Llistes d’espera de fins a dos mesos i pocs psicòlegs: Espanya suspén en atenció a la salut mental de la infància i l’adolescència

Segons un informe publicat per l’ONG Save the Children, el sistema sanitari i els serveis de salut mental per a menors manquen de recursos econòmics per al repte que tenen davant

Psicòlegs i psicòlogues clínics per cada 100.000 habitants
Psicòlegs i psicòlogues clínics per cada 100.000 habitants / Marta Galindo

Save the Children alerta que la pandèmia ha triplicat el nombre de trastorns mentals i de conducta entre els menors i un 3% ha tingut pensaments suïcides el 2021, període en el qual s'han reduït els diagnòstics i els serveis de salut mental infantils i juvenils estan saturats.

Els trastorns mentals han augmentat de l'1% al 4% en menors d'entre 4 i 14 anys i del 2,5% al 7% en el cas dels trastorns de conducta, segons una enquesta realitzada per l'ONG a 2.000 pares i mares sobre la salut mental dels seus fills, que compara amb les últimes dades oficials disponibles de l'Enquesta nacional de salut (ENS) de l’any 2017.

En l'informe Créixer saludable(ment). Una anàlisi sobre la salut mental i el suïcidi en la infància i l'adolescència, publicat aquesta setmana, l'organització de defensa de la infància exposa que els menors que viuen en llars amb ingressos baixos tenen una probabilitat quatre vegades més alta de patir trastorns mentals o de conducta que en les de renda alta.

La pandèmia ha portat a la vida dels menors noves preocupacions, pors, infelicitat i ha posat de manifest la magnitud dels problemes de salut mental que hi ha al nostre país, ha asseverat el director general de Save the Children, Andrés Conde.

33 suïcidis de joves i adolescents el 2020 a la Comunitat Valenciana

Segons apunta l’informe de Save the Children, el 2020 es van llevar la vida 33 joves i adolescents (menors de 29 anys) a la Comunitat Valenciana. Això implica que una de cada deu morts de joves i adolescents va ser per suïcidis o autolesions.

El director de Save the Children a la Comunitat Valenciana, Rodrigo Hernández, ha explicat que la pandèmia ha posat de manifest la necessitat de cuidar la salut mental, especialment la d'infants i adolescents que viuen en famílies en risc de pobresa o exclusió social.

Així mateix, ha assenyalat que encara que han augmentat en els últims anys els professionals dedicats a la salut mental a la Comunitat Valenciana, encara s'està "molt lluny de garantir una atenció adequada als xiquets i xiquetes, especialment a aquells que no es poden permetre serveis privats de salut mental".

Llistes d’espera de fins a dos mesos i plantilles de salut mental infradotades

Segons l’informe, en la majoria de comunitats autònomes el temps d’espera per a rebre atenció psicològica o psiquiàtrica supera els 30 dies i en algunes autonomies, com Múrcia o Madrid, l’espera s’allarga a més de dos mesos. En el cas de la Comunitat Valenciana, la Conselleria de Sanitat Universal no publica les dades respectives a les especialitats de psicologia i psiquiatria.

“Les llistes d'espera per a rebre atenció psicològica o psiquiàtrica es converteixen en un coll de botella alhora que el trastorn sol anar empitjorant o cronificant-se”, assenyala Conde.

Les llargues llistes d'espera s'expliquen, en part, per la falta de recursos humans especialitzats. La ràtio de psicòlegs clínics per habitant (6 professionals per cada 100.000 habitants) se situa entre les més baixes d'Europa i només el 60% dels hospitals de la xarxa pública compten amb atenció psicològica.

Navarra, Catalunya i Extremadura són les tres comunitats autònomes amb més psicòlegs per habitant. La Comunitat Valenciana, en canvi, se situa pràcticament a la cua, amb una ràtio de 4,4 psicòlegs per 100.000 habitants.

La saturació del sistema sanitari i la falta de personal tenen el seu origen, segons apunta l’ONG, en una falta de recursos econòmics. Segons les dades més recents, només el 5% del total de la inversió en sanitat es destina a la salut mental, una xifra per baix de la mitjana europea (6%).

La falta de personal de psicologia en el Servei Nacional de Salut i l'augment de la pressió assistencial en l'atenció primària porten al fet que part del patiment emocional dels xiquets, xiquetes i adolescents es pretenga mitigar amb medicació. L’informe també apunta a un problema de qualitat a causa de la baixa freqüència de les consultes: fins a tres mesos entre visita i visita, i amb una duració molt curta.

De cara a la nova Estratègia de Salut Mental 2022-2026 aprovada pel govern el passat 3 de desembre, Save the Children reclama dotació financera suficient i aprofundir en la formació especialitzada dels professors, personal sanitari i un telèfon d'atenció a la salut mental, exclusiu per als menors. Així mateix, l'organització planteja la necessitat de consolidar l'especialitat de psiquiatria i psicologia infantil i juvenil i duplicar el nombre de places anuals convocades.

Telèfons d'ajuda

  • Telèfon de l’Esperança (717 003 717)
  • Telèfon contra el suïcidi (600 505 152)
  • Fundació ANAR (900 202 010)
  • Federació salut mental CV (963 535 065 / 664 217 979)
  • Emergències (112)

També et pot interessar