La "lenta resposta humanitària" de l'ONU a Síria, "mortal" per a la població, segons HRW
Les Nacions Unides van tardar quatre dies a introduir la primera ajuda al país, que ha reobert temporalment dos passos fronterers per les pressions internacionals
Human Rights Watch (HRW) ha qualificat de “mortal” la “lenta resposta humanitària” de l'ONU davants els terratrémols en el nord-oest de Síria, particularment en la zona rebel contra el govern de Damasc. L'organització humanitària denuncia que s'ha posat de manifest la “insuficiència” del mecanisme d'ajuda, que fins dimarts s'ha vist encotillada a un únic pas fronterer des de Turquia, per les limitacions del govern de Bachar al-Assad.
Les àrees opositores de les províncies d'Idlib i Alep, les més castigades pels sismes, no van rebre la primera ajuda humanitària de l'ONU fins passats quatre dies de la catàstrofe i el primer enviament específic per als afectats es va demorar més, un fracàs que ha causat una allau de crítiques contra les Nacions Unides i un mea culpa de la cúpula directiva.
Ja abans dels sismes, la regió s'enfrontava a una de les pitjors crisis econòmiques i humanitàries des de l'inici de la guerra civil. Ara perviu la incertesa sobre l'abast real de la tragèdia. El recompte provisional parla de 3.500 víctimes mortals, però l'organització de rescat, els Cascos Blancs, assegura que només ha pogut operar en el 5% del territori afectat.
La recent autorització de Damasc de dos passos fronterers addicionals cap al nord-oest durant tres mesos (Bab al-Salam i Al-Rai) “és massa poc i arriba massa tard”, per a HRW, que reclama sistemes d'ajuda alternatius. Aquests dimarts ha entrat el primer carregament de l'ONU per Bab al-Salam, una via tancada anys abans per Damasc amb el suport de Rússia al Consell de Seguretat les Nacions Unides.
Ara la branca política de la mateixa ONU ha activat una campanya de donacions per a mobilitzar 397 milions de dòlars en ajuda urgent per al país, addicionals als cinquanta que ja han alliberat del Fons de Resposta a Emergències per les “immenses necessitats” del país. Segons l'organització, 8,8 milions de persones s'han vist afectades pels terratrémols a Síria i la majoria necessitaran algun tipus d'assistència humanitària.
Els sismes del passat sis de febrer han fet la comunitat internacional tornar a girar la vista cap a Síria, fins al punt que alguns països àrabs han reactivat contactes amb Damasc després d'una dècada de repudi. Aquest dimarts va aterrar a Alep un primer avió amb 35 tones d'ajuda humanitària enviades per l'Aràbia Saudita, el més crític amb Al-Assad d'entre els països àrabs després de les revoltes populars de 2011 van tallar relacions amb Damasc.
Veus expertes anticipen més de 75.000 morts a Turquia
Els terratrémols van tindre l'epicentre al sud-est de la veïna Turquia, on han matat almenys 35.418 persones i han causat 105.000 ferits. 18.000 persones estan hospitalitzades al país, en què en les últimes hores s'han produït un grapat de rescats en el límit de la supervivència, passades 200 hores de la tragèdia. Les veus expertes consideren que la magnitud real aflorarà en els pròxims dies i anticipen una xifra final de morts d'entre 75.000 i 155.000 persones. El d'enguany és el sisme més mortífer del país en més d'un segle, desplaçant el registres del terratrémol d'Izmit del 1999 (17.000 morts) i el d'Erzincan del 1939 (32.968 morts).
