Els macrofestivals valencians: més d’un milió d'assistents, 12.500 llocs de treball i 1.400 milions d'impacte

El president Mazón ha anunciat la pròxima creació de la Direcció General de la Indústria Musical Valenciana

El festival Zevra, que comença este divendres, concentrarà a Cullera milers d'assistents
El festival Zevra de Cullera, en una imatge d'arxiu / À Punt NTC

La indústria musical valenciana ha viscut un increment del públic assistent als macrofestivals, amb l'Arenal Sound i el FIB de Benicàssim en el top deu del rànquing espanyol. Així es desprén del primer estudi econòmic sobre el sector valencià de la música en directe, de la mà de l’Institut Valencià de Cultura en col·laboració amb l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE). A diferència d’altres estudis previs, este informe inclou per primera vegada la despesa addicional realitzada pels assistents als concerts i analitza l'impacte econòmic que tenen estos espectacles sobre la producció i el PIB, entre altres. I entre les grans conclusions, el document reflecteix la gran atracció que provoca el format de macrofestivals, que només el 2022 va aglutinar més d'un milió de persones, un 18% més.

Segons analitza l’informe, després de la pandèmia de la covid, ha crescut l’interés social pels esdeveniments a gran escala. L'any 2022, l'assistència a esta mena d'esdeveniments en viu a Espanya va ser d'aproximadament 5,5 milions de persones, mostrant un clar increment (del 557,6%) respecte a l'any 2005. Amb tot, l'any 2022 encara no s'havien recuperat els nivells de 2019, en què es va arribar al rècord de 6,6 milions d'assistents.

A la Comunitat Valenciana, l'assistència a macrofestivals va arribar als 1,03 milions de persones el 2022, la qual cosa representa un 18,7% del total nacional i “un espectacular increment del 1.744,9% respecte al 2005”, segons l’informe. La inclusió dels macrofestivals en els estudis eleva la importància de la Comunitat Valenciana dins del sector i compensa la caiguda de públic que han experimentat la resta de concerts en viu.

De fet, des de l’any 2005 la Comunitat Valenciana ha arribat als 2,1 milions d’espectadors en esdeveniments en directe, un augment del 9,1% en quasi vint anys.

Els festivals locals, més nombrosos, però amb menys públic

Els esdeveniments musicals locals i els festivals locals xicotets són els més nombrosos, representant el 34,59% del total. Atrauen principalment el públic de la Comunitat Valenciana, amb una assistència mitjana de 1.383 i 5.440 persones, respectivament. Al seu torn, els festivals locals mitjans i grans representen el 18,24% i, encara que se centren en l'audiència local, atrauen més gent, arribant als 12.500 i 18.045 assistents en mitjana.

Els festivals nacionals o internacionals i els macrofestivals, encara que menys freqüents, atrauen una audiència significativament més àmplia, amb 55.057 i 225.110 assistents de mitjana respectivament, indicatiu del seu abast i rellevància en l'àmbit estatal i internacional. 

L’impacte econòmic de la música en directe

Segons este informe, els esdeveniments musicals en directe a la Comunitat Valenciana van suposar el 2022 un impacte de 1.418,2 milions d’euros en vendes, 12.513 llocs de treball a temps complet (el 0,6% de l’ocupació) i un impacte sobre la renda de 371,3 milions d’euros (el 0,3% del PIB valencià).

Per cada milió gastat pels organitzadors, la Comunitat Valenciana han generat tres milions d’euros de renda i 99,5 llocs de treball a temps complet per any. Per sectors, tot això beneficia principalment l’hostaleria (144,6 milions d'euros de renda i 5.499 ocupacions); el comerç (30,4 milions d'euros de renda i 1.710 ocupacions); el sector immobiliari i de serveis empresarials (69,7 milions d'euros de renda i 1.069 ocupacions); i el del transport (24,7 milions d'euros de renda i 985 ocupacions).

Declivi d'espectadors als concerts tradicionals i creixement als macrofestivals

L’estudi arreplega dades publicades per la fundació SGAE en els seus anuaris, on s’explica que a la Comunitat Valenciana s’ha reduït el nombre d'espectadors als concerts tradicionals, però al mateix temps ha viscut un gran increment en el cas dels macrofestivals.

“La indústria musical valenciana té potència i molta energia per a continuar creixent”, segons afirma Luis Óscar García, president de la Federació Valenciana de la Indústria de la Música (Fevim). De fet, segons l’estudi, la participació de les empreses de música en directe de la Comunitat Valenciana en el total nacional ha crescut un 17,3% des de 2010, passant de representar el 8,9% al 10,5% el 2023.

La despesa en sales de concerts

En total, en sales de concerts es van invertir 12,8 milions d’euros. D’ells, 11,6 milions van recaure a la Comunitat Valenciana. La majoria anaven dirigits a begudes i restauració (en un 30,71%) i despeses de personal (28,32%). 

Cada assistent es gasta de mitjana 48,57 euros en un concert de sala, principalment en restauració i consum al local. 

La despesa en festivals

Pel que fa als festivals, l’organització arriba a invertir 113 milions d’euros, dels quals 59,2 corresponen a pagaments efectuats en la Comunitat Valenciana. La contractació d'artistes és la partida més important, un 42,15% del total.

En un festival, cada assistent es deixa de mitjana 120,07 euros, sobretot en el mateix festival i la restauració. 

Els festivals nacionals i internacionals, que són més nombrosos, impliquen un major volum de despeses, fins a arribar als 33,6 milions d’euros; en segon lloc, es troba la despesa d’organització dels macrofestivals, que han rebut 31, 7 milions d’euros. 

La gent, disposada a pagar més pels esdeveniments

José Manuel Pastor, catedràtic d’Anàlisi Econòmica a la Universitat de València i investigador de l’IVIE, ha explicat a À Punt que “hi ha hagut una caiguda en el nombre de sales que ha repercutit negativament en la quantitat de públic”, sobretot a causa de la pandèmia, que ha obligat moltes a tancar. Mentrestant, els macrofestivals a l’aire lliure “han augmentat un 1.100% en espectadors”. Això sí, en els dos casos s’augmenta la recaptació, ja que “la gent està disposada a pagar més pels esdeveniments”. 

Armand Llàcer, gerent de la Valencian Music Office, ha valorat amb bona nota el talent musical i la capacitat organitzativa de les promotores, però ha assegurat que li donaria “un sis o menys” en seguretat jurídica i fer front a problemàtiques del sector del dia a dia. Per a Llàcer, la indústria musical valenciana es reivindica com un eix vertebral a l’hora de desenvolupar la societat, ja que “genera riquesa i llocs de treball i val la pena apostar per ella”, ha afirmat. 

Mazón anuncia la creació de la Direcció General de la Indústria Musical Valenciana

Durant la presentació de l'informe, el president del Consell, Carlos Mazón, ha aprofitat per a posar en valor esta indústria i ha anunciat la pròxima creació de la Direcció General de la Indústria Musical Valenciana.

També et pot interessar

stats