La llei que permetia divorciar-se sense al·legar motiu ni interferències de l’Església fa 45 anys

Fa 45 anys el Congrés donava llum verda que els matrimonis pogueren —de nou— divorciar-se a Espanya. Aquell dilluns del 1981, foren 162 vots a favor al Congrés els que van recuperar la dissolució del matrimoni, que havia estat prohibida durant la dictadura.

Fins a aquell moment, un tribunal eclesiàstic, en exclusiva, decidia si atorgava la nul·litat i, encara que existien procediments civils, estes normes responien al que dictava l’Església. Això implicava que, tot i que els jutges podien concedir divorcis, la parella havia d’argumentar un motiu –la infidelitat, l’abandonament de la llar, l’alcoholisme, etc.– per a justificar la dissolució del matrimoni. A més, la parella havia d’haver estat almenys un any separada legalment per a aconseguir el divorci.

Amb la democràcia es va recuperar este dret a trencar legalment el matrimoni, però amb matisos. Un total de 162 vots a favor, 128 en contra i set en blanc van permetre tirar avant al Congrés la llei de divorci. Era la segona vegada que les parelles espanyoles podien acollir-se a este dret, establit el 1932 durant la Segona República.

La del divorci "va ser la primera llei important de la Transició”, segons afirma Paca Sauquillo, advocada que va publicar el primer llibre sobre reclamacions en la llei de divorci i actual presidenta del PSOE de la Comunitat de Madrid. “Una revolució”, remarca en referència a la norma que permetia recuperar la dissolució del matrimoni.

Finalment va prosperar, però la votació del text del divorci no va estar exempta de polèmiques i va eixamplar el cisma que començava a albirar-se en el grup parlamentari que sostenia a Leopoldo Calvo Sotelo (UCD) com a president del govern espanyol. L’aprovació de la norma només va ser possible d’una manera: una trentena de diputats “centristes” es van alinear amb els socialistes i comunistes i van votar contra la disciplina del seu partit, la UCD.

"No podem impedir que els matrimonis es trenquen, però sí que podem impedir el sofriment dels matrimonis trencats", va expressar Francisco Fernández Ordóñez en el debat de la norma. La tensió era tanta al si dels grups parlamentaris que es va decidir que la votació fora secreta.

El debat de la llei a la cambra baixa es va embossar, sobretot, en dos aspectes: les causes que permetien el divorci i la clàusula de duresa, una mesura impulsada des del Senat que permetia denegar la demanda de divorci si es considerava que esta petició podia causar un perjuí econòmic o moral greu i injustificat a l'altra part.

L’Església veia que s’obria la porta a “la generació del mal”

Al carrer, la situació era molt similar a la que es va viure al Congrés. Espanya es dividia. Mentre que la Conferència Episcopal afirmava que la norma era “una porta oberta a la generació del mal”, el moviment feminista es va convertir en una peça clau perquè la norma tirara avant, com recorda Paca Sauquillo. “Les feministes van pressionar moltíssim. Era un cas que estava en tota la societat, però sense elles no s'hauria plantejat així”, assegura.

Els advocats també van fer força

Els despatxos d'advocats ho tenien clar. "Era absolutament necessària. Véiem com es dessagnaven les famílies quan tenien una crisi. Amb esta norma es va obrir un nou camp del dret de família", afirma el vocal de l'Associació Espanyola d'Advocats de Família, José Luis Cembrano, que exercix com a lletrat des del 1975. Argumenta que encara que "la iniciativa va vindre de tots", van ser especialment "els advocats els qui ho van plantejar" i els jutges que, sobre la base de les propostes, "van fer que prosperara".

La primera parella, en setembre

La llei del divorci es va aprovar tal dia com hui de fa 45 anys i va entrar en vigor a l’agost d’aquell any, però no va ser fins al 7 de setembre quan Julia Ivars i Vidal Gutiérrez van obrir la veda i es van divorciar a Santander, convertint-se en la primera parella que ho feia.

L’any 1981 va acabar amb 9.483 divorcis, una xifra llunyana a l’al·luvió esperat. En total, des d’eixe moment, hi ha hagut uns 2,7 milions de divorcis, segons les dades del Consell General del Poder Judicial.

El divorci sense motiu va haver d’esperar

Malgrat tot, els espanyols encara van necessitar una norma posterior per a poder divorciar-se sense motiu. Més tard encara, el 2005 va arribar el "divorci exprés" del govern de José Luis Rodríguez Zapatero.

No obstant això, els juristes consultats apunten al fet que de nou hi ha aspectes per actualitzar. La falta de mitjans en la justícia i el codi de família, que ja tenen implantades algunes comunitats autònomes, com Catalunya, són alguns dels aspectes pendents.