La llacuna Santa Olalla, la més gran de Doñana, s'asseca per segon any consecutiu

Els experts alerten que aquesta realitat evidència la deteriorada situació que viu aquest espai natural patrimoni de la humanitat

Santa Olalla, la llaguna més gran de Doñana
Santa Olalla, la llaguna més gran de Doñana / Carlos Ruiz-CSIC (EFE)

La dessecació per segon any consecutiu de la principal llacuna de Doñana, Santa Olalla, constatada aquest dimecres pel personal de l'Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC), és un nou signe d'alerta de la situació en la qual es troba aquest espai natural patrimoni de la humanitat.

La dessecació de Santa Olalla a l'estiu és, segons el parer dels científics de l'EBD-CSIC, "una de les majors evidències de la deterioració del sistema de llacunes, cosa que indica l'absència de refugis aquàtics estivals per a la fauna i flora aquàtiques del mantell eòlic de Doñana", circumstància que enguany s'ha produït unes setmanes abans que el 2022. La ICTS-RBD, a través del programa de seguiment, ha constatat que el cicle hidrològic 2021-22 ha tingut els nivells de precipitació més baixos dels últims deu anys (283 mil·límetres), la qual cosa no ha millorat molt l'any actual, en el qual les precipitacions caigudes han sigut similars (337 fins a agost). A més, en els dos últims anys s'han registrat temperatures màximes molt elevades i la temperatura més gran mitjana anual (18,53 °C) registrada.

Però aquests factors no són els únics causants de la deterioració del sistema cassetó, ja que segons un estudi publicat per l'EBD-CSIC el 2023, amb les dades recopilades durant 40 anys, es constata que el 59% de les llacunes de més grandària de Doñana han desaparegut ja, cosa que també està relacionat amb la sobreexplotació de l'aqüífer que alimenta aquest sistema cassetó. Davant aquesta realitat, l'organització ecologista Greenpeace ha mostrat "indignació" en entendre que es posa en evidència el "deplorable estat de conservació en què es troba l'aiguamoll més protegit del país".

Un estat, ha apuntat en un comunicat, que és "fruit de la sobreexplotació i mala gestió de l'aigua que es fa fora dels marges de l'espai natural protegit", a la qual cosa ha sumat les possibles conseqüències de la proposició de llei de millora de l'ordenació de regadius de la Corona Nord de Doñana que es tramita al Parlament andalús.

També el coordinador de l'Oficina Tècnica de WWF en Doñana, Juanjo Carmona, ha denunciat la "falta de voluntat política per part de la Junta d'Andalusia" per a tractar de pal·liar aquesta situació promovent "un augment per damunt dels límits dels regadius a la comarca, dels usos de l'aigua a la comarca, però a més agreujat per un risc il·legal de més de mil hectàrees amb caràcter anual".

Davant aquestes crítiques, el director de l'Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC), Eloy Revilla, s'ha mostrat "optimista", a pesar que la llacuna de Santa Olalla s'haja assecat per segon any consecutiu, ja que opina que és "recuperable", però considera que aquest espai "ha de traure's del joc polític". "Soc optimista: tenim molt clar el pla d'acció, que implica reduir de manera important l'ús de l'aigua de l'aqüífer i que afecta no sols l'agricultura, sinó l'ús humà", ha afirmat Revilla en declaracions als periodistes abans de participar en un curs de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, a Santander.

També et pot interessar

stats