El Malaspina cartografia el subsol marí de la Marina

Els treballs serveixen per a actualitzar les cartes nàutiques que garanteixen una navegació segura.

El Malaspina, un dels tres vaixells hidrogràfics de l'Armada espanyola, no actualitzava les dades del relleu marí a la Marina des dels anys 90
El Malaspina, un dels tres vaixells hidrogràfics de l'Armada espanyola, no actualitzava les dades del relleu marí a la Marina des dels anys 90 / Rafa Bernabeu

Amb una tripulació de 50 persones, el Malaspina és un vaixell hidrogràfic de l'Armada espanyola que té com a missió cartografiar el relleu marí per a extraure dades i posar al dia les cartes nàutiques que garantiran una navegació més segura.

Després de més de 20 anys, el Malaspina ha tornat a aigües de les comarques de la Marina per a actualitzar el fons de la mar en aquesta zona. Fa servir un sistema tecnològic avançat a través d'uns sonars i un sistema acústic que permet agranar el cent per cent del fons, sense deixar cap àrea sense analitzar. Fa uns anys s'usava un sistema que deixava zones mortes. Es poden analitzar aigües d'una profunditat màxima de 5.000 metres. Tot i que a les nostres costes la profunditat analitzada és molt inferior, ja que se situa entre 20 i 100 metres.

Al pont de comandament del vaixell s'obtenen les primeres dades. Segons explica a À Punt Media Daniel Gutiérrez, segon comandant del Malaspina, "les dades s'adquireixen procedents dels sondadors que hi ha a la quilla de l'embarcació, on arriben les dades de profunditat, de propagació de la velocitat del so o dades de posicionament, entre d’altres". Després aquesta informació  es processa a la sala de dibuix, on s'obtenen models precisos del fons marí en tres dimensions. Detecten fins a l'últim detall del relleu aquàtic, "qualsevol escull o pedra queda identificat".

Els treballs serveixen per a actualitzar les cartes nàutiques / Rafa Bernabeu

En aigües profundes treballen des del vaixell, però quan han de cartografiar el subsol a la zona dels ports, utilitzen dues embarcacions menudes que van equipades amb la mateixa tecnologia i que els permeten maniobrar amb més llibertat.

Totes aquestes dades es plasmen en les cartes marines i les avala després l'Institut Hidrogràfic de la Marina, del qual depenen i que les publicarà en format paper i també en digital. Es tracta d’uns documents imprescindibles per a la navegació, ja que representen a escala les aigües navegables i les zones terrestres veïnes. S’hi indica la profunditat de l'aigua, el tipus de fons, els detalls de la costa i dels ports o els possibles perills per a la navegació.

Segons Daniel Gutiérrez, el fons marí des del cap de la Nau fins a Benidorm  és molt paregut: "és rocós i abrupte primer amb grans desnivells per a després, quan s’allunya de la costa, fer-se més pla i arenós". En aquestes dues dècades no s'han observat grans canvis al subsol litoral, però sí a les zones dels ports esportius, on s'han construït noves infraestructures com ara molls o espigons. I, a més, el Malaspina també analitza informació de corrents i marees, localitza naufragis i, de manera puntual, participa en rescats.

Isidre Martínez, el contramestre del Club Nàutic d'Altea ens parla de la importància de tindre les cartes nàutiques actualitzades perquè "cal conéixer molt bé el tipus de fons i determinar els perills". A més, destaca que a Altea no es feien aquests treballs de cartografia des dels anys 90 i el relleu marí, encara que "no molt sovint”, va canviant”. “A voltes hi ha bancs d'arena, fons de posidònia o hi poden haver naufragis d'embarcacions que s'han de localitzar a les cartes" ha explicat.

El Malaspina té la base a Cadis i el van construir el 1975. L’any 2007 el van modernitzat. Porta el nom d'Alessandro Malaspina, un brigadier italià al servei de la Reial Armada espanyola de la fi del segle XVIII que va protagonitzar la millor expedició científica al voltant del món en l'època de la Il·lustració.

El Malaspina ha tornat a aigües de les comarques de la Marina després de més de 20 anys / Rafa Bernabeu 

També et pot interessar