre més eficient i sostenible, i també el model social, que ha de deixar de ser residual i assistencial per ser preventiu i universalista.