El litoral perd el doble de població que l'interior

Les 15 comarques de costa tenen 76.000 habitants menys que en el 2008 i les 19 sense ella n'han perdut 12.000.

El despoblament afecta gran part de l'interior valencià, però durant l'última dècada les majors reduccions de població s'han donat, paradoxalment, a la costa. Tant en termes absoluts com relatius.

Segons les últimes dades del Padró municipal, revisat i publicat en el Portal Estadístic de la Generalitat, des del 2008 la Comunitat Valenciana ha reduït el cens en 88.000 persones, una xifra que pràcticament iguala la població actual del Camp de Morvedre o que equival a dues vegades la població d'Alzira.

La intensitat i l'extensió d'aquest retrocés demogràfic, però, no és homogènia. A les dènou comarques d'interior s'han perdut vora 12.000 habitants durant l'última dècada. Això representa una disminució de l'1%. En canvi, a les quinze comarques amb façana marítima el descens és molt més marcat: 76.000 veïns menys, cosa que suposa una baixada del 2%. La costa ha perdut sis vegades més habitants en termes absoluts i, el que és més significatiu encara, el doble en percentatge.

Aquest fenomen es deu, al retorn d'immigrants als seus països d'origen. Es tracta, sobretot, de residents en estats comunitaris, com els jubilats britànics o alemanys, però també d'altres nacionalitats no europees. Això explicaria que comarques tradicionalment acollidores de residents estrangers, com el Baix Segura o la Marina, encapçalen el rànquing de zones on la sagnia de veïns ha sigut més intensa els darrers deu anys. Fet i fet, les sis comarques que n'han perdut més en termes absoluts (vora 107.000) són totes costaneres. Les ja esmentades del Baix Segura i les dos Marines, a més de la Safor, la Plana Alta i València. En l'altre extrem es troben les úniques huit comarques que han guanyat habitants des del 2008: l'Horta en conjunt, l'Alacantí, el Camp de Morvedre, el Baix Vinalopó, la Foia de Bunyol i el Comtat.

Si ampliem la lupa sobre el retrocés demogràfic, només a la Marina Alta hi ha set municipis que en aquesta dècada han dit adéu a més de la cinquena part de la població: Teulada (-29 %), Calp (-28,8%), Benigembla (-24 %), el Poble Nou de Benitatxell (-22,9%), la Vall d'Ebo (-22,4%), Orba (-20,7%) i Murla (-20,6%).

Al Baix Segura es repeteix el mateix cas. Els quatre municipis que més han aprimat el padró són Sant Fulgenci (-24 %), Algorfa (-33%), Sant Miquel de les Salines (-28%) i Torrevella (-18 %). 

Mapes d'arbre de les comarques que han perdut i han guanyat més població en l'última dècada / Manel Castañeda

La Sibèria valenciana

Segons el director d'Administració Local de la Generalitat, Antoni Such, a més de l'èxode de ciutadans comunitaris, l'altre factor que explica que la costa haja perdut més habitants que l'interior durant els últims anys és econòmic: "Les crisis provoquen que molta gent abandone les àrees urbanes per a tornar als pobles. Això ha passat sempre i ha també durant aquesta crisi econòmica" que, justament, va començar el 2008. Such també adverteix que "la tendència s'està invertint i ara de nou es produeix un retorn a les ciutats des de les zones rurals". Pot ser un indicador que la part més severa de la crisi ha començat a quedar enrere. I també una nova amenaça per a bona part de l'interior del país, on el despoblament s'escampa.

La Sibèria valenciana està formada per àrees extenses de territori amb nuclis dispersos molt poc habitats i padró envellit. Un retrat que trobem, sobretot, en quatre comarques del nord: l'Alt Millars, els Ports, l'Alcalatén i l'Alt Maestrat.

A aquestes zones pertanyen la gran majoria dels 50 municipis valencians que tenen menys de 200 habitants i els altres 24 que no arriben ni al centenar. El rècord el manté des de fa anys Castell de Cabres (el Baix Maestrat), amb només 17 ànimes empadronades. En total, són 74 pobles (el 14% de tots els municipis valencians) que també han perdut la cinquena part dels veïns en una dècada.

Aquestes àrees són motiu de preocupació de les administracions per la dificultat que implica combatre uns desequilibris demogràfics tan profunds: a penes el 20% del cens valencià viu al 80% del territori. 

El Consell va posar en marxa, ara fa un any, una Agenda Valenciana Antidespoblament (Avant) que implica coordinar les accions de diversos departaments per a afrontar problemes com la mobilitat, l'ensenyament, la sanitat, els serveis financers o l'ocupació de les zones més despoblades.

L'Agenda no disposa d'un pressupost unificat, però sí de línies d'actuació amb finançament específic, com ara el pla d'emergències, dotat amb 19 milions d'euros, o la reducció de la bretxa digital, amb tres milions més. L'hivern demogràfic de l'interior exigeix recursos.

També et pot interessar