L’oci que fereix el cor d’Alacant

Són les 12 del migdia i el sonòmetre del carrer Girona, al centre d’Alacant, marca 67 decibels. A la nit, el soroll és més intens i pot arribar als 80, el doble del que es permet. Alcázar Moreno, la presidenta de l’Associació de Veïns del Centre d’Alacant, consulta al seu telèfon els mesuraments dels huit sonòmetres instal·lats al barri antic i al centre tradicional d’Alacant, les zones més afectades per l’anomenat tardeo, que està canviant els costums del comerç de tota la vida.

“Tot el món pot consultar això. La policia i l’alcalde també, però en no fan cas. S’estan sobrepassant tots els límits legals, per això nosaltres demanem que es complisca la llei i es faça una ZAS (zona acústicament saturada) que limite el soroll al carrer”, explica Alcázar Moreno, mentre comprova com s’envermelleixen els sonòmetres. La veritat és que cada vegada hi ha més espais per a l’oci i menys per al comerç tradicional al centre de la ciutat.

Els comerciants i els veïns rebutgen la normativa aprovada ahir per l’Ajuntament que permetrà obrir més locals en aquesta zona saturada per aquest tipus d’establiments. “Ací hi ha 7 discoteques que obrin a les 5 de la vesprada fins a les 7:30 del matí, més de 60 pubs oberts dels del migdia fins a les 4 de la matinada i 80 locals més de restauració”, explica Francisco Vicent, un veí que viu al mig de la zona més afectada, el carrer Castaños. “Aquest pla que es va aprovar ahir a nosaltres no ens val per a res. Què més fa que hi haja quatre o cinc locals més o menys? El que volem es que es regulen els que ja hi són”.

Però no es tracta només de regular el soroll. L’afluència de locals d’oci també està generant una bambolla en el preu dels lloguers comercials. “Els pubs poden pagar uns preus que els comerciants tradicionals no podem pagar. Per això molts se n’estan anant”. Qui parla és el president de l’Associació Corazón de Alicante, Vicent Armengol, que no amaga la indignació quan li preguntem si el tardeo afecta el seu negoci de vestits de cerimònia. “Cada dissabte a la vesprada ací es deixa campar lliurement gent amb begudes pels carrers. Això suposa que famílies que abans baixaven amb els seus fills deixen de fer-ho perquè no és un espectacle agradable de veure. I a més, al ciutadà li queda la imatge de que ací ja no hi ha comerços. Només bars. I deixen de vindre. Això no és real, però a algú li interessa que ho parega”.

Vicent Armengol, en la seua botiga del centre d'Alacant.

Estirant en l’altre punt de la corda està la patronal dels locals d’oci d’Alacant (Alroa), que ha donat suport al pla de l’Ajuntament. El president d’aquesta associació, Francisco Galeano, demana trobar un punt d’equilibri entre l’oci, el comerç tradicional i l’ús residencial d’aquesta zona. Una lletra que compartix tothom. El més difícil es trobar una música que faça que tots vagen al compàs.

La fi de la moratòria

El que va aprovar ahir l’ajuntament d’Alacant en un ple extraordinari és la finalització d’una moratòria que impedia donar noves llicències de locals d’oci al nucli antic i al centre tradicional d’Alacant. Aquesta moratòria està vigent des de fa dos anys i acaba el pròxim dia 24 d’agost. La va posar en marxa l’antic titular de la regidoria d’Urbanisme, Miguel Àngel Pavón, del grup Guanyar Alacant, mentre es dissenyava un nou pla més restrictiu amb aquest tipus d’establiments, que està colonitzant urbanísticament el centre antic de la ciutat. Però en tot aquest temps no s’ha aconseguit gens de consens.

Els veïns es reuneixen per a parlar sobre la fi de la moratòria.

Si es complia el termini de l’ajornament es tornaria a la normativa anterior, molt més laxa amb l’atorgament de llicències. El que s’ha aprovat amb els vots a favor del PP, PSOE i Ciutadans i l’oposició de Guanyar i Compromís es considera un mal menor, un “pedaç” per a impedir una possible onada de peticions de llicències. La nova normativa impedeix que es puga obrir un local on es faça servir la música a menys de 50 metres al voltant del local més pròxim de les mateixes característiques.

Els regidors que han donat suport a aquestes modificacions són conscients que això no és suficient per al veïnat que reclama una ordenació integral d’eixes zones. No volen que el centre històric es convertisca en un monocultiu d’oci ni en un parc temàtic de borratxeres diürnes i nocturnes on no es puga ni viure. Per això caldrà un pla més ambiciós en el qual tothom diga la seua. Però tot indica que s’haurà d’esperar fins a setembre per començar a negociar entre tots els agents involucrats. I sembla que no serà fàcil.