El bisbat de Sogorb-Castelló aprova un protocol de prevenció i actuació d'abusos sexuals a menors

El bisbat Sogorb-Castelló ha aprovat el Protocol de Prevenció i Actuació per Abusos Sexuals a Menors i Persones Legalment Equiparables, que concreta i complementa el Protocol Marc ja existent i que va ser aprovat per la Conferència Episcopal Espanyola el novembre del 2022. És una guia per a previndre els abusos sexuals a menors i per a saber com actuar adequadament davant d'una situació o una sospita d'abús sexual. El Protocol entrarà en vigor el pròxim 17 de novembre.

El document arreplega les circumstàncies que es poden trobar “en la realitat diocesana de Sogorb-Castelló” per a previndre situacions de conflicte. També estableix com detectar i denunciar els abusos perpetrats per qualsevol membre o col·laborador de la diòcesi per tal d'actuar “amb rapidesa i fermesa”, i informa sobre les lleis eclesiàstiques i civils vigents.

Està especialment dirigit als sacerdots com a responsables principals de les parròquies, als seminaris i col·legis diocesans i als grups de catequesi, juvenils o apostòlics. Abasta les activitats en les quals col·laboren altres persones, com activitats pastorals amb menors, on es poden establir relacions pròximes amb xiquets i adolescents.

Portes obertes, testimonis adults i prohibició de jocs sexistes

El protocol estableix que les mostres físiques d'afecte han de ser “moderades i respectuoses”, mai “han de ser ni semblar desproporcionades”. Les mostres d'afecte que impliquen contacte físic han de fer-se tocant zones “segures” com esquena, muscles, cap, i braços. En aquest sentit, el text prohibeix expressament els jocs, bromes o càstigs que puguen ser violents o tindre una connotació sexual, “evitant qualsevol conducta que implique o suggerisca contacte físic íntim, besar-se o despullar-se”. Tampoc permet “els jocs i les novatades que impliquen actes vexatoris, denigrants o sexistes”. Així mateix, especifica que es respectarà la integritat física del menor, “de manera que se li permeta rebutjar activament les mostres d'afecte, encara que aquestes siguen benintencionades”.

Pel que fa a les interaccions directes amb menors, el text recalca que “s'evitarà estar tot sol amb menors en despatxos, sagristies, sales o dependències parroquials, procurant sempre que les portes estiguen obertes i facilitant l'escolta i la visió a la resta”. Si s'ha d'examinar a un menor malalt o ferit, el document recorda que “sempre es farà en presència d'un altre adult”. Pel que fa a les comunicacions privades amb menors, es realitzaran en entorns visibles i accessibles. Es recomana que les portes siguen “de cristalls transparents” en els despatxos de sacerdots, directors, professors, formadors i animadors de grups de xiquets i adolescents.

El protocol exigeix que les portes “es mantinguen obertes mentre romanga un menor a l'interior d'una estada”; en cas de no ser possible, se suggereix parlar amb el menor “en l'exterior, on altres adults puguen ser testimonis de la trobada”. 

Comunicació amb els pares, mares o tutors legals

El protocol estableix que “s'informarà els pares si es dona una situació inusual en la qual s'estarà o s'ha estat tot sol amb un menor, o quan es va tindre o s'ha tingut un contacte físic rellevant per raons sanitàries o disciplinàries”.

Així mateix, “s'informarà i demanarà autorització materna/paterna, escrita i signada, sempre que es realitzen eixides, convivències, excursions, campaments i altres activitats que suposen que els menors han de dormir fora de casa”. La nova norma arreplega que “s’assegurarà un nombre suficient d'acompanyants i es distribuiran les habitacions per sexes. Mai els adults compartiran habitació o un altre tipus d'estada amb adolescents o xiquets en les convivències, acampades i viatges”, indica.

El text explica que s’ha de respectar “la intimitat de les dutxes, lavabos i vestuaris quan estiguen sent utilitzats per menors”. En cas d'haver d'entrar, “sempre per una raó justificada”, el protocol considera convenient que entren, “si pot ser, dos adults del mateix sexe que els menors presents”. A més, considera que “llevat que calga actuar per una cosa urgent, es respectarà la distància personal mentre es romanga en l'estada”.

Qualsevol relació sentimental serà motiu de cessament

Segons la normativa, serà motiu de cessament immediat en l'activitat pastoral o educativa “qualsevol relació sentimental, consentida o no, d'un adult amb menors d'edat —xiquets, preadolescents i adolescents—. No es realitzaran tomes privades d'imatges de menors”.

Nous criteris de selecció tenint en compte el perfil

Per a la selecció del personal i els col·laboradors, es recomana tindre en compte durant l’entrevista o diàleg directe amb cada persona les seues motivacions i interessos, les seues precaucions i els dubtes sobre el seu treball, sobretot en el cas que treballen amb menors o tinguen responsabilitat pastoral i docent. 

S’inclouen criteris de selecció i formació per als qui treballen o es relacionen amb menors i convida a la creació d'espais segurs enfront de possibles abusos o agressions. El text inclou “ajuda perquè l’abusador i victimari assumisca la seua rehabilitació i es prenguen decisions consistents amb la llei respecte a les seues futures activitats, evitant que estiga en contacte habitual amb xiquets”.

La diòcesi demanarà el certificat negatiu de delictes sexuals

El document, a més, indica que serà obligatori aportar un certificat negatiu del Registre Central de Delinqüents Sexuals i Tràfic d'Éssers humans per tota persona que pròximament tinga una responsabilitat professional o voluntària amb menors en la diòcesi.

A més, la comunitat religiosa i laica que hi participe rebrà una formació bàsica sobre abusos sexuals, on es comprometran a treballar a favor de la protecció dels menors i potenciar la cultura dels bons tractes i espais segurs en les entitats diocesanes. No es podran encomanar tasques pastorals a la persona que incomplisca aquestes dues obligacions.

També signaran voluntàriament un document de responsabilitat personal, en el qual manifesten el seu rebuig personal a tota mena de maltractament o abús físic, psicològic o sexual; que coneixen la doctrina de l'Església i les normes diocesanes sobre el tracte amb menors i que si no compleixen les normes “incorren en un delicte que atenta greument contra la Llei de Déu, les normes eclesials i la legislació civil”.

Finalment, manifestaran el seu compromís de participar en temes de formació sobre els abusos i les seues conseqüències, i com actuar quan succeïsquen. La diòcesi decidirà la temporalitat oportuna per a triar amb quins experts impartir-los.