Del Micalet a l'Empire State: la cuina valenciana a Nova York

El cuiner valencià Paco Parreño fa un any que està al capdavant de la cuina del restaurant més antic de Manhattan, La Nacional.

El valencià Paco Parreño al front de La Nacional, un restaurant amb 151 anys d'història
El valencià Paco Parreño al front de La Nacional, un restaurant amb 151 anys d'història

Hi ha un lloc al cor de Manhattan on es pot menjar arròs melós amb carxofes, paella amb garrofó, polp amb creïlles i xirivia cruixent, entrepà de calamars amb allioli, gelat d’alfàbega de Bétera i pomes macerades amb cava de Requena-Utiel. Hi ha un lloc a Nova York on l’actor de Hollywood Alec Baldwin celebra l’aniversari de la seua dona mallorquina i on l’exfutbolista del València David Villa portà la plantilla del New York City a celebrar el final de la temporada. Aquest lloc és La Nacional, el restaurant més antic de la Gran Poma. Començà a escriure la seua història fa 151 anys i des de l’any passat el seu dia a dia té un protagonista valencià, el reconegut cuiner Paco Parreño.

Parreño ha passat de caminar pel carrer de la Pau de València per a anar al Mercat Central a fer-ho per la Cinquena Avinguda per a comprar tomaques a un mercadet de carrer. Cada dia més d’un centenar de persones tasten els plats que han eixit de la seua experiència, instint i inspiració. Estar al capdavant de la cuina d’un dels restaurants més antics i prestigiosos de Nova York és un repte, una responsabilitat i un compromís, assegura Parreño, que dirigeix un equip de cinc cuiners.

El somni americà d'un cuiner valencià

Ha passat de cuinar mirant el Micalet a fer-ho a prop de l’Empire State. Després de 25 anys d’experiència professional i de regentar un restaurant al centre de València, al costat de la plaça de la Mare de Déu, l’any passat va veure fer-se realitat el seu somni americà. "Per a mi és un orgull pelar i tallar creïlles a Nova York, igual que ho és cuinar mirant els clients, poder observar la seua reacció quan assaboreixen una croqueta que els deixa fascinats o se sorprenen amb l’arròs melós, perquè a Nova York només coneixien la paella", explica emocionat aquest cuiner que ha plantat les seues arrels mediterrànies entre l’acer dels gratacels.

Parreño assegura que s’ha adaptat molt bé al sistema de treball americà i a la manera d’estructurar ací la gestió d’un restaurant, però vol destacar que, potser el més important, és treballar en un lloc que ha deixat una empremta inesborrable en la vida de molts valencians i espanyols. Homes i dones que xafaven terra al moll de Chelsea després de catorze dies de travessia i el primer que feien era acudir a The Spanish Benevolent Society, coneguda popularment com 'La Nacional'.

La Nacional, una història de solidaritat

Per aquest edifici de taulells vermells del carrer 14, entre la Setena i la Huitena avingudes, al centre de Manhattan, han passat molts immigrants anònims, però també dissidents polítics, poetes d’avantguarda i artistes, com ara el pintor valencià Joaquim Sorolla, Luis Buñuel, Salvador Dalí i Federico Garcia Lorca, de qui diuen que va escriure part de Poeta en Nova York durant la seua estada a La Nacional. Històries de llegenda, de solidaritat i de compromís que han escrit la vida de La Nacional des de fa segle i mig. Allà on sempre hi havia un plat calent a taula per als que ho necessitaven, és ara un important centre cultural i gastronòmic on el cuiner valencià Paco Parreño evoca en cada plat un món i una terra solemne de sabors.

També et pot interessar