L'eucaliptus de Paiporta que va sobreviure a la dana opta a ser l’Arbre de l'Any 2026
També opta al guardó del Millor Bosc de l’Any el savinar de Las Blancas de Puebla de San Miguel
L'eucaliptus de Paiporta (Horta Sud) que va sobreviure a la tràgica dana opta a ser l’Arbre de l'Any 2026. Este exemplar s'ha convertit en un símbol de resiliència i unitat del municipi, un dels més colpejats per la barrancada, segons ha recordat l'Ajuntament en un comunicat. La ciutadania pot donar-li el suport fins al 17 de desembre en este web.
El Comité Local d'Emergència i Reconstrucció de Paiporta, amb el suport del consistori, ha presentat la candidatura d'este exemplar al concurs promogut per l'organització Boscos sense Fronteres, amb la col·laboració del Ministeri per a la Transició Ecològica. L'arbre ha sigut seleccionat com a finalista entre deu propostes de tot l'Estat. Després de superar la primera fase de valoració per part del jurat, la decisió final dependrà de la votació ciutadana.
Situat al llit del barranc de Poio, l’Eucalyptus camaldulensis centenari forma part del Catàleg d'arbres monumentals i singulars de la Comunitat Valenciana. Al llarg de la seua vida ha resistit diversos episodis d'inundació, inclosa la riuada que va afectar Paiporta l'octubre del 2024. Les seues arrels profundes, que poden arribar fins als 35 metres, han contribuït tant a l'estabilitat com al terreny que l'envolta.
La candidatura destaca el valor patrimonial i ambiental de l'exemplar, així com la vinculació amb la memòria col·lectiva del municipi, on és reconegut com un referent de perseverança i continuïtat.
El savinar de Las Blancas, candidat a Millor Bosc de l’Any
Entre els guardons també hi ha una segona candidatura valenciana. Es tracta del savinar de Las Blancas, a Puebla de San Miguel, que opta al premi de Millor Bosc de l’Any. Situat a 1.400 m d'altitud, és una peculiar formació boscosa on la savina turífera apareix com l'espècie arbòria més destacada i quasi exclusiva. Tal com detalla la plataforma, els savinars es poden considerar com boscos relictes, ja que els seus antecessors han sigut capaços de viure des del terciari (l'era dels dinosaures) fins a l’actualitat.
“El bosc existix i resistix en terrenys molt extrems, on altres espècies no són capaces de fer-ho, en llocs secs, freds, pedregosos, assolellats i de molta altitud, per damunt dels mil cinc-cents metres d'altura. Un autèntic supervivent de la naturalesa”, asseguren.
