L'Església admet almenys 49 víctimes d’abusos sexuals a la Comunitat Valenciana

L’informe del Defensor del Poble detalla que en la major part d'aquests casos es registraren en la diòcesi de València, seguit de la d’Oriola-Alacant i la de Sogorb-Castelló

Almenys 49 persones han patit abusos en el si de l'Església a la Comunitat Valenciana / À Punt NTC

Almenys 49 persones van ser víctimes d’abusos sexuals en el si de l’Església a la Comunitat Valenciana des de la dècada de 1950, segons s’extrau d’un extens informe publicat aquest divendres pel Defensor del Poble. El document, de més de 700 pàgines, es titula Una resposta necessària, i reflecteix les xifres facilitades a partir de la sol·licitud feta a les diòcesis d’Oriola-Alacant, Sogorb-Castelló, la de València i la de Tortosa —que abasta una trentena de municipis del Baix Maestrat, els Ports i l’Alt Maestrat, segons la Conferència Episcopal Espanyola (CEE).

Document
Una respuesta necesaria: informe del Defensor del Poble espanyol sobre els abusos sexuals en l'àmbit de l'Església catòlica
Consulta'l

Aquesta investigació inclou també altres dades aconseguides a través de la Unitat d'Atenció del Defensor del Poble, una oficina de proximitat que ha arreplegat els testimonis de 487 víctimes d’abusos sexuals a tot Espanya. També recull una enquesta encomanada a una consultora. A més, arreplega informació d’una sèrie de sis volums aportada per la CEE el 29 de març de 2023 titulada Per a donar llum; el 10 de maig de 2023, la institució va aportar una versió actualitzada del volum 1, de 174 pàgines, on proporcionava nova informació sobre l'activitat de l'Església en relació amb els casos d'abusos sexuals des de 2018 fins a la data actual. 

El degoteig del registre d’abusos dels últims 70 anys

El registre dut a terme per part de les autoritats eclesiàstiques ha sigut un degoteig irregular i escàs de casos, segons es desprén de les dades arreplegades, que s’incrementen lleugerament amb el pas de les dècades. Així, fins a l’any 1959 es van reportar només dos casos en tot el territori, que havien tingut lloc a la diòcesi de València. Entre les dècades de 1960 i 1970, la de València va notificar sis casos més, mentre que la diòcesi d’Alacant se sumava amb la notificació d’un cas.

Entre els anys 1980 i 1990, les notificacions augmenten: la diòcesi de Sogorb-Castelló va apuntar per primera volta dos casos; al mateix temps, les diòcesis de València i Alacant registraven tres i cinc casos, respectivament. Des dels anys 2000 fins a l’actualitat, la diòcesi de València ha reportat quatre casos més, mentre que la de Sogorb-Castelló n'ha notificat dos i la d’Oriola-Alacant, tres més. Pel que fa a la de Tortosa, només n'ha notificat un en les últimes dues dècades.  

El Defensor del Poble retrau en el seu text a la diòcesi d’Oriola-Alacant el seu mètode de treball, per no acudir als seus arxius, “almenys inicialment”, ja que en la seua primera resposta “només van comunicar els casos rebuts en la seua oficina d'atenció a víctimes i els entregats o publicats per El País”. Finalment, tant aquesta diòcesi com la de València han subministrat informació detallada, excepte les sigles dels victimaris i, en el cas de la d'Alacant, sense referències al lloc dels fets. 

Les dades també reflecteixen que, en un reduït nombre de diòcesis, el nombre de casos comunicat al Defensor coincideix amb el de casos judicialitzats en els tribunals de l'Estat: les diòcesis de Barbastre-Montsó, Cadis-Ceuta, Lleó, Osma-Sòria, Tortosa, Vitòria i Zamora. També hi ha un reduït nombre de diòcesis que donen compte d'algun procediment canònic, sense que hi haja existit procediment en el sistema de justícia de l'Estat, entre les quals figura la d’Oriola - Alacant.

Una trentena d'abusadors a la Comunitat Valenciana, majoritàriament sacerdots

Segons les dades facilitades per les mateixes diòcesis, s'han detectat 31 persones que van cometre abusos en l'entorn eclesiàstic en 33 casos reportats. El perfil de l’agressor respon, majoritàriament, al d’un sacerdot, si bé també s’han detectat casos d’agressió per part de persones laiques. En concret, a la diòcesi de València s’ha identificat 15 agressors, dels quals 12 eren sacerdots i tres, laics; a la de Sogorb-Castelló, s’ha assenyalat com a autors d’una agressió cinc sacerdots i un laic; a la d’Oriola-Alacant, set sacerdots i tres laics; i en la de Tortosa, un sacerdot. 

El perfil de les víctimes confirmades per les diòcesis 

Quant a les víctimes, la gran majoria eren xics menors d’edat, si bé també s’han registrat denúncies de xiquetes i almenys un major d’edat, segons les dades aportades per les diòcesis. La xifra més imprecisa prové de la diòcesi de València, que confirma “almenys” 24 víctimes (21 xics i tres xiques, tots menors en el moment dels fets). La diòcesi de Sogorb-Castelló és la que menys víctimes reconeix, amb quatre xics menors d’edat. La d’Oriola-Alacant ha comunicat vint víctimes, de les quals 17 són homes i tres xiques, si bé només es coneix que 15 foren menors i una persona ha confirmat que ja era major d’edat, segons l’informe. 

Nous protocols contra els abusos sexuals

Precisament aquesta setmana la diòcesi de Sogorb-Castelló i la de València han publicat sengles protocols per a lluitar contra els casos d’abusos sexuals i previndre'n de nous. En el cas de Sogorb, entra en vigor el pròxim 17 de novembre. El de la diòcesi de València, un document de 103 pàgines, s’ha aprovat aquesta setmana i va dirigit a sacerdots, docents i altres persones implicades en les seues activitats. Els dominics també han establert un codi de bones pràctiques i un protocol davant comportaments sexuals inapropiats per als seus centres, un d’ells situat a València, si bé el Defensor ha alertat que, de moment, no es troba a disposició d’alumnat i famílies en el seu web. 

També et pot interessar

stats