Morella celebra el seu Sexenni amb més representació femenina
Per primera vegada en dos segles una xiqueta recitarà la poesia dels Llauradors a la patrona.
El Sexenni, les festes extraordinàries que se celebren a Morella cada sis anys des del 1673, tindrà en la 54 edició més presència femenina que mai. Per primera vegada en dos segles una xiqueta serà l'encarregada de llegir la poesia dels llauradors en el Sexenni. Lucía Pitarch serà la primera xiqueta en la història d'estes festes que recitarà la poesia a la Mare de Déu de Vallivana, la patrona dels morellans, en un dels actes més solemnes de la processó general que es fa a les portes de la Casa de la Confraria. Un honor que, Iván Pitarch, el pare de Lucía, ja va tindre fa 30 anys: "Quan vaig llegir la poesia al 1988 era impensable que la puguera dir una xiqueta, perquè sempre era un xiquet, i ara ens fa molta il·lusió que la llija la filla"
La inclusió de les xiquetes també arriba enguany a les danses. Per primera vegada, les danses les ballaran també xiquetes, com en el cas del gremi dels llauradors, on xiquets i xiquetes ballaran durant la processó els peculiars caragols al so de la gaita i del tabal, i també al gremi d'arts i oficis, on cada dansant assumeix un paper dels oficis tradicionals. En esta ocasió, Candela Adell i Aitana Peréz son les xiquetes elegides per formar part d'aquest grup folklòric. Tot i això, l'única dansa que encara no ha integrat les xiques és la dels torners, una de les més representatives de la festa.
El Sexenni se celebra cada sis anys des del segle XVII i conserva intactes les tradicions i la bellesa estètica que ofereixen els carrers adornats amb tapissos de paper arrissat i les danses del Sexenni. Aquesta festa va ser declarada d'interès turístic nacional l'any 2012 i bé d'interès cultural immaterial al 2016. Enguany, la festa tindrà lloc entre el 18 i el 27 d'agost.
L'origen del Sexenni
L'origen del Sexenni de Morella es remunta al 1672, quan la ciutat va patir una epidèmia de pesta que va assolar la població. Segons conten les cròniques de l'època, els habitants de la població es van encomanar a la patrona de Morella, la Mare de Déu de Vallivana, i la van traslladar des del santuari a la ciutat perquè hi obrara el miracle. Els malalts de pesta es van curar i, en senyal d'agraïment i com a mostra de devoció, es van comprometre a fer unes grans festes a la mare de Déu cada sis anys. Des d'aleshores este compromís s'ha perpetuat de generació en generació. Els homes i dones de Morellla recorren 24 quilòmetres fins Vallivana en romeria per pujar la seua patrona a la ciutat. L'arribada de la romeria se celebra amb l'engalanament dels principals carrers i la celebració d'un novenari en el seu honor. Estes festes tenen un origen gremial, per això, cada dia la festa està organitzada per un sector laboral que aporta diferents signes culturals. La nit de la rebuda a la Mare de Déu de Vallivana conflueixen tots els gremis, les danses, els quadres folklòrics i els símbols de la ciutat.
