Mor Fernando Corbató, pare de la contrasenya dels ordinadors

El físic, de pare vila-realenc, va ser el responsable del conegut procés d'identificació amb usuari i contrasenya.

Fernando Corbató va ser el responsable del conegut procés d'identificació amb usuari i contrasenya
Fernando Corbató va ser el responsable del conegut procés d'identificació amb usuari i contrasenya

Fernando Corbató, figura clau en el desenvolupament dels ordinadors personals, nascut a Califòrnia, fill d'un emigrant de Vila-real, ha mort als 93 anys als Estats Units com a conseqüència d'unes complicacions en la diabetis que patia. L'usuari i la contrasenya a què s'enfronta qualsevol persona quan encén l'ordinador tenen l'origen en el Compatible Time-Sharing System (CTSS), un projecte que als anys 60 va supervisar Corbató mateix.

El CTSS o sistema per a compatibilitzar el compartiment de temps permetia a diferents usuaris en diferents localitzacions accedir a un mateix computador a través de la línia telefònica.

En aquella època, l'ús d'un mateix ordinador es feia per torns, per la qual cosa els investigadors havien d'esperar l'endemà per a poder accedir als resultats de les seues operacions, cosa que els enfuria per la ineficàcia del procediment, segons una entrevista que Corbató va concedir al The New York Times el 1963.

La necessitat que només un usuari d'aquell ordinador poguera accedir als seus propis arxius va donar lloc a les contrasenyes personals per a cada individu, considerades hui el primer vestigi d'aquest procediment de seguretat. La invenció de les contrasenyes per part de Fernando Corbató, va permetre als desenvolupadors que treballaven en sistemes informàtics compartits tindre els seus propis comptes privats, on podien emmagatzemar i protegir el seu treball.

Va rebre l'anomenat Nobel de la computació

Corbató va nàixer a Oakland, fruit de la unió d'Ermenegildo, un professor de literatura espanyola nadiu de Vila-real, i Charlotte. Va estudiar al campus de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles i, enmig de la Segona Guerra Mundial, va ser reclutat per la Marina com a tècnic d'electrònica.

Després de la guerra i de graduar-se, va acabar al MIT, on va fer una tesi doctoral sobre física molecular que necessitava càlculs per ordinador. D'ací arranca el seu interés per la computació. El 1990 va rebre el premi Alan Turing, considerat el Nobel d'aquest camp.

Fernando Corbató estava casat i tenia dues filles biològiques, dos fills adoptius i cinc nets. Va morir el 12 de juliol passat a l'edat de 93 anys.

També et pot interessar