Maica Barceiro: “'Disminuïda', com 'minusvàlida', significa que vals menys i havia de desaparéixer”

Per a les persones amb discapacitat, la reforma de l'article 49 de la Constitució només és el primer pas per a aconseguir una inclusió real en la societat. Asseguren que fa falta traslladar a la ciutadania, de manera pedagògica, més coneixement sobre les barreres que tenen i l'ús de paraules que poden arribar a ser discriminatòries, sense saber-ho.

"Disminuït o disminuïda: Persona que no té completes les seues facultats físiques o mentals". És la definició del Diccionari normatiu valencià i ha passat a ser història en la Constitució espanyola. “Significa que vals menys, igual que minusvàlid, això havia de desaparéixer”, diu Maica Barceiro, que té 66 anys i des de fa sis està obligada a fer la vida en una cadira motoritzada. Un accident laboral va fer que es quedara tetraplègica i des d'aleshores té una discapacitat física. Afirma que les persones amb discapacitat s’enfronten a barreres i discriminacions de tota mena que, fins que no es viuen en carn pròpia o d’algú molt proper, no es veuen.

Lina Soler, periodista de professió, conviu des de fa més de vint anys amb una discapacitat orgànica, fruit d'una malaltia. Invisible per a molts, però ben present per a ella, la discapacitat li ha dificultat sempre l'accés al món laboral. Ella defineix la discapacitat com “la dificultat entre l’entorn i la persona”.

Totes dues han viscut al llarg d'aquest temps situacions que els han fet sentir menys valorades en la societat, com ara que un grup de persones que estan dretes no vegen Maica amb la seua cadira de rodes o que en compte de parlar-li a ella directament ho facen amb la persona que l’acompanya. 

Lina, per la seua banda, diu que la indigna sentir expressions com minusvàlid, que té connotacions negatives, o diversitat funcional, que “acaba sent un eufemisme perquè amaga la realitat”. 

Encara que saben que no és suficient, diuen que el canvi de paraula és un primer pas. Maica demana que aquest primer pas es traduïsca en lleis, mentre que Lina demanda més pedagogia per a explicar certes qüestions i que s’empre terminologia especialitzada i concreta per a parlar de discapacitats.