La majoria d'atacs en xarxes socials el 2022 es va dirigir contra persones trans

Segons Lambda, només en el primer trimestre de 2022, hi va haver 1.217 missatges discriminatoris, quasi el doble de contingut reunit en la investigació de 2021

Concepte de ciberassetjament
Concepte de ciberassetjament

Segons Lambda, la majoria d'atacs en xarxes socials el 2022 es dirigeix contra persones trans. En concret, només en el primer trimestre del 2022, hi va haver 1.217 missatges discriminatoris, quasi el doble de contingut reunit en la investigació del 2021, principalment en Twitter, segons el segon informe Al lloro!, de Lambda.

Sobre aquest tema, adverteix que la LGTB-fòbia no es mostra de manera visible i clara, sinó que s'amaga darrere de codis lingüístics i paraules clau que permet als qui inciten a l'odi evitar els filtres de les empreses tecnològiques. Per exemple, s'empren termes com traves per travestís o maricons amb un asterisc en lloc de la a (m*ricons).

A més, els perfils en xarxes socials són privats (o poden configurar-se diferents nivells de privacitat) i les agressions en moltes ocasions es produeixen a través de missatges directes que no sempre es traslladen a una denúncia.

El col·lectiu LGTBI+ vincula aquest augment de la violència en xarxes socials amb el context sociopolític actual, que encoratja aquest tipus de missatge discriminatori. Així, la tècnica de Lambda responsable del programa Al lloro!, Alicia Hervás, explica que "és en internet on persones que se senten legitimades per discursos de l'extrema dreta han trobat una eina per a atacar a les seues víctimes. I fem aquesta relació per les icones vistes en els seus perfils que inclouen símbols d'espases i mort, a més de banderes d'Espanya, també la de l'àguila".

Lambda també ho relaciona amb la falta de protecció cap a col·lectius vulnerables com el format per les persones trans. L'informe recull que, a diferència de 2021, la violència exercida contra les persones LGTBI+ per xarxes el 2022 es va focalitzar més en les persones trans, seguides dels xics gais i, en tercer lloc, es va dirigir a persones trans no binàries.

També en comparació amb l'informe de l'any passat, es percep un augment en la resposta social que es dona als missatges discriminatoris en xarxes socials, encara que es manté en el 9% de tots els missatges analitzats, la qual cosa "encara és un percentatge molt baix i una desprotecció per a les persones atacades", explica Hervás.

També et pot interessar