Quasi la meitat de l'alumnat no fa res quan veu un cas d'assetjament escolar

Quasi la meitat de l'alumnat, un 47%, reconeix que no actua davant dels casos d'assetjament escolar que pateixen els companys de classe i vora un de cada deu afirma que ell mateix o un dels amics és víctima d'esta forma de maltractament psicològic, verbal o físic. Són algunes de les conclusions extretes del VI informe L'opinió dels estudiants, que anualment elaboren la Fundació ANAR i la Fundació Mútua Madrilenya amb dades procedents de col·legis de la Comunitat Valenciana, Madrid, Castella i Lleó, Castella-la Manxa i Balears. En l'enquesta participen més de 9.300 alumnes d'entre 11 i 14 anys i 454 professors de centres docents repartits entre estos territoris.

Segons les respostes, l'assetjament escolar té més incidència entre els 11 i els 12 anys i és molt similar entre xics i xiques. En concret, el 9,4% de l'estudiantat afirma que ell o algun dels companys pateix assetjament escolar o cyberbullying, quan l'abús o intimidació es perpetra a través de les xarxes socials. Un de cada quatre (26,6%) assegura que estes situacions de maltractament en el col·legi duren més d'un any, el 47,3% manifesta que es mantenen mesos i el 26,1% assenyala que unes setmanes.

Encara que el 53% dels col·legials pensa que els companys de les víctimes sí que actuen contra l'assetjament, fins a un 47% reconeix que no fa res quan veu que un altre escolar n'és víctima. L'estudiantat, a més, pensa que el col·lectiu docent intervé cada vegada més davant d'esta classe de situacions: el 71,4% afirma que sí que ho fan —un 9,9% més que fa un any—, mentre que el 28,6% restant continua creient que el professorat no hi actua.

Una víctima i diversos assetjadors

Els insults, malnoms i burles són el tipus d'assetjament escolar més freqüent (87,6%), seguit de l'aïllament (42,6%), siga presencial o en xarxes socials. En canvi, continuen descendint les formes físiques d'agressió, com ara colps o puntades. L'abús s'exerceix en la majoria dels casos sobre una sola persona, independentment del sexe. No obstant això, els assetjadors solen ser diversos alhora, cosa que succeeix en el 49,8% dels casos.

"Les coses que fa o diu" (57,9%), "l'aspecte físic" (55,5%) i "els problemes personals" —psicològics, de discapacitat o de llenguatge— (33,5%) solen ser els principals motius esgrimits per a justificar l'assetjament a les víctimes.

Més ciberassetjament en xiquetes, sobretot per WhatsApp

L'estudi arreplega que els casos d'assetjament en línia es donen amb més freqüència entre les xiquetes (52%) i, de nou, la són més comuns entre l'alumnat d'entre 11 i 12 anys (73,5%). Els mitjans més habituals per a intimidar les víctimes són WhatsApp (71,9%), Instagram (44,8%) i TikTok (41,7%). La xarxa de missatgeria instantània preval en totes les etapes, mentre que TikTok s'usa més en primària i Instagram, més en secundària.

Un de cada cinc professors coneix casos

El 20,9% del professorat assegura conéixer casos d'assetjament escolar o cyberbullying en el centre escolar en què treballa i, en la meitat de les situacions, tenen constància perquè ho explica l'alumne afectat, especialment en secundària. En primària s'assabenta sobretot a través de la família.

Per al col·lectiu docent, la participació dels companys de classe de la víctima és crítica perquè es produïsca l'abús escolar (88,8%). També esmenten la normalització de la violència (87,9%), que creix al segon lloc respecte a informes anteriors, l'ús indegut de les noves tecnologies i de les xarxes socials (87,4%) i la falta de respecte a les diferències (86,1%) com altres aspectes que influeixen. Segons el professorat, els assetjadors es caracteritzen per sentir-se superiors a la resta (82,4%), l'agressivitat, falta de control i haver normalitzat la violència (79,5%) i problemes familiars (78,3%).